PETIT TEATRE QUOTIDIÀ
Personatges.-
EL PAPA DE ROMA
L’ESPERIT SANT
(La xerrada té lloc a l’interior de la Capella Sixtina del Vaticà)
PAPA DE ROMA.- (Resant de genolls davant el mosaic de la Creació, de Miquel Àngel) (Sent que truquen a la porta lateral) Qui és? Endavant!
ESPERIT SANT (Veu): Soc jo, Santedat.
PAPA.- (Fa un salt i resta dret) Deu Nostre Senyor!
ESPERIT.- M’has reconegut, Sant Pare. Feia estona que no xerràvem, tu i jo.
PAPA.- Què voleu, Senyor meu i Déu meu?
ESPERIT.- Vinc a demanar disculpes als humans.
PAPA.- Disculpes? De què us heu de disculpar, Vós?
ESPERIT.- D’haver creat l’home i la dona. Quin duet més miserable que em va sortir.
PAPA.- Senyor meu, ja ens va bé així com ens féreu.
ESPERIT.- Tu sempre disculpes les meves equivocacions.
PAPA.- Per això soc el vostre representant a la Terra.
ESPERIT.- Això sí que ho vaig fer bé.
PAPA.- Gràcies. Ja sabeu, Senyor, que els homes som de terra i terregem.
ESPERIT.- Us hauria d’haver fet d’or. Ara ho veig. Amb tantes guerres i combats com organitzeu entre vosaltres, no puc estar un moment en pau. El meu alè de vida hauria d’haver estat més carregat de bondat i d’intel·ligència.
PAPA.- No patiu, ens en sortirem.
ESPERIT.- No, de cap manera, Santedat. Sou massa tous i limitats. A un insult d’un germà vostre, reaccioneu amb un altre insult. Heu inventat l’odi entre uns i altres, la violència entre les nacions, la tortura irracional, l’agressivitat, el foc i l’estupre. No m’ho perdonaré mai.
PAPA.- Senyor, m’esteu espantant. Vós en heu ensenyat que tots els pecats són perdonats menys el de no estimar. Parleu com un de nosaltres.
ESPERIT.- (Plorant com un nen) Jo, l’Esperit Sant, que soc l’amor i la misericòrdia infinita! Què faré, ara? Què serà de mi?
PAPA.- No digueu això, Senyor nostre i Déu nostre.
ESPERIT.- No m’estranya que tothom s’hagi allunyat de mi. Me mereixo tot el que els homes penseu de les meves grans errades.
PAPA.- No sabeu el que dieu, amat meu. Calmeu-vos. Esteu passant un mal moment, però ja veureu com tot acabarà bé.
ESPERIT.- Tu, Sant Pare, podràs eximir-me de tantes desgràcies, tantes malalties, tantes ferides, tantes angoixes i de tant dolor com la meva indolència i que tanta incompetència us ha provocat?
PAPA.- Jo, en el poder que m’heu atorgat, us eximeixo i us perdono de totes les vostres febleses i de tots els defalliments que hàgiu pogut tenir al llarg de la vostra infinita existència.
ESPERIT.- Gràcies, moltes gràcies, Santedat.
PAPA.- (Fa la senyal de la creu a l’espai invisible que hi ha davant seu, i pronuncia les paraules màgiques que tot ho dispensen): Ego te absolvo, in nomine Patris, et Filii et Spiritus Sancti. Amén.
Tot queda en silenci i cau el
TELÓ.