PETIT TEATRE QUOTIDIÀ
(Un portal amb batiport. Sobre el portal, un cartell anunciant una LLIBRERIA)
Personatges.-
CLIENT
LLIBRETERA
CLIENT.- (Entra el portal des del carrer) Bon dia.
LLIBRETERA.- (Surt de darrere un taulell minúscul) Bon dia.
CLIENT.- Volia mirar un llibre.
LLIBRETERA.- Només en tenim un. Ens ha arribat aquest matí.
CLIENT.- Només teniu un llibre?
LLIBRETERA.- Sí, l’anterior l’havíem venut fa una setmana.
CLIENT.- Una setmana? L’anterior?
LLIBRETERA.- Sí, aquesta llibreria no disposa d’estoc. És massa petita per tenir més d’un llibre a la vegada.
CLIENT.- (Observant el reduït local, sense llibres ni prestatgeries) És cert. I quin és el llibre que teniu?
LLIBRETERA.- (Agafa el llibre que hi ha sobre el taulell) Aquest. És una novetat.
CLIENT.- És clar, és clar. Una novetat.
LLIBRETERA.- Aquesta és una llibreria d’èxit. Venem de seguida tot el gènere que tenim, gràcies a Déu.
CLIENT.- Sembla un bon negoci, aquest!
LLIBRETERA.- No em puc queixar.
CLIENT.- (Observa al seu voltant) Ja ho veig. És cert. Una llibreria molt coqueta, molt petita. És encantadora.
LLIBRETERA.- El nostre poble també ho és.
CLIENT.- Petit?
LLIBRETERA.- Petit i encantador.
CLIENT.- Naturalment.
LLIBRETERA.- Som poca gent i bona. L’alcalde, la doctora, el mossèn, la perruquera i el xofer de l’ambulància.
CLIENT.- I vostè, la llibretera. No s’oblidi de vostè.
LLIBRETERA.- Sovint ho faig. Disculpi: i jo, té raó.
CLIENT.- M’encantaria viure en aquest poble.
LLIBRETERA.- Un llogaret, però no és possible. Totes les cases estan ocupades.
CLIENT.- Oh, quina llàstima.
LLIBRETERA.- Miri jo on he hagut de muntar la meva llibreria. En el batiport de ca meva.
CLIENT.- (Més relaxat) És cert. Gairebé al mig del carrer.
LLIBRETERA.- Sí, en un principi vaig pensar fer-ho, però no tinc vocació de venedora ambulant.
CLIENT.- Quina meravella! Però encara no m’ha dit de què va el llibre que té avui a la venda. Com es titula?
LLIBRETERA.- (Mira el llibre que té a les mans i llegeix la portada): “Una ràpida visita al llogaret”.
CLIENT.- Molt explícit. M’imagino l’argument.
LLIBRETERA.- Ho suposava: un viatger de pas visita un llogaret gairebé desaparegut de la Serra de Mestral. Para a una petita llibreria que hi ha al Carrer Major i compra l’únic llibre que hi ha a la venda. Paga i s’entorna. Entranyable.
CLIENT.- Molt interessant. Que ja l’ha llegit, vostè?
LLIBRETERA.- No he tingut temps. Però crec que a vostè li agradarà molt. Sembla un llibre encantador.
CLIENT.- Entranyable. (Somriu mentre acarona la tapa del llibre) Que li puc fer un petó?
LLIBRETERA.- Al llibre?
CLIENT.- A vostè.
LLIBRETERA.- A mi? I tant!
CLIENT.- (La besa a la galta) Gràcies. (Paga i surt al carrer) (Somriu) Adeu.
LLIBRETERA.- Torni qual vulgui. (També somriu) Moltes gràcies. Adeu.
TELÓ