top of page
  • Writer's picturePau de Luis

La Taronja Mecànica, d’Anthony Burgess

La Taronja Mecànica

Anthony Burgess


Una joventut obscena i irreverent, amb ànsies de poder desmesurades i desitjos carnals desbocats, provoca una decisió reaccionària de la classe política, una reacció violenta i deshumanitzadora.


La taronja mecànica és una distopia que tracta qüestions en el fons similars a Un món feliç i 1984, però des d’una òptica considerablement diferent. Les inevitables comparacions que sorgeixen hora de llegir les dues últimes no són evidents en llegir La taronja mecànica. La novel·la d’Anthony Burgess també presenta un futur indesitjable, però en un estadi evolutiu segurament previ a les societats de les altres distopies esmentades; el totalitarisme encara no ha conquerit el sistema, però ho està intentant.


Mentre que a Un món feliç i 1984 es critica l’opressió social i política en general, La taronja mecànica se centra en la política criminal. El seu tema principal és la destrucció o anul·lació de la voluntat de les persones com a solució per acabar amb el crim i la violència que han conquerit la ciutat. Podríem dir, per tant, que és una novel·la molt més directa, amb un focus més concentrat que les distopies amb les quals l’hem comparada. Així com avança la novel·la també es critiquen temes com l’aïllament dels exconvictes, la manipulació dels mitjans de comunicació i el joc brut en què deriven sovint els interessos polítics.


Aquesta és una novel·la crua on el protagonista, Àlex, narra, en retrospectiva, la seva vida. Un registre col·loquial i un idioma inventat, propi dels adolescents (el 'nadsat'), provoquen una sensació estranya entre agilitat en la narració i constants entrebancs en la lectura, a causa del desconeixement del nadsat. Tot i això, aviat se supera la sorpresa de la incorporació d’una estranya llengua dins el llenguatge del protagonista i, per tant, a mesura que un s’acostuma, la narració va agafant fluïdesa.


La pràctica de la ultraviolència, que sembla normalitzada entre els joves, porta el protagonista a ser condemnat a un càstig de privació de llibertat. Però el seu bon comportament dins la presó li permet ser el primer pacient d’un programa de condicionament, la Tècnica de Ludovico, mitjançant la qual s’intentarà anul·lar el reflex violent i criminal del protagonista. Aquest mal tràngol permetrà a Àlex sortir de la presó molt abans d’haver complert la condemna inicial.


Evidentment, aquesta tècnica de condicionament és un tipus de tortura, que es presenta com a fórmula per a combatre radicalment la ultraviolència del jovent. La mateixa narració ofereix prèviament un tast de la repugnància que sent Àlex quan és sotmès a la Tècnica de Ludovico: la descripció de nombroses escenes desagradables a la primera part de la novel·la provoca un sentiment d’inquietud i rebuig, en certa manera anàlegs als que patirà el protagonista quan l’intentin guarir.


D’aquesta manera, la novel·la resulta una profunda crítica a la tortura i la repressió violenta com a resposta a la delinqüència. L’autor ataca la deshumanització de les persones que es duu a terme mitjançant la destrucció de la seva voluntat i alerta del perill que comporta un sistema penal el qual únic afany és eliminar completament la delinqüència, a qualsevol preu.


És impossible parlar de La taronja mecànica sense parlar de la seva adaptació cinematogràfica, dirigida per Stanley Kubrick l’any 1971; principalment perquè la novel·la deu gran part de la seva fama a aquesta adaptació, fins al punt que més que difondre la novel·la, podria dir-se que la va eclipsar. La versió de Kubrick és bastant fidel, però suprimeix el capítol 21 (el setè de la tercera part). Aquest capítol és probablement el més important de la novel·la, perquè tanca el cercle que obre la novel·la. El capítol 21 mostra la importància d’un procés interior de reflexió i maduresa necessari per a una vida en societat. És a dir, Burgess aposta per una reinserció que neix de l’interior d’un mateix, i no ve imposada per l’Estat per mitjà de la violència i la tortura; entenem, per tant, que es proposa una política criminal que incentiva el naixement d’aquest procés interior.


En resum, La taronja mecànica és una novel·la crítica, que defensa la llibertat de la voluntat humana per damunt del gregarisme que persegueix tot sistema totalitari. És, en conseqüència, una obra que convida a la reflexió sobre la manera de combatre la delinqüència i sobre el 'preu' de la seguretat dels ciutadans, entre altres qüestions igualment interessants.



Comments


bottom of page