La col·lecció 'Temps Obert' de l’editorial Lleonard Muntaner, dirigida per Damià Pons, publicà el 2019 set aportacions que es presentaren al VI Seminari d’Estudis Catalans del Vuit-Cents, en el marc de la commemoració del setè centenari de la mort de Ramon Llull i que va tenir lloc a la UIB el novembre de 2016. Els ponents repassaren diferents aspectes derivats del lligam entre Llull i el segle XIX des de la perspectiva dels escriptors catalans d’aleshores, la recepció que va tenir el savi mallorquí a València i els projectes d’edició de l’obra lul·liana i que no tots varen poder veure la llum. Completa el volum el text d’una conferència que va impartir el 10 de novembre de 2016 Pere Gabriel amb motiu d’una trobada d’estudiosos de la literatura i la cultura produïda a les Illes Balears.
Ramon Pinyol, de la Universitat de Vic, comenta l’edició el 1908 de Perles del Llibre d’Amic e Amat, obra pòstuma de Jacint Verdaguer amb pròleg de Miquel dels Sants Oliver, un lament pel poc coneixement que es té de la producció lul·liana. Verdaguer conegué l’obra de l’autor de Blanquerna sobretot gràcies a Marià Aguiló i per la seva estada a Mallorca a finals de l’any 1894. Precisament Margalida Tomàs, de l’Acadèmia de Bones Lletres, s’encarrega de fer un estudi de la presència de Ramon Llull en l’obra literària i erudita de Marià Aguiló.
Rosa Planas ens parla en la seva comunicació de l’actitud de Ramon Llull amb els jueus, no massa diferent de la d’altres personatges de la seva època. Llull demanava permís per poder entrar a les sinagogues a predicar i convèncer els jueus amb l’oratòria, la lògica i la persuasió. Durs d’enteniment, va ser partidari d’apartar-los de terra cristiana si no es convertien. Una vegada analitzada aquesta desconeguda i sorprenent postura de Ramon Llull envers els jueus, l’escriptora mallorquina analitza el paper de Josep Tarongí i les lluites entre lul·listes i antilul·listes, amb la sorprenent tesi de qui defensaven Llull eren sovint els primers. Tarongí, un descobridor de Ramon Llull durant la Renaixença s’identificà amb el Doctor Il·luminat, car patí la mateixa incomprensió del seu poble (per la qüestió xueta) i la solitud del geni, com va exposar quan se celebraren els actes del sisè centenari del col·legi de Miramar el 1877.
Maribel Ripoll ens dóna a conèixer la frustrada tasca de Bartomeu Muntaner quant a l’edició de l’obra catalana del beat, plena d’entrebancs, desídies i excuses. Muntaner, bibliotecari de professió, va dissenyar un projecte de caràcter científic que seguia el model europeu en publicacions d’aquesta mena. Al manco Muntaner va evitar la pèrdua i l’espoli d’un bon nombre de manuscrits lul·lians fent una labor arxivística exemplar. Diferent fou el cas de les edicions lul·lianes de Jeroni Rosselló, algunes impulsades més tard per Mateu Obrador. Lloades en el seu moment, criticades ara pels seus nombrosos defectes, mancances, confusions i una anarquia ortogràfica, objecte d’estudi per part de Pere Rosselló Bover.
L’aportació de Rafael Roca tracta del clima cultural i identitari que generà la Renaixença en el País Valencià Referències i ressenyes a la premsa, una conferència de Llorenç Riber el març de 1933 i la participació valenciana a l’homenatge lul·lià a Montpeller el mes de desembre del dit any.
Finalitzam amb la visió que fa Magí Sunyer de Ramon Llull per part de Damas Calvet, autor del poema narratiu Mallorca cristiana, que es publicà entre 1857 i 1888 i que segueix l’ordre dels esdeveniments històrics de la conquesta catalana de 1229.
En resum, un recull d’un interès inqüestionable per als estudiosos de Ramon Llull i de la cultura catalana del segle XIX, com indica la mateixa editorial al seu catàleg.