top of page
  • Writer's pictureJoan Guasp

Els colors de la cara

PETIT TEATRE QUOTIDIÀ


(Al bell mig d’una plaça pública)

Personatges.-

HOME BLAU

HOME VERMELL

BLAU.- He de parlar amb tu.

VERMELL.- Menys parlar i més obrar.

BLAU.- (Amb un somriure hipòcrita) Ja comencem.

VERMELL.- Què és el que comencem.

BLAU.- Vosaltres sempre busqueu brega.

VERMELL.- Nosaltres? Qui som nosaltres?

BLAU.- Els homes vermells.

VERMELL.- Si vosaltres no fóssiu tan blaus no tindríem necessitat de fer-ho.

BLAU.- De fer, què?

VERMELL.- Buscar brega.

BLAU.- Així que els cares vermelles busqueu brega per causa de nosaltres els cares blaus?

VERMELL.- Totalment d’acord.

BLAU.- Què fem nosaltres, que us molesta tant?

VERMELL.- Per començar, vosaltres ens voldríeu eliminar.

BLAU.- Eliminar? Si us volguéssim eliminar ja us hauríem eliminat.

VERMELL.- Ho veu?

BLAU.- Què és el que he de veure?

VERMELL.- Us sentiu superiors a nosaltres.

BLAU.- “Som” superiors a vosaltres. Sense nosaltres, vosaltres ja no existiríeu.

VERMELL.- Així que nosaltres us devem la vida. Us hem d’estar agraïts perquè seguim vius.

BLAU.- De què viuríeu sense nosaltres? Què menjaríeu? Nosaltres us proporcionem aliments i treball.

VERMELL.- Sobretot, treball. Treball mal pagat. Amb horaris inhumans. Sense respectar els nostres drets. Per això sempre busquem brega: per obtenir els nostres drets. Som éssers humans, encara que siguem vermells. Sabem enraonar, ens reproduïm, tenim les nostres famílies, tenim fills que criem i eduquem. Som de carn i ossos com vosaltres. La sang corre per les nostres venes. Si ens pessiguem, xisclem. Si ens ignoren, protestem. Si ens maltracten, ho denunciem.

BLAU.- Ho veu?

VERMELL.- Què veig?

BLAU.- Que sempre esteu cercant polèmica i escaramussa.

VERMELL.- No em faci riure! Polèmica i escaramussa! Ara fa ús de paraules tècniques...

BLAU.- Sou insaciables. No us conformeu mai en res. No mereixeu que us dirigim la paraula. Ens hauríeu de besar els peus i les mans.

VERMELL.- Però..., però què diu? Com s’atreveix a humiliar-me d’aquesta manera? (Alçant els punys enlaire) Com s’atreveix! El cul us hauríem de besar! (Sense abaixar els braços): El cul!

BLAU.- Què fa? Què fa, ara? Que m’està amenaçant? Que em vol pegar? És clar, d’això sí que en sabeu vosaltres, de pegar. De pegar i de cridar. Però res més. Res més.

VERMELL.- Basta! Basta, no m’insulti més!

BLAU.- Insultar? L’he insultat, jo? Beneit! Estúpid! Qui s’ha cregut què és per jo insultar-lo? Mort de fam! Una merda... Això és el que ets: una merda! (Fa mitja volta i se’n va)

VERMELL.- (Resta humiliat i plorant) Blau, més que blau! (Cau de genollons a terra i amaga el cap entre les mans, indignat)


TELÓ

Comments


bottom of page