Barcelona, 1 de febrer del 76
(Manifestació pro-amnistia)
El cel és gris,
feixuc de plom.
Només les branques tendres
gosen trencar la boira. Rengleres grises
ocupen els carrers.
Hi ha un silenci espès,
pressentiment del tro
i aviat tot -cel, carrers, arbres-
esclatarà en gris.
(De La interrogació vermella, 2003)
Potser ja és hora
Potser ja és hora.
Just un moment
vull esqueixar els vels.
Reclamar el dret
a cridar-te des de la finestra,
a dir el teu nom abandonant ensignes.
(De La interrogació vermella, 2003)
El fantasma de Carmen
Som el fantasma de Carmen,
duc al pit un clavell de sang,
la pell marcada per la tralla de la prepotència.
Esperits negres voletegen al meu entorn
fitant el buit amb ulls insomnes.
Tenc els vestits estripats, amb cadenes
trencades pel darrer instant de vida.
Perquè jo volia ser meva,
punyals d’incomprensió em travessaren.
Però encara perseguesc l’ocell rebel.
(De L’ocell rebel, 2007)
Paisatge
Nina, has vist passar els ametlers florits,
el color i les taronges?
Les muntanyes ploren perquè ve l’estiu.
. . . . .
Mira bé aquests ametlers:
floreixen per darrera vegada..
Prest la ciutat arribarà a les muntanyes.
(De L’ocell rebel, 2007)
'Marejol'
Transparent,
l’esclafit de l’aigua.
Lluentor de peix
en evolucions.
Som d’aigua transparent,
com grumers invisibles.
Irisacions,
blau i verd.
Transparent
plenitud del migdia.
(Inèdit)
Hipòlit
(L’home que no estimava les dones)
Fa tants d’anys que vaig trobar-te!
Un temps de marbre blanc,
trespols cendrosos i fum,
quan volia redolar per un prat verd
i beure aigua de rosada.
Mai no vas voler el meu cos.
Perquè encara no era hora,
perquè et feia por,
perquè havies fet vots,
perquè el teu esplendor
mereixia una altra bellesa.
Perquè hi ha massa distància,
perquè ja m’he casat.
Però ara tinc a les mans el goig
d’haver-te convertit en escriptura.
(Inèdit)
'El llac de Como'
(Peça de Giselle Galos)
Notes exultants
pujant a esferes de sol.
La nena inventa una dansa.
En un cel gris, notes d’aigua
travessant el llac de Como
vers uns jardins nostàlgics.
Notes del teu piano, mare,
que duc gravades a dedins per sempre.
(Inèdit)
El vampir
Vaig somiar que el seu abric llarg i negre
esdevenia un vampir d’ales esteses
que m’encobeïen, amb somriure malèfic.
Vaig despertar del somni
dins d’un altre somni,
en un jardí tenebrós
a primera hora de l’alba.
Vaig descobrir-me al coll dues punxades vermelles,
i és que ell em xuclava l’ànima.
(Inèdit)
I am, I said...
(Cançó de Neil Diamond)
Aquell temps que caminava
per un pont, al fons xemeneies grises,
fàbriques de pols,
cases tristes, grans i clòniques,
jo no volia ser
com les dones que pujaven a l’autobús
amb el pa i les lletugues guaitant a la senalla,
amb el feix de les angoixes quotidianes.
. . . . . . .
I am, I said
to no one there...
El tren em duia a la platja,
allà on l’arena estenia un vel de sol
i volaven en cercle les gavines.
Gavines blanques d’escuma.
Living in lonely still.
La solitud, la llibertat, ser jo.
(Inèdit)
Maria Rosa Llabrés Ripoll
Maria Rosa Llabrés Ripoll (Palma, 1952) és una traductora de literatura clàssica grega al català.
Llicenciada per la Universitat de Barcelona en Psicologia el 1974, en Filologia Clàssica el 1976, i catedràtica de Grec de Batxillerat, va treballar com a docent fins al 2008. En jubilar-se decidí dedicar-se a l'escriptura i a la traducció literària de diferents llengües: català, castellà, anglès, i sobretot, grec clàssic-català.