Les cinc peces (més una fora d'exposició) que actualment exposa Pep Girbent (Sóller, 1969) a la Galería Pelaires [Cabinet] fins al pròxim 14/9/24, parteixen d'una selecció entre diferents fotografies del cineasta rus Andréi Tarkovski (1932-1986). Els olis de Girbent són la reproducció d'algunes d'aquestes fotografies que Tarkovski realitzà amb una càmera Polaroid entre 1979 i 1984 i que representen una visió del seu món interior tan ben reflectit a la seva filmografia.
D'entrada, una de les curiositats d'aquesta proposta, és intentar esbrinar què aporta la reproducció mimètica d'una fotografia que, en origen, ja és portadora d'una poètica i d'una sensibilitat artística plena d'intimitats sorgides des del més quotidià (el jardí de casa, passejades amb la mascota, etc.) No cal dir que l'atmosfera de les Polaroid ja convida a la mirada entre els racons més amagats de l'ànima humana des d'una bellesa propera a l'espiritualitat.
Aquestes fotografies -paradoxalment- aportarien aquella "aura" de la qual ens parlava Walter Benjamin, com a qualitat única i irrepetible d'una obra d'art original. Dic paradoxalment, ja que Benjamin no atorgava aquesta "aura" a obra derivada de processos de reproducció mecànica, com la fotografia. Però em sembla evident que el Tarkovsky fotògraf és un bon exemple de com les imatges fotogràfiques sí que mantenen una aura gràcies a la seva materialitat, context i intenció artística. I, sobretot, perquè des del primer terç del segle passat, les formulacions de Benjamin s'han hagut de reinterpretar i adaptar a les noves formes i percepcions de l'art.
Així les coses, i continuant amb la idea de les aures, semblaria que tenim una segona capa, una aura Girbent, des de la reproducció de la pintura a l'oli que, indiscutiblement, sumada a la de la fotografia original, ens permetria celebrar i reinterpretar l'original. Però, i aquest és el meu dubte, fins a quin punt pot enriquir i transformar la percepció de la Polaroid original aquesta nova obra original?
He de dir que l'extraordinària capacitat creativa i tècnica de Girbent la vaig percebre més intensament amb els recents Interior con figura exposats durant l'Art Palma Brunch del passat mes març, també a la Galeria Pelaires. La proposta de Girbent que comentam avui Landscapes (after Tarkovsky Polaroids), és enormement interessant i el resultat estètic molt atractiu, però deixa en l'aire fins a quin punt aquesta legítima reinterpretació pictòrica aporta, modifica o manté una nova lectura a les ja profundes i evocadores fotografies de Tarkovsky.
Potser, una vegada més, l'art ens qüestiona més del que ens respon, des de la seva naturalesa provocadora i introspectiva i l'envit de Pep Girbent.
Comments