De ciutat en ciutat, les errants celebraran
les estrelles, la serenor de la terra,
la queixalada de l’animal
i les virtuts de l’estivada.
---
Esgarrapar-me amb les ungles l’estomac
com qui treu les entranyes d’un meló
passant la punta esmolada del ganivet
per cada solc.
Regalimar el sucre per les comissures et deixes,
dels llavis, llet divina, desinfectant després
d’una escorreguda.
Deixar en O el gest amb la certesa de que
una nova succió no serà immediata
i que el dolor que ens tensa els dedins ve
d’algun gorg sangcremat que les ungles
brutes de gelosia han infectat.
---
De cada fil cru, farem cabell d’àngel;
de la cabellera, una processó infinita d’albades citrines;
de la infinitud, la florada lleugera que vessi del somni,
com si hagués esdevingut certa la cantadissa sempiterna de la filosa.
---
Sé d’on som i d’on provinc,
fora blasons, cavallers i armes
la noblesa dels meus llinatges
ve de gent que s’arromanga,
de terra, suor i fretura
de nits sota la candela
d’un endemà sens esperança,
de l’aplom per les collites
i per la verema, temporers.
L’heràldica no es penja a porxades
ans transita a les entranyes.
---
Al voltant de Faust de Gustav Goethe.
Skin of the soul
Was glänzt, ist für den Augenblick geboren,
Das Echte bleibt der Nachwelt unverloren.
Faust. Goethe. Kap 7. (1)
s’escorren els colors de l’ànima
perquè el llenç és encara pop
es desfilen les formes i els traços
s’ofeguen en l’arrap suau dels teus anversos
muden les evidències
perquè la tela és encara humida
gestes al front un desig de gravitat
dus la sement blava esputada a la vulva
saps que han mutat les nits de fèrula
perquè el sudari és ara un llençol
blanc de cotó amb inicials brodades
on voldràs cisellar la nissaga perennal
Puppet nudity
Ich bin zu alt, um nur zu spielen,
Zu jung, um ohne Wunsch zu sein.
Was kann die Welt mir wohl gewähren?
Faust. Goethe.Kap. 7. Mephistofeles enredant Faust. (2)
jugar als brancs encreuats
a treure’s el sostenidor per sota del jersei
a quic amagat rere un ullastre cuitat del nostre desig
jugar a les ombres xineses dels focs d’artifici
a fer bolles amb el fang del desencís
a escoltar com rondina el cap la seva contarella confosa
jugar a llençar l’ós d’un mot al melic del pou
als embarbussaments etílics
a la vida-parxís-bescanvi de morts per vint passes endavant
què podrà oferir-me el món d’aquesta infantesa ingràvida?
dementre
el cos minvant esdevé salpasser
de jocs mal jugats
d’adalils en terrenys de pau
d’infinitud massa d'hora
Pectus creaturem.
Es sagen's allerorten
Alle Herzen unter dem himmlischen Tage,
Jedes in seiner Sprache;
Warum nicht ich in der meinen?
Faust. Goethe. Kap. 19. Abans de fer seva Margarita. (3)
i palpiti
heus aquí la nineta àuria
al bell mig dels pits fecunds d’acollença
vasta és la vall on tota la vida bleixa
i seni
heus aquí el retorn
que de retruc foren prefacis de nanes fuites
esdevenen cicatrius indelebles assossec pels dits
i capezzoli
heus aquí el baticor
per a una succió cilíndrica el gest d’una mitja lluna herbàcia
la duplicitat porpra dels mugrons perfumats dels cims de la terra
i fiumi
heus aquí la semença
penetra a rius a través del brocat fecund s’esvera rabent nirvana endins
i del cos encintat brota el càrritx suau al palp de Noto, vent tardoral
Die Tür ist offen, hast freien Lauf.
Faust. Goethe. Kap.6 Faust al seu gos.(4)
Menorca és l’Eòlia
dels herois sense estable
i de la membrana d’ullastre
travessada per les fibles mordicants del vent llampant
torç l’arrel la fúria
excava el viver del somni a ràtzia corpulenta de la ventada
la porta és oberta tens el camí lliure
Llucia Palliser, poetessa
IMATGE: Ana Llorens
Traducció al català
(1) Allò que enlluerna és nascut per a l’instant,
Allò vertader roman imperible per a la posteritat.
