(A l’interior d’un cementiri)
Personatges.-
MIL
CENT
MIL.- Venc a contar-te un secret.
CENT.- No cal que me’l contis. Tanmateix no l’entendré. Mai no he entès cap secret.
MIL.- Ja ho sé que no l’entendràs. Per això t’ho puc contar.
CENT.- Si és així, conta-m’ho.
MIL.- La vida no és justa ni és el que sembla.
CENT.- La vida no és el que sembla? I què sembla?
MIL.- Ho veus? Jo ja sabia que no ho entendries.
CENT.- És que no l’has contat bé.
MIL.- És cert. No he sabut contar mai un secret.
CENT.- No és fàcil contar secrets.
MIL.- No és que no sigui fàcil, és que és impossible.
CENT.- És completament impossible.
MIL.- Si un secret es pogués contar i fer públic, deixaria de ser un secret.
CENT.- Tens raó: un secret és per guardar-se’l.
MIL.- Però és mal de guardar. Quan jo sé un secret no sé on guardar-lo.
CENT.- Jo tampoc. Una corbata o un barret es pot guardar a qualsevol lloc, però un secret...
MIL.- No es pot guardar una cosa que no se sap què és.
CENT.- Això és ben cert. Si sabessis què és deixaria de ser un secret.
MIL.- Si un secret no és secret, no serà mai un secret.
CENT.- Si saps que és un secret, deixa de ser un secret.
MIL.- Aleshores, què és?
CENT.- Qualsevol cosa: un patinet o una bicicleta. O una moto amb sidecar.
MIL.- Una moto amb sidecar? Què és una moto amb sidecar?
CENT.- Si t’ho dic ja no serà un secret.
MIL.- Jo, de petit, vaig tenir una bicicleta.
CENT.- I com era?
MIL.- Vermella.
CENT.- Vermella? No totes les coses vermelles són bicicletes.
MIL.- No. De petit també vaig tenir una pilota. Una pilota vermella.
CENT.- Encara que una bicicleta i una pilota siguin vermelles totes dues, no són igual.
MIL.- Allò que més em va agradar tenir de petit va ser un secret.
CENT.- Vermell?
MIL.- No t’ho puc dir. És un secret.
CENT.- Encara el tens?
MIL.- Sí, el tindré sempre. Un secret és per a tota la vida.
CENT.- Digues-m’ho. Per favor, digues-m’ho. Digues-me quin és el teu secret.
MIL.- Promet-me que no el diràs a ningú.
CENT.- No t’ho puc prometre. Jo soc un bocamoll.
MIL.- Idò, no t’ho dic.
CENT.- Això no és just. No hi ha dret!
MIL.- Ja t’ho havia dit que la vida no és justa.
CENT.- És aquest el secret?
MIL.- És aquest, però m’has promès que no el diràs a ningú.
CENT.- No ho diré a ningú. Ningú no ho sabrà mai.
MIL.- Així m’agrada la gent: la que sap guardar un secret.
CENT.- No pateixis. Seré una tomba.
MIL.- Adeu. Vaig a tancar les portes del cementiri.
CENT.- Molt bé. Adeu.
TELÓ
Comentários