top of page
  • Writer's pictureJoan Guasp

El consentiment

Personatges.-

ELL

ELLA


(En un racó obscur de la Ciutat)




ELL.- (Li agafa suaument el braç a ELLA) Au, va, no siguis així.

ELLA.- No, no. (Li aparta la mà del seu braç) Deixa’m estar. Em sap greu, però no puc. No vull.

ELL.- Vinga, va, no serà res. No passis pena. Ja veuràs que no és el que tu penses.

ELLA.- Jo no penso res. No passo pena, només és que no vull, ja t’ho he dit.

ELL.- Per favor, no et passarà res. No ho sabrà ningú. Només tu i jo. Jo ja sé que m’estimes, però vull que m’ho diguis.

ELLA.- T’estimo. Tu ho saps. Fa estona que ho saps.

ELL.- Si m’estimessis, jo ho notaria. Sembla que ho dius per dir-ho, perquè no m’enfadi.

ELLA.- No t’ho diré així com tu vols.

ELL.- Sisplau, fes-me aquest favor. No t’ho tornaré a demanar mai més.

ELLA.- Ja sabem com comencen aquestes coses, però també sé com acaben.

ELL.- Fes un petit esforç. Fes-me aquest favor.

ELLA.- No puc. No puc ni vull, Em vaig prometre a mi mateixa que no cediria, i no ho faré.

ELL.- Ei! Au, va, va, va... No et facis pregar tant.

ELLA.- T’estimo. T’estimo, però hi ha coses que no puc ni em vull permetre. Ja saps com soc. Això no ho aconseguiràs mai de mi.

ELL.- No diguis això... Ja ho sé que m’estimes, per això justament t’ho demano. Perquè sé que m’estimes.

ELLA.- Si cedeixo, sempre pensaré que he estat una figa flor, una bleda... Una poma. Sisplau, no insisteixis. T’estimo, t’estimo!

ELL.- (Agenollant-se als seus peus) En castellà, per favor... En castellà! (Fa uns quants sanglots) De genolls t’ho suplico.

ELLA.- (Plorant. Li agafa la cara entre les mans) En castellà, en castellà... No puc... No puc...

ELL.- Sí, sí...!

ELLA.- Te quiero...

ELL.- Oh, me quieres... Me quieres?

ELLA.- Claro, bobo...


(Acaben abraçats. ELLA plora.)


ELL.- Gracias, gracias... Me has hecho muy feliz. Gracias.


(ELLA segueix plorant. Més desconsolada que abans.)


TELÓ

Comments


bottom of page