(2) Sóc massa vell per tan sols jugar,
Massa jove, per no tenir cap desig.
Què podrà oferir-me el món?
(3) Es diu per tot arreu
tots els cors sota la llum del dia,
hom en la seva llengua:
per què no jo en la meva?
(4) La porta és oberta, tens el camí lliure.
---
Llucia Palliser
Maó (1971) Diplomada en TEAT i funcionària des del 2006. És a partir de l’any 2010 que fa la seva primera incursió al món literari menorquí en guanyar el XIX Premi Illa de Menorca de Narració Curta amb el relat Ca Ses Russes. Per intermediació de la poeta Margarita Ballester i la confiança del poeta Pere Gomila, participa l’any 2012 en la novena edició del recital Illanvers, de la què es publica un opuscle. És des d’aquell moment que inicia el seu periple pel món de la poesia amb la participació a alguns reculls de poesia polifònics com ara el Versos per la Llengua (Ed. Arrela, 2014), el llibre foto-poètic Mianorca (2016) de Damià Coll, el llibre recull dels poemes inclosos a l’edició Illanvers 2017, els llibres de relats Peccata Minuta (2016) i Mare Nostrum (2017), el llibret Som Poesia editat pel Grup Espiral de Mallorca (2019) i la publicació de llibre de fotografies i poemes Índia Velada a cura de Joaquim Seguí (2021). L’any 2017 escriu el guió de l’espectacle Pasqual Calbó: un viatge musical en col·laboració amb el Grup Filharmònic de l’Ateneu de Maó. L’any 2017 obté el 2n premi del IV Concurs de Poesia Illa de Menorca amb el recull Er(R)@tica publicat per Ed. Menorca. Durant la pandèmia organitza i participa en els dos recitals virtuals «Versos aïllats» i recita en l’espectacle artístic virtual «Sant Jordi a Redossa», organitzat pel Consell Insular de Menorca. L’any 2021, juntament amb el poeta Carles Mercadal, el relat Ensucrada queda finalista al I Concurs de Relat Gastronòmic organitzat pel restaurant Es Molí de Foc de Sant Climent; obté el segon premi del VIII concurs de Poesia Illa de Menorca amb el recull Ucronies i és guardonada amb el primer premi de Literatura Infantil des Mercadal amb el conte El món sota un pont. L’any 2022 crea i participa en l’espectacle «Metamorfosi» juntament amb el poeta Damià Rotger, el director d’orquestra Francesc Prat i membres de l’Orquestra de Cambra Illa de Menorca i col·labora en el llibre Deux ex Petra del fotògraf Carles Permuy. Altrament, és seleccionada per representar Menorca en el projecte impulsat per l’IEC, Lletres Compartides mitjançant una gira per alguns indrets catalans tot donant a conèixer la seva obra i el panorama literari menorquí.
Així mateix, va ser una de les impulsores del Poetry Slam Menorca, està vinculada a l’Orquestra de Cambra Illa de Menorca, a l’associació de glosa menorquina Soca de Mots i a la revista menorquina Nua, amb les què col·labora activament. Ha participat a recitals en Menorca, Mallorca, Formentera i Barcelona. Juntament amb Pere Gomila, coorganitza des del 2016 els recitals poètics «Illanvers» i «Vershivern».
L’any 2020 publica la seva òpera prima titulada Cata Veta de Vida, amb Stonberg Editorial, prologada per de Jordi Roig i amb l’epíleg de Pere Gomila. Participa en les revistes de traducció Superna i SèrieAlfa amb traduccions de l’alemany al català. És membre de l’AELC des del 2019.
La lectura és un ingredient essencial en la seva vida. També gaudeix cuinant, escoltant un bon concert de música clàssica, trobant els amics i la família o passejant pel paisatge menorquí. Diu la cultura és un graó superior a aquest estat de benestar en què ens fan creure que vivim, gens supèrflua, ans al contrari, més enllà del folklore, factor identitari d’una societat, sinó com una dimensió més ampla i complexa d’entendre la vida i el món, la cultura com a vertebradora del desenvolupament social. Com deia Miguel de Unamuno, “només qui sap és lliure, i més lliure qui més sap.” Donant suport a diverses activitats culturals no pretén agitar, sinó fer més ampli el pòsit de saviesa i coneixement, tan necessari avui en dia, perquè només a través de la cultura trobem la llibertat.
Comentarios