Piercing
Una mirada penetrant. La fulla esmolada d'un raor. Una gota que forada l'os. Una veu que se't fica a matar. Una agulla insistent, persistent. Un vent trepanador, agressiu. Un gran crit a Guernica, un lament. Una llengua que cerca el camí. Una anella a la cella, al mugró. Un queixal implantat, infectat. Una fletxa que forada el vent. Una dent que mossega l'espai. (De Piercing, dins del llibre Putes i consentits. Antologia poètica. Barcelona: Lapislàtzuli, 2011)
Menjaràs morena, no altres peixos. Menjaràs arròs amb gramenera. Beuràs aigua amb cabotins de la més bruta. Et prohibiran trencar la ce i geminar la ela. A poc a poc perdràs la fesomia. A poc a poc perdrà sonoritat la essa. La be i la ve serà un tant se me'n dóna. El so neutre es tancarà com una porta. Acabaràs amb el cos ple d'autopistes. (De Piercing, dins del llibre Putes i consentits. Antologia poètica. Barcelona: Lapislàtzuli, 2011)
ai dels qui van i vénen
ai dels qui van i no tornen
ai dels qui vénen i no són aquí
ai dels qui tornen sense haver partit
ai dels qui parteixen i no s'han mogut
ai dels qui es mouen i no fan res més
ai dels qui fan res més i ho rebenten tot
ai dels qui diuen ai i no foten brot
ai dels qui diuen brot i no foten ai
ai
(De Quadern de conseqüències, dins del llibre Putes i consentits. Antologia poètica. Barcelona: Lapislàtzuli, 2011)
Ets mort i camines. No veuen que ets el teu doble de llauna i que una mà invisible et dóna corda per l'esquena. (Del llibre Tasta'm. 34 poemes inèdits. Barcelona: Lapislàtzuli, 2011)
Jo visc cap per avall. Tot ho veig al revés: la mar damunt la barca, les vies damunt el tren. (Del llibre Tasta'm. 34 poemes inèdits. Barcelona: Lapislàtzuli, 2011)
Mots
Les paraules són la carn,
el pa, el peix i la verdura;
l'oli, l'aigua, la sal i les espècies.
Les paraules són la fruita, el vi,
el ganivet i l'olla;
el plat, la boca, la cullera i el foc.
(Del llibre La duna i la cascada. Barcelona: Edicions 62, 2013)
La duna i la cascada
La música de les paraules, l'home dividit, la dona dividida, la tirania consentida dels infants, les olors inventades dels perfums, els piròmans del llenguatge, els colors químics, la silicona, el vidre que no és vidre, els plàstics, els cercadors, els trobadors, els perdedors, corones de llorer, d'olivera, d'espines sense el peix, les perles d'aigua dolça, els herbicides, els fratricides, els insecticides, els espermicides, el marbre sintètic, els vidents, les drogues perilloses, les piscifactories, les rectories, les tutories, les conselleries, els venedors i les venedores d'orgasmes, els compradors i les compradores d'orgasmes, els efectes secundaris dels medicaments, l'enveja, heretada o adquirida, les paral·leles, sempre en cerca i captura, la química en forma de fruita, de verdura, la salvadora de totes les catàstrofes, els condons de menta, de plàtan, de maduixa, els suïcides estàndard, els suïcides que mai no se suïciden, els efectes terciaris dels poemes, els diners que canten, els no diners que ploren, el menjar processat, les sangoneres, les paparres, els il·luminats amb bombetes de cent, la misèria necessària, diuen, de tanta gent, la preguerra, la guerra, la postguerra, Mariquita Pérez, Arriba España, els jardins d'infància sense terra ni herba, menjar, beure, cagar, pixar, follar, parar, parir, plorar, callar, tanques, parets, barreres, muralles, esglésies i escoles com presons, hòstia pura, hòstia santa, hòstia immaculada, hòstia puta que t'afaites el parrús per ser més blanca. I els negres? Els negres a fer fosca, que per qualque cosa la lluna es diu la Lluna. Toc un preludi amb un tambor de llauna, escric un poema amb una ganiveta, la pluja fa xim-xim i l'acompany amb dues tapadores. La duna em salva del verí de la serp. La cascada només sap fer el salt del tigre. (Del llibre La duna i la cascada. Barcelona: Edicions 62, 2013)
Aquesta lluna és totes les llunes de la meva vida. Aquesta lluna serà totes les llunes de la meva mort. Habitada o no, continuarà enfocant el gran merder de la Terra.
(Del llibre La duna i la cascada. Barcelona: Edicions 62, 2013)
Per si un dia et falten els pins
Fia-te'n, tu, del posat angèlic de la serp, de la bondat mollericosa de les bledes, de la riquesa proteica del cervell de bou. Confia't a miraculosos medicaments i acabaràs plena de bonys i bues. Si pares la mà, t'hi faran una ranura perquè només hi passin els cinc cèntims. És cert que els ulls no beuen ni fumen, però tenen el vici de mentir. Si una mà renta l'altra no és per caritat, sinó per vergonya. T'obriran la porta perquè hi entris tu i l'aire, però més l'aire que tu. Rega el juevert per si un dia et falten els pins. (Del llibre Nus baixant una escala. Barcelona: Lapislàtzuli, 2015)
Les notes que ens enviàvem.
Les notes escolars.
Les notes musicals.
Les notes?
No, no les not.
(Del llibre Les banyes del croissant, 2018)
Cercar la felicitat
és perdre el temps
i la llavor,
i jo necessit
el temps i la llavor.
(Del llibre Les banyes del croissant, 2018)
Vull una llengua de vaca,
tendra i catalanoparlant.
Senyora, les llengües
que tenc són mortes.
Doncs doni-me'n una
de sànscrita,
que el meu marit
en sap perquè
de jove va ser capellà.
(Del llibre Exercicis d'una mà insomne, 2021)
Antonina Canyelles, poetessa