top of page
  • Writer's pictureJoan Guasp

Consultori mèdic

PETIT TEATRE QUOTIDIÀ

Personatges:

METGE

PACIENT


METGE.- Què li passa?

PACIENT.- La llengua.

METGE.- Què té a la llengua?

PACIENT.- La tinc molt inflada.

METGE.- A veure. Tregui-la.

PACIENT.- No puc.

METGE.- No pot?

PACIENT.- És tan grossa que no la puc treure. Ja li he dit que la tinc molt inflada.

METGE.- Badi la boca.

PACIENT.- (Badant la boca) Ho veu?

METGE.- Vaja llengua! Com és que se li ha inflat tant?

PACIENT.- No ho sé.

METGE.- Què ha menjat? Res d’especial?

PACIENT.- Res.

METGE.- Res? Això no fa bona pinta.

PACIENT.- Creu que és greu, doctor?

METGE.- No li ha picat cap insecte?

PACIENT.- No me n’he adonat.

METGE.- Té cap símptoma més?

PACIENT.- No. Bé, les orelles.

METGE.- Les orelles? Què li passa a les orelles?

PACIENT.- De cada dia em tornen més petites, com si em volguessin desaparèixer.

METGE.- Mostri-me-les.

PACIENT.- Son tan petites que no sé si les podrà veure.

METGE.- Això és el canvi lingüístic.

PACIENT.- Deu voler dir el canvi climàtic.

METGE.- No, lingüístic. Ja ho està veient: la llengua, les orelles, aviat serà el cervell.

PACIENT.- És greu?

METGE.- Ha tingut sort de venir a la meva consulta. Soc l’últim metge d’aquest país que parla la seva llengua i l’entén.

PACIENT.- Que de bé!

METGE.- Son dos milions d’euros.

PACIENT.- Què?

METGE.- La visita. És el que cobro per cada visita quan la faig en una llengua diferent a la meva.

PACIENT.- Què? Què diu? No l’entenc. No hi sento.

METGE.- Dos milions d’euros!

PACIENT.- (S’aixeca i surt corrent de la consulta) Dos milions d’euros!

METGE.- (Somrient i fregant-se les mans) Aquest no tornarà més per aquí.


TELÓ



(Imatge: portada del llibre 'Ensenya'm la llengua', de Toni Beltran)

Comments


bottom of page