top of page
  • Writer's pictureJoan Guasp

L’atracament

PETIT TEATRE QUOTIDIÀ

(Dona gran, a casa, sola)


Personatges.-

INVÀLIDA (Dona gran amb cadira de rodes)

ATRACADOR (Jove. Du posat un passamuntanyes per passar desapercebut)



INVÀLIDA.- (Està veient, mig dormida, una pel·lícula de lladres a la televisió i s’espanta:) Policia! Policia! Que vingui la policia!

ATRACADOR.- (Vida real. Entra per una finestra amb un salt. Aldarull. A més del passamuntanyes porta una falsa pistola de fusta a la mà. Apunta a la INVÀLIDA) Alto! Alto, no es mogui!

INVÀLIDA.- (Que s’ha espavilat amb el soroll) I ara? Què passa? Què cerca, vostè?

ATRACADOR.- (Molt esverat) No es mogui! No es mogui! Doni’m tots els diners que té a casa. Va, de pressa, de pressa!

INVÀLIDA.- Que no em mogui? Que no veu que soc una invàlida i estic en una cadira de rodes, idiota?

ATRACADOR.- Els diners!!!

INVÀLIDA.- Busqui’ls.

ATRACADOR.- (Obrint mobles i calaixos. Troba alguns bitllets de poc valor i unes quantes monedes. Els compta) Deu, quinze, disset, trenta... Home, aquí hi ha un bitllet de cinquanta euros! (Segueix cercant entre el mobiliari) Noranta-tres, cent-vint... (Continua. Al final, fa el recompte de tot el que ha pispat) Tres-cents vint-i-nou euros... (A la INVÀLIDA) No és gaire cosa, però ja m’apanyaré. Gràcies. No es mogui. Soc molt perillós, jo. Silenci, no es mogui... Quieta, quieta, me’n vaig. (Fa per sortir)

INVÀLIDA.- Com vol què em mogui? (Plora) I, ara, què faré, jo, aquí, tota sola? Vostè m’ho ha robat tot... Tot el que tenia. (Torna posar-se a plorar) No podré dinar. No em deixi sola. (Plora) Deixi’m almenys alguna cosa per poder anar a dinar.

ATRACADOR.- Dinar? (S’ho rumia uns segons) Què necessita? Què vol que li doni? (Compta la xavalla que té a les mans) Tingui, aquí té, tretze euros i cinquanta cèntims... Ja seran suficients.

INVÀLIDA.- (Els accepta i els agafa) Ja m’arreglaré. Menjaré el menú del dia...

ATRACADOR.- Bon profit. Adeu.

INVÀLIDA.- Un moment. No se’n vagi, encara. M’hi haurà d’acompanyar.

ATRACADOR.- Acompanyar? Acompanyar a on?

INVÀLIDA.- Al restaurant. És aquí, al costat de casa. Amb l’ensurt que vostè m’ha donat no tinc esma d’anar-hi sola.

ATRACADOR.- Què!?

INVÀLIDA.- Almenys, acompanyi’m fins a la porta.

ATRACADOR.- (Impacient) Està bé, està bé... (Condueix la cadira de rodes amb la INVÀLIDA fins a la sortida de la casa)

INVÀLIDA.- I després de dinar m’ha de tornar du aquí.

ATRACADOR.- Què? Què diu?

INVÀLIDA.- No voldrà que torni sola!

ATRACADOR.- (Que no sap què dir) Bé, ja ho veurem. Ja veurem què faig...

(Empeny la cadira i surten)


TELÓ

bottom of page