FRÀGIL GEST
Trist i indolent el rastre de la pluja
llisca el seu traç a les tiges altives.
Pètals efímers, immòbils,
a l’instant que la tarda tomba,
esquitllada, el xamfrà,
tremolen com els dits
que acaricien l’amic
i cerquen el seu déu
suspès del fràgil gest
De “L’indesxifrable codi” Premi de Poesia Rei en Jaume 1997, Ajuntament de Calvià 1998
BELLÍSSIM SOTRAC
En un únic batec
ara podria fondre’m
destil·lat el teu ventre
d’un bellíssim sotrac.
Acomplirem l’oracle:
“Solcareu, junts, units
per tèbies humitats,
un límit audaç,
talment hissant-vos,
el tors humà
i amfíbies les extremitats,
cap un esclat candent,
desproporcionat,
com quan va néixer el caos”
De “Heliografia” Premi de Poesia Joan Llacuna. Ciutat d’Igualada 1998. Columna 1999
ELS BRAÇOS DE LA MORT
Els cercles, a poc a poc, es tanquen
Isabel Olesti
De vegades els braços de la mort
són barques,
esperen dolçament,
pacients com la mar.
Gronxen les angúnies.
Cobreixen el fred.
Esbrinen l’absurd.
Culminen.
Assoleixen.
Comprenen.
Acullen.
Fermen una ferida.
Acaben un retret.
Pentinen una vida.
Donen una oportunitat.
Tanquen un cercle.
De “Obert per defunció”edicions Can Sifre, Ciutat de Mallorca 2006
CANT XXX
Per recollir la sal nova de l’alba, nosaltres aixequem-nos
Felícia Fuster
Han nascut flors al desert.
El carrer s’omple de veus
que ressonen.
La sal nova de l’alba
s’estén com la llum
a gran velocitat.
Nosaltres ens aixequem!
Com ocells, per instint,
alcem el vol.
De “Gramòfon de runes” Llibréd 2012, Barcelona
DEL TOT LLIURES
Mai no oblidar qui som
essencialment,
per màcules
que sàpigues
t’alberguin.
Del tot lliures.
De “El dia que néixer Orlando” Finis Africae Edicions, Palma 2018
CEMENTIRI NEGLIGENT
Un grill negre xarol
toca el violí amb l’arc de les potes,
aclucat a una encletxa
dels esculls del port.
Tot l’univers canta
amb el seu so.
Xiula un vent infecte
de sofre i de bales.
La mesquinesa d’occident
un ball de màscares
damunt el gel del cor.
Aquest espectacle
no l’imaginàvem:
que la mar no seria una festa
de semen i Afrodita
ni un pont que ens agermana
sinó un cementiri negligent.
De “El dia que néixer Orlando” Finis Africae Edicions, Palma 2018
TRISTESA
El meridià de la meva tristesa
té aurores bellíssimes
d’una pau infinita.
S’enfila fins a ca nostra,
em broda al melic
paisatges ignots
De “El perfum del llorer” Premi de Poesia Xavier Casp 2018 Ed. Neopàtria Alzira 2018
EIXIDES PER AL FRED
Hem comprés
com li agradava fer les coses
el millor que podia, mumare.
Fer-nos feliços per festes
amb la roba que cosia de nits
tombant un abric vell
o d’un retall de franel·la
Hem comprés que la vida
pot ser tombar un abric vell
i cercar eixides per al fred
De “El perfum del llorer”Premi de Poesia Xavier Casp 2018. Ed Neopàtria, Alzira 2018
S’allunya, vegetal, l’últim record
d’una primera cèl·lula
Zoraida Burgos
Més petita
que la llavor més petita del món,
més forta i plena
que un ventre en gestació.
Abans del gran esclat
la Tota Altra ja contenia Vida
amagada entre els plecs del no-res,
dedins el propi somni
ja estava preparada la Missatgera.
La mateixa ànima del dia primer,
la llum encegadora dels estels,
la fosca més obscena,
la mateixa ànima de les aigües maragdes,
els ulls de primavera al tamarell,
la mateixa ànima al cor de les balenes,
a la closca de les tortugues,
als fonemes que crien les paraules,
la vera mateixa ànima
que escriu els poemes.
A Diàleg I Dels Origens. De “Frontissa” Finis Africae Edicions, Palma 2021. Va obtenir un Ajut a la Creació de l’IEB
Jo qualsevol
jo malalta
jo ningú
Maria Beneyto
El dolor
em fa semblant a l’arbre,
l’escorça cruïllada
la soca ferida
el tronc retorçat,
m'arrela fora banalitats
al lloc que em pertoca de la terra
vella olivera
oli essencial.
A Diàleg IV Del dolor i la mort. De “Frontissa” Finis Africae Edicions, Palma 2021. Va obtenir un Ajut a la Creació de l’IEB
De la font prop dels cims
només el cansament?
J.M. Sala-Valldaura
De la nit vull la llum que tremola entre somnis
i del dia les ombres que dibuixen les coses,
de la font dalt del cim la remor imperceptible
com els pètals efímers que s’immolen pel fruit.
A Diàleg V De La Transcendència. De “Frontissa” Finis Africae Edicions, Palma 2021. Va obtenir un Ajut a la Creació de l’IEB.
Maria Victòria Secall, Poetessa
Maria Victòria Secall i de Fermentino, doctora en Psicologia per la Universitat de Barcelona, estudis de Filosofia, neuropsicòloga per ISEP i Universitat de Vic. Ha impartit docència a l'ensenyança Secundària, a la Universitat de Barcelona, a l'Escola de Treball Social de Palma, i a la Universitat de les Illes Balears. Ha escrit llibres d'intervenció logopèdica i ha col·laborat en compilacions de psicolingüística. Viu i treballa a Palma, actualment a la branca de psicogerontologia.
Ha conreat la literatura infantil i juvenil, publicant L'estel de foc, finalista del II Premi Guillem Cifre de Colonya 1983, Hiverneus, 2n Premi de narrativa breu "Dona", Barcelona 1984, publicat a la revista Mirall. Finalista del III Premi Guillem Cifre de Colonya, amb el recull de contes La capsa dels somnis.
En poesia ha publicat: L'indesxifrable codi, Premi rei en Jaume de Poesia 1997, Heliografia, Premi Joan Llacuna, Ciutat d'Igualada de Poesia 1998, Obert per defunció (2006) i Gramòfon de runes (2012). En narrativa breu: L'embolicadora, 2n Premi de narrativa breu del "Diario de Mallorca" 1999, Lluna nova, 1r Premi Ancora de narrativa breu, Sant Feliu de Guíxols 2001, La nedadora, 2n Premi de conte curt Sant Bartomeu de Montuïri 2002, Els amants del pont, 2n Premi de conte curt de Sant Sadurní d'Anoia.
Ha participat com a coautora en les compilacions de poesia: Poetes per la llengua, Palma 1999, 13x3 Poesia Perifèrica, Inca 2006, Eròtiques i despentinades, València 2006 i La Catosfera Literària 1a Antologia de blocs en català, Valls 2008.