Llibre i exposició 'Sacrificis', amb fotografies de Jaume Perelló Llabrés i poemes de Joan Miquel Chacón i Nicolau
Aquest mes de febrer, al Casal de Cultura de Can Garau de Sencelles, s'ha pogut gaudir d'una impressionant i commovedora exposició vinculada al llibre 'Sacrificis' de fotografia i poesia càrrec de Jaume Perelló Llabrés i en Joan Miquel Chacon i Nicolau respectivament.
A l'exposició hi ha escultures que mostren en viu certs moments del relat i d’altres que evoquen representacions d’actes tradicionals mallorquins on hi figura el protagonista de l’obra.
'Sacrificis' és un viatge a l'interior de Mallorca i també a l’interior de milers de persones que al llarg de les seves vides han contemplat el declivi del paisatge rural i tradicional mallorquí.
En el llibre s’escenifica el drama que suposa la pèrdua del cultiu de l’ametler, així com s’ha conegut des de fa més d’un segle. Per tant el personatge principal elegit per contar aquest drama rural és l’ametler. L'arbre apareix personificat i rep un homenatge com si d’un ésser animal es tractàs, fins a tal punt que en certs moments se l’humanitza. S’estableix un paral·lelisme entre la pèrdua que sofreix el pagès quan ha de sacrificar el bestiar per mor d’una pandèmia i el fet d’haver de ‘sacrificar’ els ametllerars conreats al llarg de generacions, arrabassant tots aquests arbres moribunds o ja assecats de soca-rel.
Les causes de tot plegat també s’analitzen amb major o menor subtilesa: abandonament del camp amb o sense especulació urbanística, escalfament global, sequera i els més o menys conegut bacteri Xylella fastidiosa i la cuca de l’escarabat Capnodis tenebrionis com a botxins principals. L’argument del llibre s’explica com un drama visual on es relaciona la morfologia del ametller amb l’entorn paisatgístic i la intervenció humana per la seva conversió en llenya.
A banda d’aquest relat visual, cada capítol és introduït per un poema de Joan Miquel Chacón. Un poeta visceral, existencialista, on no només en aquest opuscle, sinó també en els seus poemaris, hi podem trobar clares influències de poetes mallorquins com Damià Huguet i Blai Bonet, versos i temàtiques, formes poemàtiques, que ens ajuden a endinsar-nos en aquest viatge interior que realitzen els autors en aquest projecte.
De fet, l'obra també parla de l'enuig, fatalisme i pensaments ombrívols que acompanyen hom quan veu que en uns quants anys ha perdut l’ametllerar que son pare i sa mare sembraren amb il·lusió de futur, ara fa 55 anys. Les fotografies transpiren ironia, sarcasme i fins i tot humor negre. Tampoc hi manquen les metàfores visuals i evidentment les poètiques de l'escriptor.