top of page
  • Writer's pictureEmili Darder

Amor a Mallorca



És notable per molts de conceptes com els mallorquins estimen Mallorca. Tots l’estimam molt i arriba fins a tal punt la nostra passió que dividim el món en dues parts: una, la més important, amb la qual tot ho relacionam, «Mallorca»; l’altra, que sols ens interessa molt secundàriament, és «fora de Mallorca». De la resta del món no coneixem més gent que la dels països veïnats; i així, parlam de maonesos, eivissencs, catalans, valencians, essent tots els altres «forasters».


Per a nosaltres tot el món gira envoltant de la nostra illa, que consideram sempre com a punt de partida i d’arribada en tots els actes de la nostra vida. Si algun dia sortim de l’illa pensam, al moment, quan hi hem de tornar.


[...] Emperò, si investigam el que és en la seva essència aquest amor, ens convencerem que és inconscient. I precisament l’amor, per apassionat que sia, en el fons ha de ser conscient, perquè en estimar se n’ha de saber el perquè, i endemés s’ha de saber estimar, perquè únicament d’aquesta manera podrà procurar-se el bé del que estima.


El mallorquí, amb tota la immensa afecció a la seva «Roqueta», demostra una inconsciència prou gran. Intentaré demostrar-ho:


Si fixam la mirada a la ciutat nostra o als pobles de l’illa, es veurà pertot arreu el mateix. Calma i més calma, i en dir calma em referesc a la intel·lectual i no a la material, ja que amb el nostre esforç hem fet una bona xarxa de ferrocarrils (els trens de la qual encara que a poc a poc, al cap i a la fi, funcionen), unes bones comunicacions marítimes, tenim una sèrie de societats regionals de crèdit, etc.; vull dir que no es troben a la nostra illa centres de cultura on es facin tasques per al perfeccionament intel·lectual.


[...] Ocorre així principalment per una raó, perquè el mallorquí és essencialment individualista i no sols s’aïlla del món en aquest racó illenc, sinó que —extremant— s’aïlla encara dins Mallorca, i així veim com el seu major ideal és retreure’s a ca seva sol, o com a molt, amb la seva família.


El mallorquí per si mateix, molt sovint, es mostra actiu treballant egoistament per a si mateix, adquirint així el seu benestar material, unint-se amb altres en empreses comercials únicament per al seu benestar particular, conservant, consegüentment, el personalisme. Així es comprèn que, oposadament a la prosperitat material que en general es veu a la nostra illa i que resulta de la suma de cadascuna de les particulars, es mantengui un tan baix nivell moral i intel·lectual, que és, aquest, el resultat de la unificació íntima d’esforços col·lectius.


Hem de despertar del nostre somni i abandonar la nostra calma; hem de desposseir-nos del nostre personalisme i posseir-nos d’humanisme; agrupar-nos per constituir centres culturals que ens relacionin amb la resta del món i poder seguir a l’avantguarda de la marxa progressiva de la civilització; i fer una selecció del que és bo i dolent que hi ha a la nostra Mallorca, per conrar el primer i fer desaparèixer el segon. [...]


Emili Darder Cànaves, publicat a la revista Mallorca (22-11-1917)


Comments


bottom of page