'Sociologia del cambio social'
Piotr Sztompka
Alianza 1995
Col·lecció: Universidad Textos 153
Estem davant un dels tractats de sociologia més consultats i valorats de la història de la disciplina des de la seva publicació el 1993. El seu autor, el sociòleg polonès Piotr Sztompka (Varsòvia, 1944), ens convida a replegar i fer-nos nostres les eines intel·lectuals bàsiques per fer anàlisi, interpretació i comprensió del canvi social, en particular a escala macrosociològica o històrica. Aquestes eines es poden trobar en tres territoris distints:
1) en el sentit comú. La gent acull idees difuses, nocions i imatges en torn del canvi social des del moment en què comencen a pensar que tot plegat els afecta les seves vides.
2) en la filosofia social i política, que eleva la reflexió de sentit comú al nivell de recerca racional, autònoma i especialitzada, produint categories, concepcions i doctrines complexes.
3) en les ciències socials pròpiament dites, en la història, en l'economia, en la ciència política, en l'antropologia social, en la sociologia, que apliquen un tipus d'investigació metodològica, crítica, orientada als fets, en la realitat social en canvi, obtenint conceptes, models i teories més rigoroses i fonamentades empíricament. (Del prefaci, pàgina 18).
En paraules de l'autor, vivim en una època de canvis decisius. Les transformacions socials, econòmiques i polítiques de finals del segle XX (l'esfondrament del comunisme, l'extensió global de la democràcia i el violent esclat d'alguns nacionalismes i fonamentalismes) són d'una magnitud comparable a les que es produïren en el segle XIX i que constituïren els fonaments de la nostra societat. El singular dinamisme del nostre temps es reflecteix en l'actual revitalització de les teories del canvi, que sempre han estat fruit de les grans mutacions. L'autor, exposa i reevalua el llegat de la Sociologia del canvi social, aportant així les eines intel·lectuals de les quals ens fèiem ressò anteriorment.
La primera part del llibre presenta la indispensable explicació analítica dels conceptes centrals pels debats contemporanis com ara el procés social, desenvolupament, temps social, modernitat, postmodernitat i globalització. La segona part està dedicada a tres grans concepcions de la història que han deixat una petjada important en l'imaginari social i sociològic: l'evolucionisme, les teories cícliques i el materialisme històric, mentre que, la tercera part tracta la visió alternativa (la teoria de la conversió social) amb la tendència a separar-se dels grans esquemes històrics i afavorir les descripcions més concretes. Per últim, en la quarta part, s'afronten els processos que constitueixen la substància del canvi: idees i normes i el paper dels individus i moviments socials com agents de canvi.
Toni Roget, comunicador