top of page
  • Writer's pictureJordi Vidal Reynés

Laura Miró toca un tema tabú

L’admissió d’estudiants xuetes a l’Institut Balear. El cas del metge Guillem Aguiló i Forteza

Laura Miró Bonnín

Lleonard Muntaner Ed.


El darrer llibre publicat per na Laura Miró Bonnín és L’admissió d’estudiants xuetes a l’Institut Balear. El cas del metge Guillem Aguiló i Forteza, editat per Lleonard Muntaner dins la col·lecció “Panorama de les Illes Balears”, un treball que va rebre el Premi Alexandre Ballester de l’Ajuntament de sa Pobla l’any 2021.


Laura Miró (Palma, 1992) és graduada en Història (2014), Màster en Formació del Professorat (2016) i actualment doctoranda i investigadora col·laboradora de la UIB. Espera poder acabar aviat el doctorat sobre la qüestió xueta en els segles XIX i XX. La seva motivació neix de quan era petita i passava molt de temps al Carrer de l'Argenteria, on son pare hi tenia una joieria, avui tancada. Aleshores, observava que la seva família tenia com un tabú parlar sobre els xuetes i especialment si ens referíem als seus llinatges. Quan estudiava la carrera va fer un treball sobre un xueta que havia anat a combatre amb la “División Azul” durant la Segona Guerra Mundial.


Na Laura ha publicat articles a Randa, Mayurqa i Raíces. Més endavant, va fer comunicacions i conferències a Jornades d'Estudis Locals a Pollença, a Son Servera i a Calvià. També a les Jornades d'Història Contemporània a la UIB. El primer llibre que va publicar va ser La contemporaneïtat xueta (Documenta Balear, 2019). Aquest és una síntesi sobre aquesta comunitat marginada a Mallorca. Per escriure el seu segon llibre el 2021, va aprofitar el confinament per fer-lo: La qüestió xueta surt de l'illa (Lleonard Muntaner). Aquest volum gira entorn a com arriba a la resta de l'estat espanyol el coneixement de la pervivència de la marginació contra els xuetes. Així, gran part del treball està dedicat a l'insult que va rebre Antoni Maura al Congrés dels Diputats, en Rodrigo Soriano li va dir xueta. Això no quedà aquí, sinó que a les crítiques a Maura en premsa se va fer molt habitual que li assignassin el malnom de xueta, tot i que, seguint la teoria dels quinze llinatges, no ho era, evidentment per qualsevol mallorquí.


El tercer llibre el va publicar amb Illa Edicions i es titula Jueus, conversos i xuetes. Una visita pels calls de Palma (2022). Bàsicament és un llibre que conté una ruta pels antics barris jues de Ciutat una mica diferent a allò que s'ha fet fins ara, perquè la base és l'enfocament contemporani.


Sobre el seu darrer i quart llibre, diguem que explica la creació de l’Institut Balear el 1835, ubicat a Monti-sion, abans que es traslladàs a l’avinguda Portugal de Palma (avui IES Ramon Llull), un centre que acceptà amb normalitat els anomenats xuetes a les seves aules i que omplia el buit deixat per l’antiga Universitat Literària. Era la consolidació del liberalisme, un règim decidit a abolir d’una vegada les clàusules de puresa de sang.


Quant a Guillem Aguiló Forteza (Palma, 1819-1859) dir que va ser metge militar i que es considera el primer professional de la medicina del Carrer, com eren coneguts aleshores els portadors dels cognoms xuetes. Era fill de Tomàs Aguiló Cortès, poeta i folklorista, germà de l’escriptor Tomàs Aguiló Forteza i cosí de Marià Aguiló Fuster, poeta, filòleg i bibliòfil. En el present llibre podem conèixer els seus estudis universitaris a Montpeller, seguir els seus diferents destins per la Península i també a Melilla (car no va poder exercir mai a Mallorca), i el seu matrimoni amb na Teresa Villaseñor, d’origen andalús, amb la qual va tenir cinc fills.


Jordi Vidal

SOMTEMPS

Commentaires


bottom of page