top of page
  • Writer's pictureJoan Guasp

Dos bons enemics

PETIT TEATRE QUOTIDIÀ


Personatges.-

MICO A

MICO B

(Al capdamunt de la branca més alta d’un arbre de la selva tropical)




MICO A.- (Somrient. A MICO A): No sé què dius.

MICO B.- (A si mateix) No sé si aquest mico xerra amb mi.

MICO A.- (Per a ell mateix) Segurament no és d’aquesta zona.

MICO B.- Sembla que em vulgui dir alguna cosa.

MICO A.- No hi ha res que fer. Potser és un mico sord.

MICO B.- Es veu que no pensem igual, i això que parlem la mateixa llengua.

MICO A.- A mi les prunes grenyals m’agraden més que les madures.

MICO B.- Hi ha uns homes més estúpids que els altres, però no menys.

MICO A.- Jo no he viscut mai a Nova York.

MICO B.- (Amb entusiasme) Nova York! Algú ha dit Nova York!

MICO A.- Jo visc a Barcelona.

MICO B.- Barcelona és una selva!

MICO A.- Quan jo era petit tenia una germana gran. Ara que soc gran no tinc cap germana petita.

MICO B.- M’agrada que les patates fregides siguin molt calentes i picants.

MICO A.- Ahir horabaixa un colom dormia damunt el campanar de l’Ajuntament.MICO B.- Els demòcrates han guanyat les eleccions.

MICO A.- Per allà s’acosta el senyor Bisbe! Senyor Bisbe, senyor Bisbe, senyor Bisbe!

MICO B.- Jo no tornaré a votar mai més.

MICO A.- Hi ha polítics que no fan un bon ús de les paraules, només fan un bon ús de les barreres.

MICO B.- El color vermell sempre m’ha irritat la gargamella.

MICO A.- Cosa rara: els homes tenen dos braços i dues cames com les dones.

MICO B.- El canvi climàtic no perdona ni Deu.

MICO A.- M’acabo d’empassar-me un caramel d’eucaliptus farcit de albergínies.

MICO B.- Xerrant la gent es desentén.

MICO A.- Hi ha governants que la tenen molt llarga.

MICO B.- Fa molta calor al nord d’Islàndia!.

MICO A.- Foc! Fa fum fi!

MICO B.- Jo no he tastat mai una paella valenciana.

MICO A.- M’agradaria abraçar-te.

MICO B.- Abraça’m si pots.

MICO A.- Estic molt cansat. (Salta d’una branca a una altra)

MICO B.- Ser coherent cansa molt. (No es mou d’on està)

MICO A.- No et sento.

MICO B.- Quina sort que tens de ser universitari. Jo soc analfabet.

MICO A.- (La seva veu és molt llunyana) Cal que estimem els enemics com si fossin amics.

MICO B.- L’odi al poder! L’odi al poder!


TELÓ

댓글


bottom of page