top of page
  • Maria Teresa Ferrer

Tres poemes inèdits de Maria Teresa Ferrer

A Antoni Caimari

(In memoriam)

Novembre es queda orfe de miniatures vibrants

i silencis compassats que vaguen

entre les cel·les d'ACA i el mirador boirós

que obri el món al solstici dels poetes.

Cultura camítica que rebrota entre els romanins del bosquet

i evoca els avantpassats dels navius i temples

del llegat que es forja immesurable

amb columnes de ferro a la sala del piano.

L'art fet vida es gronxa al teu voltant

amb el murmuri d'una vella pel·lícula muda que discorre

entre esqueixos de cruenta lluita i incomprensió.

La grandària del teu missatge artístic reverbera

més enllà dels murs que et cohabiten, imperible,

fins a la darrera nota i el darrer resquici de tendresa.


Mª Teresa Ferrer

(inèdit)




Et mous quan jo em moc

amb el neguit de les pedres

que coronen els precipicis

i l'escreix del matí asserenant els teus ulls

per véncer la solitud feresta

que acarona el tacte esquiu

del qui no vol estimar ni que l'estimin,

perquè la vida és un joc imperfecte

entre les ganes i les pors

on tot el que apareix sembla desaparèixer.

Som el refús dels teus adéus

l'equilibri dels teus desequilibris,

la nena que espera davall l'olivera

que tots els tal vegada siguin una realitat.

Et mous si jo em moc

si confies amb mi per darrera vegada

i mors i tornes a tu

perquè ja no ets tu sinó un altre.


Mª Teresa Ferrer

(inèdit)


Vull entendre en aquest agredolç mutisme

que acarona els versicles aturats del temps

el tarquim dels dies esgarronats per la visió

esquerpa que dóna sentit a l'obscuritat

i el garbuix de la pols que abraona

aquesta monotonia que ho agombola tot

i s'esmuny en el brostatge espès de la incertesa

dins l'indeclinable mirall del pensament

nòmada del vent que tragina

ports i silenci als fondals de la quietud,

en el so inversemblant que gela

l'últim bleix d'aquesta lluita adolorida

que llenega entre els pòsits exhaurits del record

i retrona dins de la buidesa de l'eco

que proclama que encara som vius

i que som part d'aquesta resistència.

Mª Teresa Ferrer

(inèdit)

bottom of page