top of page
Writer's picturePere Joan Martorell

Boscúria de Tomeu Caldentey

Boscúria 

Tomeu Caldentey

El Gall Editor, 2023


Tomeu Caldentey va guanyar el Premi Pollença amb aquest poemari

Els primers versos del poema-preludi d’aquest llibre ja ens anticipen gairebé tot el que ha de venir. «Aquest és el poema que t’obre el bosc / i et deixa escoltar el dia com canta. / Estranger d’aquestes terres ermes, / veuràs donar nom a la fosca de la teva nit». Ja tenim el personatge situat en un lloc concret, atent als batecs i els sorolls d’una natura sempre en dansa. El poeta-caminant té la sensació de ser un intrús, un observador privilegiat que accedeix a un món sempre cíclic, carregat de vida intensa i rituals embrionaris. Qui té el poder d’anomenar les coses pot entendre els misteris ocults rere el vel de les ombres. Com deia Marguerite Yourcenar, som més clarividents quan és fosc perquè els ulls no ens poden enganar. Boscúria (El Gall Editor, 2023), el segon poemari de Tomeu Caldentey Julià, s’inscriu dins el segment d’obres confegides a partir de la recerca introspectiva. Però ho fa per mitjà de la dinàmica del passejant que tresca entre la naturalesa fonda i esclatant del bosc. Es tracta d’un errar sense destí precís però amb un objectiu molt concret: «Vetlla l’univers, / posa noms als miracles». Aquest trànsit escodrinyador entre l’arbreda, seguint viaranys del bestiar cap a escletxes de llum, serveix al poeta per posar ordre i delimitar allò amb sentit, transcendent, del que resulta sobrer i caòtic. Des de la contenció reflexiva, sabent que no som sinó el respir d’una existència entre la revelació i l’absència, Tomeu Caldentey ens va deixant versos bellíssims, d’una tristesa prenyada d’enyor: «Portem paraules als cementiris, / fem córrer cossiols de flors negres / damunt els sepulcres». Branques, pedres, flors, bèsties, déus, dreceres, camps..., van conformant les baules d’un itinerari obert als interrogants sense resposta. Fent servir versos d’alenada compacta i mirada naturalista, Tomeu Caldentey ens ofereix un poemari meditatiu, d’empelt estoic, que culmina amb una suite en setze moviments de proses breus força líriques i suggerents.

Comentários


bottom of page