PETIT TEATRE QUOTIDIÀ
Sobre l’amor i altres deliris humans
('Locus amoenus'. Al camp, en un lloc agradable)
Personatges.
NAVET
ROSÓ
ESCENA ÚNICA
NAVET.- Dos i dos són quatre.
ROSÓ.- Oh, sí, Navet: dos i dos, quatre!
NAVET.- Si fossin dos i tres, no serien quatre.
ROSÓ.- No, serien més.
NAVET.- Serien set o vuit!
ROSÓ.- Serien set o vuit: O més!
NAVET.- Serien més, com tu i jo.
ROSÓ.- Tu i jo quants som?
NAVET.- No ho sé. Molts. Segur que som molts.
ROSÓ.- A mi m’agradaria que tu i jo només fóssim tu i jo.
NAVET.- A mi, també.
ROSÓ.- Un problema difícil de resoldre.
NAVET.- Què?
ROSÓ.- Deu ser mal de resoldre aquest problema que hi ha entre tu i jo.
NAVET.- Quin?
ROSÓ.- Fer que tu i jo només siguem tu i jo.
NAVET.- Sort de l’amor.
ROSÓ.- Sí.
NAVET.- Sense l’amor, molt problemes de suma i divisió serien impossibles de resoldre.
ROSÓ.- Hi ha persones que no en tenen.
NAVET.- De què?
ROSÓ.- De problemes. Ni d’amor.
NAVET.- Quina desgràcia! No sé com poden viure.
ROSÓ.- Funcionen amb gasoil i benzina.
NAVET.- Això sí que és antiquat!
ROSÓ.- Tothom és com és.
NAVET.- No comprenc com encara hi ha gent que no té amor suficient si avui en dia se’n pot trobar a tot arreu.
ROSÓ.- Sí, hi ha sortidors gratuïts d’aquest combustible a tots els carrers i a tots els ajuntaments del país.
NAVET.- És així. Però jo ja t’estimava abans que existissin els sortidors d’amor.
ROSÓ.- És que tu vares néixer abans d’hora.
NAVET.- Deu minuts abans de la mitjanit.
ROSÓ.- Ho veus?
NAVET.- Encara que he de reconèixer que sense el combustible de l’amor els homes i les dones no tindríem la possibilitat d’odiar-nos uns als altres.
ROSÓ.- És cert. Tot seria molt avorrit.
NAVET.- L’amor ens proporciona una estupidesa molt intel·ligent.
ROSÓ.- Visca l’amor i el sentit comú!
NAVET.- Visca! Què seria de l’amor sense la raó?
Es besen a la boca, i cadascun dels dos surt per un lateral diferent, dient-se adeu fent voleiar un mocador blanc.
ROSÓ.- (Fora d’escena) Tres per cinc quinze i me’n deus set.
NAVET.- (També fora d’escena) Onze dividits per dotze són mals de repartir.
TELÓ
Joan Guasp, escriptor