PETIT TEATRE QUOTIDIÀ
Personatges:
METGE
PACIENT
METGE.- Què li passa?
PACIENT.- La llengua.
METGE.- Què té a la llengua?
PACIENT.- La tinc molt inflada.
METGE.- A veure. Tregui-la.
PACIENT.- No puc.
METGE.- No pot?
PACIENT.- És tan grossa que no la puc treure. Ja li he dit que la tinc molt inflada.
METGE.- Badi la boca.
PACIENT.- (Badant la boca) Ho veu?
METGE.- Vaja llengua! Com és que se li ha inflat tant?
PACIENT.- No ho sé.
METGE.- Què ha menjat? Res d’especial?
PACIENT.- Res.
METGE.- Res? Això no fa bona pinta.
PACIENT.- Creu que és greu, doctor?
METGE.- No li ha picat cap insecte?
PACIENT.- No me n’he adonat.
METGE.- Té cap símptoma més?
PACIENT.- No. Bé, les orelles.
METGE.- Les orelles? Què li passa a les orelles?
PACIENT.- De cada dia em tornen més petites, com si em volguessin desaparèixer.
METGE.- Mostri-me-les.
PACIENT.- Son tan petites que no sé si les podrà veure.
METGE.- Això és el canvi lingüístic.
PACIENT.- Deu voler dir el canvi climàtic.
METGE.- No, lingüístic. Ja ho està veient: la llengua, les orelles, aviat serà el cervell.
PACIENT.- És greu?
METGE.- Ha tingut sort de venir a la meva consulta. Soc l’últim metge d’aquest país que parla la seva llengua i l’entén.
PACIENT.- Que de bé!
METGE.- Son dos milions d’euros.
PACIENT.- Què?
METGE.- La visita. És el que cobro per cada visita quan la faig en una llengua diferent a la meva.
PACIENT.- Què? Què diu? No l’entenc. No hi sento.
METGE.- Dos milions d’euros!
PACIENT.- (S’aixeca i surt corrent de la consulta) Dos milions d’euros!
METGE.- (Somrient i fregant-se les mans) Aquest no tornarà més per aquí.
TELÓ
(Imatge: portada del llibre 'Ensenya'm la llengua', de Toni Beltran)