Miquel Àngel Lladó,
Quadern de Quaresma.
El Gall Editor, 2024.
Miquel Àngel Lladó segueix apostant per una lírica senzilla i d’agraïment malgrat els flagells vitals

Hi ha una poesia despietada i una poesia agomboladora. Hi ha poètiques de la imaginació més forassenyada i poètiques d’una proximitat aclaparadora. Miquel Àngel Lladó, sens dubte, pertany als integrants del segon grup: aquells que deixen constància sense fer massa enrenou, sigil·losos i amatents, de l’existència. Quadern de Quaresma (El Gall Editor, 2024), és tot un viatge íntim i delicat pels paisatges de la quotidianitat, on la poesia es converteix en un pont entre el dolor i l’esperança, entre l’absència i la memòria. En aquest poemari, Miquel Àngel Lladó reflexiona amb serenitat i mesura sobre persones i llocs que, encara que absents, continuen conformant el teixit emocional de la seva vida. El fil conductor són els quaranta dies: la Quaresma cristiana, els dies al desert de Jesús o la quarantena per epidèmia, metàfores de l’aïllament i caus profitosos de reflexió. Lladó escriu amb un estil sobri i proper, defugint qualsevol ostentació. Els seus versos són sempre senzills, directes, però carregats de sensibilitat, com en l’emotiu homenatge al fill que va marxar massa aviat o en les evocacions de dones que encarnen amistat, amor i assossec. La seva veu poètica combina silenci i denúncia. Lladó sap transformar el dolor en una crida subtil però ferma, un clam que exigeix justícia, com quan escriu: “He encès un bri d’encens per apaivagar / el dolor íntim de dues dones mortes”. Aquesta tensió entre l’acceptació de la dissort i l’exigència de veritat dota el llibre d’una força emocional captivadora, que recorre el llibre de principi a fi. Quadern de Quaresma esdevé un cant a les fites necessàries i als dies normals que, massa sovint, passen desapercebuts. Una lectura propícia per als qui busquen trobar sentit en l’experiència més humil i, alhora, més profunda.
Comments