PETIT TEATRE QUOTIDIÀ
(En una plaça pública)
Personatges.-
GENDARME
CIUTADÀ JOIÓS
GENDARME.- M’haurà d’acompanyar.
JOIÓS.- Acompanyar-lo? A on?
GENDARME.- Vingui amb mi i ho veurà.
JOIÓS.- I si em nego?
GENDARME.- (Mostrant-li la porra) Hauré de fer ús de la força.
JOIÓS.- Que s’ha begut l’enteniment? Això no són maneres!
GENDARME.- Amb la gent com vostè és l’única forma d’actuar.
JOIÓS.- Deixi’m estar! No m’ho pot fer, això!
GENDARME.- És la llei.
JOIÓS.- La llei? Quina llei?
GENDARME.- La llei civil. Vostè té l’obligació d’obeir l’autoritat. I jo soc l’autoritat.
JOIÓS.- Jo sempre he respectat la llei.
GENDARME.- Segurament és així. Però hi ha una denúncia civil contra vostè.
JOIÓS.- Una denúncia? Qui m’ha denunciat? I per què?
GENDARME.- (Li ensenya un paper arrugat) Vostè és un home joiós, massa feliç. Gaudeix massa de la vida. Aquí ho diu. Vostè menja i beu cada dia. Vostè dorm. Vostè llegeix. Vostè pensa. Vostè sempre està content, canta i balla. Riu. Vostè és un home especial.
JOIÓS.- Tot això faig? I per això soc especial?
GENDARME.- Aquí ho diu.
JOIÓS.- I què? No puc riure? No puc llegir? No puc pensar?
GENDARME.- Hi ha molta gent que no ho pot fer.
JOIÓS.- Aquesta és la meva manera de ser.
GENDARME.- A més, se’n vanagloria. Se n’orgulleix. Se’n vanta públicament.
JOIÓS.- Me’n vanto públicament?
GENDARME.- Vostè és un arrogant públic. La llei no ho permet. En aquest país i en aquesta ciutat hi ha molta gent que no pot menjar, ni pot riure, ni pot pensar, ni pot llegir. I vostè llegeix durant les vint-i-quatre hores del dia!
JOIÓS.- La qual cosa m’honora!
GENDARME.- Ho veu? M’ha d’acompanyar.
JOIÓS.- Per molt que insisteixi, no l’acompanyaré!
GENDARME.- Això és un desacatament a la meva autoritat!
JOIÓS.- A la seva i a la de qui sigui. No aniré amb vostè a cap lloc!
GENDARME.- (Alçant la porra) Desobediència! (Li pega un cop de porra) Desobediència!
JOIÓS.- (Abans de rebre un altre cop, li arravata la porra i el tira a terra) Soc un home lliure, jo!
GENDARME.- (Des de terra) Desobediència! Desobediència!
JOIÓS.- (Subjectant-lo sobre l’asfalt amb un genoll i un colze.) Soc lliure! Soc un home lliure, jo! Lliure!!!
(Segueixen barallant-se. Intercanvien cops i posicions durant molt de temps. Durant hores. Durant dies, mesos i anys.)
(Sense saber com acaba l’obra, cau el TELÓ, aixafant-los a tots dos, fins que resten immobilitzats i en silenci absolut.)