Dràcula
Bram Stoker
Viena Edicions. Club Victoria
Traducció de Xavier Zambrano
La literatura anglosaxona clàssica continua sent un bon nínxol on pouar a l’hora de trobar bons textos per traduir al català. Ho demostra l’èxit de la col·lecció Club Victòria de Viena Edicions, l’editorial que ha revolucionat recentment el panorama editorial de les traduccions gràcies a aquesta col·lecció i també, i sobretot, gràcies a l’encertadíssima Petits Plaers.
Un dels més reputats traductors de la casa, Xavier Zambrano, a qui devem la versió del cànon de relats holmesià que l’editorial ha publicat en cinc volums, i que domina a la perfecció el vessament cap al català de les novel·les tardodecimonòniques, és el responsable de la traducció de Dràcula, de Bram Stoker, una de les darreres joies de la corona incorporades a la col·lecció.
Peça fonamental de la literatura gòtica, o epígon magistral de la novel·la romàntica, el llibre de Bram Stoker s’ha publicat en català coincidint amb el 125 aniversari de la publicació original i el 175 aniversari del naixement de l’autor. En aquesta obra es consolida la figura mítica del vampir, que des de llavors esdevindrà un dels personatges més populars de la literatura i el cinema.
Stoker va escriure la seva obra i es va basar en tot un seguit de mites i llegendes transilvanes que tenien com a protagonista Vlad Tepes l’Empalador o Vlad Dràcul, príncep de la Valàquia cèlebre per l’acarnissament amb els seus enemics, per crear el personatge de Dràcula i elevar-lo de categoria intel·lectualment, convertint-lo en una de les encarnacions més perfectes del mal. D’aquí, el personatge va tornar a esdevenir una llegenda popular, però ara de dimensions universals, i el vampir un dels personatges més emprats en la literatura i el cinema, amb obres mestres com la versió que va fer del llibre (ben poc fidel, per cert) Francis Ford Coppola.
Per què continua fascinant el llibre avui en dia? Sobretot per la seva modernitat. Stoker és un mestre de la dosificació de la informació i dels canvis de focalització. Al principi la trama arrenca amb el dietari de l’advocat anglès Jonathan Harker, que viatja a Transilvània per tancar la compra d’una propietat per part del comte Dràcula. Al castell descobreix qui i què és la criatura amb qui té tractes. Acte seguit comencem a llegir una varietat de dietaris i cartes entre diferents protagonistes on ens arriba la informació amb pinces fins que, moltes pàgines més endavant, retrobem en Jonathan. Així, a base de literatura epistolar, de recursos al manuscrit retrobat i de canvis de punt de vista és com Stoker ens manté amb l’ai al cor fins al desenllaç final.
La novel·la presenta també tots els grans temes de la literatura anglosaxona finisecular: els debats sobre ciència i fe, els avenços científics i tècnics, els dubtes sobre els límits de la raó humana i la bogeria, els inicis de la indagació sobre el cervell humà... tot això acompanyat d’uns personatges que són marcadament maniqueístes, amb uns bons molt bons i uns dolents molt dolents que ens fan somriure una mica. Això sí, les dones, més enllà de la seva bellesa, no queden gens ben parades malgrat les seves aportacions a les resolucions dels conflictes. Res de nou per als lectors i lectores avesats a la literatura victoriana, però si més no xocant avui dia.
Sigui com sigui, ens hem de felicitar de tenir un altre clàssic de la literatura universal abocat al català i més en una versió tan esplèndida com aquesta.
Sebastià Bennasar