(Dos VIANANTS es topen al mig del carrer)
Personatges.-
VIANANT 1
VIANANT 2
VIANANT 1.- Hola.
VIANANT 2.- Hola? Tu em dius “hola” a mi?
VIANANT 1.- I t’ho repeteixo. Hola.
VIANANT 2.- Ja no recordes que tu i jo som enemics?
VIANANT 1.- I tant que ho recordo. No oblidaré mai tot el mal que m’has fet a la vida.
VIANANT 2.- I així i tot em saludes com si fóssim amics?
VIANANT 1.- No et confonguis. Encara que no siguem amics, cal que no deixem de ser intel·ligents.
VIANANT 2.- Amb quines cançons em surts tu ara?
VIANANT 1.- Són cançons de tota la vida. La intel·ligència ens fa viure d’una manera més humana i divertida.
VIANAT 2.- Però tu de què vas?
VIANANT 1.- Gaudeixo molt jo de saludar els enemics.
VIANANT 2.- Gaudeixes? No t’entenc.
VIANANT 1.- M’encanta fer coses extraordinàries.
VIANANT 2.- Saludar un enemic és fer una cosa extraordinària?
VIANANT 1.- Naturalment que ho és!
VIANANT 2.- Naturalment? Si és natural no és extraordinari.
VIANANT 1.- La naturalesa és la cosa més extraordinària que existeix al món.
VIANANT 2.- Això és una paradoxa.
VIANANT 1.- I tant que ho és. Ara ho comprovaràs.
VIANAT 2.- Com?
VIANANT 1.- Ara em convertiré en una morera.
(De sobte, es converteix en una esponerosa morera carregada de fruita madura)
VIANANT 2.- Oh, tant com m’agraden a mi les mores!
VIANANT 1.- Agafa les que vulguis.
VIANANT 2.- (Pujant a l’arbre, comença a menjar mores) Que bones! Que bones!
VIANANT 1.- Ho veus? Menja, menja fins que t’afartis!
VIANANT 2.- (Saltant d’una branca a una altra) Quines mores més dolces que fas!
VIANANT 1.- Són totes per tu.
(Quan VIANANT 1 té la panxa ben plena, baixa de la morera i s’abraça a la seva soca):
VIANANT 2.- Gràcies, gràcies! Moltes gràcies, amiga meva!
(Resten abraçats i de seguida cau el TELÓ.)