top of page
  • Writer's pictureFrederic Melis

'Habitació Roig'



Bernardí Roig (Palma, 1965) arriba des d'un passat 1998 i unes pretèrites 'Brasas Bajo Cenizas' al Solleric i ho fa amb quatre creacions artístiques. Una d'elles, La máscara del ciervo, creada ad hoc per a aquesta mostra i, totes, emplaçades estratègicament dins del casal Solleric, com peces d'escacs tot esperant la jugada de l'espectador que és a qui, ara, li tocarà moure. Formalment, la primera obra que percep l'espectador (i el vianant del passeig del Born) a una de les balconades del Solleric és The Bogeyman. Una escultura, o com li hem sentit a dir a Bernardí: «una imatge estàtica que projecta ombres». Es tracta d'una de les recurrents escultures blanques més fàcilment associables a la imatgeria de l'artista: personatge masculí, blanc, calb i, en aquest cas, noliejador de llum. La segona de les peces, La máscara del ciervo, es materialitza en una estructura pensada per a la casella que ocupa en el tauler d'escacs que hem esmentat: la clastra del Casal. La peça, d'entrada, m'ha evocat un clàssic minimalista de Donald Judd (Untitled, 1967) però, la de Roig, aporta elements on l'espectador pot avançar o aturar-se en interpretacions. En aquest sentit, tota una ajuda a la lectura de l'obra. La mateixa màscara del cérvol i alguna irregularitat en l'estructura així ho permeten. I tot, això sí, sota la tensió d'una claror estructural associada a la peça, sense la qual l'obra no es llegiria igual. Facin la prova. Observin-la amb la claror del dia o de vespre, i ja m'ho contaran.



Respecte de l'Habitació Roja del Solleric, que és d'on parteix el títol i idea primigènia de la mostra de Roig, hi trobarem una sintètica mostra fotogràfica i peces de videocreació d'un contundent calat simbòlic, però en un insuficient monitor de no gaire més de catorze polzades. Viure immersos en la societat de la imatge que, segurament, ens incomunica més que no altra cosa, i d'això sí que en parla Roig!, no veig que sigui contradictori amb permetre observar una peça de vídeo amb certa generositat de mitjans. En definitiva, una magnífica ocasió (més) per acostar-se al Palau Solleric, deixar de banda per una estona dispositius mòbils i auriculars i entrar en aquest joc d'intencionalitat comunicativa, objecte i mirada que és el que, finalment, acaba atorgant un significat (o els que siguin) a aquest diàleg entre les capacitats de l'artista/emissor per expressar i les d'assimilació, al seu torn, per part de l'espectador/receptor.


 


Comments


bottom of page