top of page
  • Writer's pictureJoan Guasp

L’arrogància de ser feliç

PETIT TEATRE QUOTIDIÀ

(En una plaça pública)

Personatges.-

GENDARME

CIUTADÀ JOIÓS













GENDARME.- M’haurà d’acompanyar.

JOIÓS.- Acompanyar-lo? A on?

GENDARME.- Vingui amb mi i ho veurà.

JOIÓS.- I si em nego?

GENDARME.- (Mostrant-li la porra) Hauré de fer ús de la força.

JOIÓS.- Que s’ha begut l’enteniment? Això no són maneres!

GENDARME.- Amb la gent com vostè és l’única forma d’actuar.

JOIÓS.- Deixi’m estar! No m’ho pot fer, això!

GENDARME.- És la llei.

JOIÓS.- La llei? Quina llei?

GENDARME.- La llei civil. Vostè té l’obligació d’obeir l’autoritat. I jo soc l’autoritat.

JOIÓS.- Jo sempre he respectat la llei.

GENDARME.- Segurament és així. Però hi ha una denúncia civil contra vostè.

JOIÓS.- Una denúncia? Qui m’ha denunciat? I per què?

GENDARME.- (Li ensenya un paper arrugat) Vostè és un home joiós, massa feliç. Gaudeix massa de la vida. Aquí ho diu. Vostè menja i beu cada dia. Vostè dorm. Vostè llegeix. Vostè pensa. Vostè sempre està content, canta i balla. Riu. Vostè és un home especial.

JOIÓS.- Tot això faig? I per això soc especial?

GENDARME.- Aquí ho diu.

JOIÓS.- I què? No puc riure? No puc llegir? No puc pensar?

GENDARME.- Hi ha molta gent que no ho pot fer.

JOIÓS.- Aquesta és la meva manera de ser.

GENDARME.- A més, se’n vanagloria. Se n’orgulleix. Se’n vanta públicament.

JOIÓS.- Me’n vanto públicament?

GENDARME.- Vostè és un arrogant públic. La llei no ho permet. En aquest país i en aquesta ciutat hi ha molta gent que no pot menjar, ni pot riure, ni pot pensar, ni pot llegir. I vostè llegeix durant les vint-i-quatre hores del dia!

JOIÓS.- La qual cosa m’honora!

GENDARME.- Ho veu? M’ha d’acompanyar.

JOIÓS.- Per molt que insisteixi, no l’acompanyaré!

GENDARME.- Això és un desacatament a la meva autoritat!

JOIÓS.- A la seva i a la de qui sigui. No aniré amb vostè a cap lloc!

GENDARME.- (Alçant la porra) Desobediència! (Li pega un cop de porra) Desobediència!

JOIÓS.- (Abans de rebre un altre cop, li arravata la porra i el tira a terra) Soc un home lliure, jo!

GENDARME.- (Des de terra) Desobediència! Desobediència!

JOIÓS.- (Subjectant-lo sobre l’asfalt amb un genoll i un colze.) Soc lliure! Soc un home lliure, jo! Lliure!!!


(Segueixen barallant-se. Intercanvien cops i posicions durant molt de temps. Durant hores. Durant dies, mesos i anys.)


(Sense saber com acaba l’obra, cau el TELÓ, aixafant-los a tots dos, fins que resten immobilitzats i en silenci absolut.)

Comments


bottom of page