'Si una emergència'
Mireia Calafell
Proa, 2024
Mireia Calafell va guanyar el Premi Carles Riba amb aquest poemari
Si ens fixam en la significació doble del llibre ja podem intuir dues línies temàtiques que configuren aquests poemes. D’una banda, ens trobam en la zona de gravetat, en l’aparició d’un imprevist que dispara les alarmes i ens empeny cap a l’acció. De l’altra, hi ha el ressorgiment d’alguna cosa, una possible causa que genera efectes, situacions, condicionaments. Aquest llibre es presenta com una col·lecció de poemes que ressonen amb una gran profunditat emocional i una sinceritat punyent. De seguida ens impacta una veu poètica distintiva, que ens porta a través de diverses capes de la condició humana, explorant temes com la pèrdua, el dolor, l'amor i la resiliència. 'Si una emergència' (Proa, 2024), de Mireia Calafell, se’ns presenta com una invitació a pensar en allò inesperat, en allò que ens trenca les rutines i ens obliga a enfrontar-nos a la realitat amb una nova perspectiva. La seva poesia sovint se sent com una resposta urgent a una situació límit, una manera de captar l'efímer i l'essencial en paraules que sorgeixen com una necessitat vital. Poemes entorn de l’absència van apareixent de forma regular: “un plor creua parets el passadís tot l’hospital”, o bé “la molsa / que s’obre a la pedra que ocupa la tomba que tapa la data / que cobreix el nom”. Hi compareixen també versos que basculen entre l’amor i l’enyorança més feridora : “demà et diré porta’m al cementiri amor / que vull vestir de negre plorar sense consol / dir no pot ser”. Calafell utilitza un llenguatge que és alhora simple i profundament evocador, creant imatges poètiques que es queden amb el lector molt després de tancar el llibre. Per exemple, notam una capacitat per capturar els matisos de les emocions humanes de forma gairebé hipnòtica, i cada poema sembla ser un món en si mateix. Calafell també aborda temes socials i polítics, utilitzant la poesia com una eina per reflexionar sobre la situació del món contemporani. Aquests poemes no només són peces literàries, sinó també avisos sobre la trista realitat que ens envolta. Això confereix a aquesta obra una dimensió addicional, convertint-la en una lectura no només estètica, sinó també de ferms ressons filosòfics.
Commentaires