top of page
  • Writer's pictureJoan Guasp

El pulmó


(En una sala de quiròfans)

Personatges.-

CIRURGIÀ

MALALT


CIRURGIÀ.- Estiri’s sobre aquesta taula

MALALT.- Per què? Què m’heu de fer?

CIRURGIÀ.- No serà res. No es preocupi. Li posarem anestèsia local.

MALALT.- Però, què he fet? Anestèsia local? M’heu d’operar?

CIRURGIÀ.- No sentirà gens de dolor. Despulli’s i estiri’s sobre la taula.

MALALT.- Però...

CIRURGIÀ.- De pressa, de pressa! El receptor està esperant.

MALALT.- El receptor? Quin receptor?

CIRURGIÀ.- El receptor no pot respirar! Despulli’s!

MALALT.- (Comença a treure’s la camisa i els pantalons) Estic molt nerviós.

CIRURGIÀ.- No es preocupi, tot anirà bé. Està tot controlat.

MALALT.- Controlat? Què és el que està controlat? Jo estic bé, no necessito que em feu res...

CIRURGIÀ.- Per això ho fem, perquè està bé. És el receptor el que no es troba en condicions. Vostè serà de gran ajuda per a ell.

MALALT.- Jo no he d’ajudar a ningú, jo no vull que em toqueu.

CIRURGIÀ.- Tots sou iguals. Egoistes! Un home és a punt de morir i vostè no vol fer res per ell.

MALALT.- Jo vull fer el que sigui, però no sé de què va tot això.

(Li acaben de treure tota la roba i resta ajagut damunt la taula d’operacions, panxa enlaire.)

CIRURGIÀ.- (Injectant-li un calmant) Tranquil. Vostè no sentirà cap molèstia. Només li extraurem un pulmó.

MALALT.- (Fent una revinglada) Un pulmó!

CIRURGIÀ.- Vostè en té dos i hi ha gent que només en té un. Fins i tot hi ha homes que no en tenen cap. Cal que siguem solidaris amb els altres. (Comença a obrir-li el tòrax) Ho veu? Ni se n’adona que l’estiguem operant. Li estem extirpant el pulmó esquerre com si res.

MALALT.- El pulmó esquerre?

CIRURGIÀ.- Pensi en el bé que està fent als que ho necessiten més que vostè.

MALALT.- Més que jo? Qui?

CIRURGIÀ.- Els de ponent, els del sud, els de l’altiplà central...

MALALT.- Però jo no he donat el meu consentiment!

CIRURGIÀ.- Ja està. (Extreu un pulmó del tòrax de MALALT i l’hi mostra) Ho veu? Vostè no s’ha entemut de res. Ja se’n pot tornar tranquil·lament a casa.

MALALT.- Però, què serà de mi ara?

CIRURGIÀ.- De moment haurà d’anar una mica alerta. No faci esforços. No es cansi. Ja veurà com es recuperarà de seguida.

MALALT.- Però, però...?

CIRURGIÀ.- L’ajudarem a baixar de la taula i podrà marxar pel seu propi peu.

MALALT.- No puc respirar!

CIRURGIÀ.- Aviat podrà. S’acostumarà a viure així. Recordi que algú li estarà tota la vida agraït.

MALALT.- Jo..., jo...

CIRURGIÀ.- Vagi-se’n. S’ha portat com un heroi. Adeu.

MALALT.- ?????? (Surt del quiròfan fent tentines)

TELÓ

 

コメント


bottom of page