top of page
  • Writer's picturePere Joan Martorell

Jazz d'Àngels Gregori


Jazz

Àngels Gregori

Proa, 2023


Àngels Gregori ens presenta un poemari confegit sobretot entre Oliva i Nova York


El passat, sovint, ens persegueix. Amb la memòria, la naturalesa humana va poder retenir allò essencial per a la supervivència de l’espècie. Avui dia, més que una funció de caire darwinista, el record ens serveix per poder retenir el temps. I anam emmagatzemant retalls d’un passat de cada cop més escàpol i evanescent. Un passat que forma part de nosaltres però que potser ja no ens pertany. I així ens lliuram a la recerca dels ancestres, baules d’una època i uns llocs determinats: per saber d’on venim i poder construir-nos una identitat. A Jazz (Proa, 2023), el nou poemari d’Àngels Gregori, s’estableix un trànsit d’imatges que basculen entre els anys d’iniciació i la conquesta de la plenitud. Entremig, tota una tirallonga d’espais memorables i de presències o absències que han anat conformant una part fonamental de l’itinerari vital de la poeta d’Oliva. Just a l’inici, ja ens topam amb l’influx de la mirada retrospectiva: «Un diluvi universal, els teus plors adolescents. / Vas reconèixer Déu entre els banyistes». Al llarg dels versos, es veu una recerca de sentit, una exploració dels motius que ens porten on som i a fer el que feim, tot i saber que a vegades guanya la temptació de «construir la casa per la teulada i seure-hi a sobre, / sense fonaments». La poeta parteix al nou continent seguint el rastre del repadrí, que l’any 1910 arribà a Ellis Island, el mateix dia que el cometa Halley travessava Nova York. I des d’allà, entre gratacels mítics i escales d’incendis, anant i venint amb els records vivíssims i el destí sotmès a una mutació constant, Àngels Gregori ens regala unes instantànies bellíssimes tot evocant uns noms eterns: Dickinson, Calvino, Bishop, Kavafis, Brines... Els versos flueixen amb un encaix harmònic gairebé imperceptible, modelats a foc lent i lluint amb alguns dístics que semblen sentències filosòfiques o aforismes vitals. Entre el poemari s’hi escola un aire de certa melangia i una sensualitat pregona, aquest desig de trobar conhort en un cos, dins una mirada, a l’encalç d’uns braços.

Comments


bottom of page