top of page
  • Writer's picturePere Joan Martorell

Líquens

Líquens

Veronika Paulics i Joan Navarro

Edicions del Buc, 2023


Al final del llibre hi trobam un epíleg força líric de Ricard Martínez Pinyol


A partir del títol, que ja ens indica l’associació del fong amb l’alga, i sobretot per la capacitat de generar aquesta nova entitat que ha de posar en marxa la cadena de transmissió (re)productiva, tenim la certesa que el projecte ha arribat a bon port. No sempre les complicitats creatives aconsegueixen treure a la llum obres interessants. En aquesta ocasió, la paraula s’erigeix en element essencial per anar configurant, definint i marcant les vivències dels creadors a dos cors, sempre bategants, en una interconnexió constant, enriquida, generadora de versos i d’imatges cap a l’etern. Veronika Paulics i Joan Navarro ajunten vivències i generen versos per oferir-nos aquest poemari: Líquens (Edicions del Buc, 2023). El joc està servit i els mots flueixen des de Barcelona cap a l’altra meitat de l’ànima, que espera els versos nodridors, la font des d’on abeurar-se, el tret inspirador d’una nova baula d’aquesta cadena existencial que ha d’anar fluint, retroalimentant-se. Com que avui dia els camins ja no són físics i la geografia és dins la pantalla, la poeta inicia el rumb «sempre en direcció al final», entenent en aquesta finitud del poema una nova reencarnació, nous versos que han de brollar del company d’aventura, que dies després de rebre i digerir la missiva lírica es disposa a confegir el seu cant. Si uns «dits toquen també les aigües de la tempesta, les algues, peixos, cargolins», l’altre s’emmiralla en «El bronze d’aquelles aigües. On capbussar-se ara. Lentament». Tant se val, qui és ell o qui és ella: els poetes esdevenen veus, una veu que germina aquí i allà per deixar testimoni d’uns llocs i uns fets. Tanmateix, «tot es transforma en silenci». I aquest silenci es reprodueix i multiplica a partir d’uns altres ulls. La natura i les bèsties, l’incendi i el no-res, els ocells i els arbres, el ser-hi i el no ser-hi, el vent i la pluja, el record i la solitud..., tot esdevé un existir ric i tumultuós, que se’ns presenta velat en una gran massa d’imatges i metàfores incessants. Es tracta, en definitiva, d’un exercici agosarat i brillant, la posada en escena d’un estil ple de clarobscurs, sempre suggerent i en tensió, enèrgic i palpitant.

Comments


bottom of page