top of page
Writer's pictureJoan Guasp

El secret


(A l’interior d’un cementiri)


Personatges.-

MIL

CENT


MIL.- Venc a contar-te un secret.

CENT.- No cal que me’l contis. Tanmateix no l’entendré. Mai no he entès cap secret.

MIL.- Ja ho sé que no l’entendràs. Per això t’ho puc contar.

CENT.- Si és així, conta-m’ho.

MIL.- La vida no és justa ni és el que sembla.

CENT.- La vida no és el que sembla? I què sembla?

MIL.- Ho veus? Jo ja sabia que no ho entendries.

CENT.- És que no l’has contat bé.

MIL.- És cert. No he sabut contar mai un secret.

CENT.- No és fàcil contar secrets.

MIL.- No és que no sigui fàcil, és que és impossible.

CENT.- És completament impossible.

MIL.- Si un secret es pogués contar i fer públic, deixaria de ser un secret.

CENT.- Tens raó: un secret és per guardar-se’l.

MIL.- Però és mal de guardar. Quan jo sé un secret no sé on guardar-lo.

CENT.- Jo tampoc. Una corbata o un barret es pot guardar a qualsevol lloc, però un secret...

MIL.- No es pot guardar una cosa que no se sap què és.

CENT.- Això és ben cert. Si sabessis què és deixaria de ser un secret.

MIL.- Si un secret no és secret, no serà mai un secret.

CENT.- Si saps que és un secret, deixa de ser un secret.

MIL.- Aleshores, què és?

CENT.- Qualsevol cosa: un patinet o una bicicleta. O una moto amb sidecar.

MIL.- Una moto amb sidecar? Què és una moto amb sidecar?

CENT.- Si t’ho dic ja no serà un secret.

MIL.- Jo, de petit, vaig tenir una bicicleta.

CENT.- I com era?

MIL.- Vermella.

CENT.- Vermella? No totes les coses vermelles són bicicletes.

MIL.- No. De petit també vaig tenir una pilota. Una pilota vermella.

CENT.- Encara que una bicicleta i una pilota siguin vermelles totes dues, no són igual.

MIL.- Allò que més em va agradar tenir de petit va ser un secret.

CENT.- Vermell?

MIL.- No t’ho puc dir. És un secret.

CENT.- Encara el tens?

MIL.- Sí, el tindré sempre. Un secret és per a tota la vida.

CENT.- Digues-m’ho. Per favor, digues-m’ho. Digues-me quin és el teu secret.

MIL.- Promet-me que no el diràs a ningú.

CENT.- No t’ho puc prometre. Jo soc un bocamoll.

MIL.- Idò, no t’ho dic.

CENT.- Això no és just. No hi ha dret!

MIL.- Ja t’ho havia dit que la vida no és justa.

CENT.- És aquest el secret?

MIL.- És aquest, però m’has promès que no el diràs a ningú.

CENT.- No ho diré a ningú. Ningú no ho sabrà mai.

MIL.- Així m’agrada la gent: la que sap guardar un secret.

CENT.- No pateixis. Seré una tomba.

MIL.- Adeu. Vaig a tancar les portes del cementiri.

CENT.- Molt bé. Adeu.


TELÓ


コメント


bottom of page