Antoni Nadal i Soler (Palma 1958), escriptor i qualificat historiador del teatre mallorquí ha publicat darrerament a l’editorial Documenta Balear quatre obres que analitzam a continuació.
Teatre, circ i titelles a les Illes Balears
L’autor presenta en aquest volum de 2017 (a la col·lecció 'Menjavents') quinze treballs, majoritàriament inèdits, que s’emmarquen en la història de les arts escèniques referida a les Balears. En un primer capítol aborda la desconeguda història del circ a Mallorca; el segon capítol és la transcripció d’una conferència sobre la normalització del teatre català a Mallorca, tot incidint en el model lingüístic; el tercer estudi tracta del món de les titelles o teresetes, amb els seus festivals internacionals des de 1999; el quart és un emotiu capítol sobre el teatre fet pels presoners francesos a Cabrera (1809-1814). A continuació, repassa les biografies d’alguns actors que van triomfar fora de Mallorca, així com la del menorquí Àngel Ruíz i Pablo com un exemple de l’accés dels autors illencs a les companyies professionals. Tot seguit presenta un panorama del teatre mallorquí des de l’Agrupació Dramàtica de Barcelona fins als efectes de la crisi econòmica del 2008 i un capítol dedicat a les darreres edicions de dramaturgs illencs. En les pàgines finals examinava la recepció del teatre de Shakespeare, Ibsen i Miller a Mallorca.
Històries de les arts escèniques a les Balears
Amb pròleg d’Enric Gallén, de la Universitat Pompeu Fabra, Antoni Nadal ens presenta, el 2019 (a la col·lecció 'Papers'), un volum que recull un estudi de l’edició i la bibliografia de textos teatrals del segle XIX; notes sobre il·lusionisme a Mallorca i Menorca; les paròdiques funcions pròpies del dia dels Innocents; la representació a Palma del drama La campana de la Almudaina, de Joan Palou i Coll, que s’intentà consolidar per la Festa de l’Estendard a partir de 1912; un capítol dedicat a les oblidades i sempre escandaloses cupletistes; la transcripció d’un monòleg inèdit de teatre obrer de Bartomeu Coll; les autocrítiques aparegudes als diaris de l’època d’autors com Tous y Maroto, Guillem Colom, Fontirroig o Gabriel Fuster; també hi ha espai per a la dramatúrgia sobre la Guerra Civil, amb les aportacions de noms com Pere Fullana, Joan Carles Bellviure, Margalida Capellà o Jaume Miró. Finalment, la lenta i difícil recepció de Txékhov i Brecht a Mallorca, en la línia d’anteriors treballs.
El teatre mallorquí (segles XIX-XXI)
Complementari als volums publicats als 'Quaderns d’Història Contemporània', Antoni Nadal ofereix el 2021 (a la col·lecció 'Menjavents') un panorama complet de la història del teatre mallorquí del segle XIX al XXI (fins al 2021): definició exacta de què vol dir teatre mallorquí, els espais, els actors, les companyies, els espectadors, els autors, i altres aspectes a fi de poder reconstruir la seva evolució, en especial la normalització teatral interrompuda pel franquisme i represa durant la transició política. Molt interessant la descripció que fa dels teatres a Mallorca, per la bibliografia comentada i els índexs.
Addenda
La cultura socialista a les Balears (1892-1936)
Recull d’articles, publicat el 2022 (a la col·lecció 'Menjavents'), resultat d’un estudi, començat l’any 1983, de la forma de vida i la cultura dels partidaris del socialisme entès com a projecte emancipador a les Balears entre els anys 1892, en què es funda a Palma la primera agrupació socialista a les Illes Balears, i 1936, en què l’esclat de la Guerra Civil ocasiona la discontinuïtat del moviment obrer. La cultura socialista a les Balears (1892-1936) aborda temes com els orígens del PSOE a Mallorca; la recepció i difusió del pensament de Karl Marx a les Balears; la figura de l’apòstol del socialisme mallorquí Francesc Roca i Hernàndez; el teatre obrerista a Mallorca; la labor educativa i cultural de la Casa del Poble de Palma; l’acostament dels socialistes mallorquins i eivissencs en la Segona República; la difusió de la ideologia obrera en la Segona República, i la dieta obrera a Mallorca. La majoria dels capítols que el componen són versions revisades, augmentades o actualitzades d’articles de revistes o de contribucions a obres col·lectives. Els epígrafs sobre la divulgació de l’obra marxiana en la premsa comunista balear i en la premsa menorquina són inèdits, com també el capítol que tracta de la dieta obrera a Mallorca abans de la Guerra Civil. En conjunt constitueix una important contribució a la història de l'educació, de la cultura obrera, del moviment obrer balear i del mateix socialisme en la seva acció educativa i cultural.
Antoni Nadal ja havia estudiat temes com el 1r de maig a Palma i a Mallorca, la literatura obrerista a les Balears i el lleure durant la Guerra Civil.
Jordi Vidal Reynés