Autor
George P. Lakoff (78 anys) és un lingüista i científic cognitiu estatunidenc. És catedràtic de Ciència Cognitiva i Lingüística de la Universitat de Califòrnia, a Berkeley. És professor d'aquesta universitat des del 1972. Anteriorment, ho havia estat de les universitats de Harvard i Michigan. Es va graduar en matemàtiques i literatura i es va doctorar en lingüística.
És conegut sobretot per la teoria de la metàfora conceptual i, més recentment, per la seva aplicació a l'anàlisi política en termes de marcs mentals (en anglès, frames).
Què són els marcs?
Els marcs són estructures mentals que configuren la manera com veim el món. Configuren els nostres objectius, els plans que feim, la manera com actuam, què és considerat bo o dolent, etc. A la política els nostres marcs configuren les nostres polítiques socials i les institucions que formam per dur a terme aquestes polítiques. Per canviar els nostres marcs és necessari canviar tot això.
No podem veure o sentir els marcs. Són part del que els científics cognitius anomenen l'«inconscient cognitiu» (estructures als nostres cervells a les quals no podem accedir conscientment, però condicionen la manera com raonam i el que consideram sentit comú). Totes les paraules són definides relativament als marcs conceptuals. Quan sentim una paraula, el seu marc (o col·lecció de marcs) s’activa al nostre cervell.
Enmarcar i reemmarcar
No penseu en un elefant! Oh no, he fet que penseu en un elefant! Això ajuda a entendre el principi bàsic del framing (emmarcament): quan estàs discutint amb l’altra banda, no utilitzis els seu llenguatge. El seu llenguatge tria un marc i no serà el marc que tu vols. Si jo no vull que penseu en un elefant no diré elefant perquè dins el vostre cap això provocarà que penseu en un animal, de la sabana, gros i gris, amb orelles grosses i trompa; si jo realment no vull que penseu en un elefant vos parlaré de floretes i, si vos estic parlant de floretes, pensareu en floretes i, així, hauré aconseguit el meu objectiu: que no penseu en un elefant.
L’emmarcament consisteix a aconseguir que el llenguatge que utilitzes s’adeqüi a la teva visió de les coses. Les idees són primàries i el llenguatge duu aquestes idees, les provoca.
Reemmarcar (reframe) és canviar la manera amb la qual el públic veu el món. És el canvi del que compta com a sentit comú perquè el llenguatge activa els marcs, un nou llenguatge necessita nous marcs. Per pensar diferent s’ha de parlar diferent.
Aplicació pràctica
Aquest llibre va ser escrit amb un objectiu: fer que el partit demòcrata dels EUA deixàs de perdre eleccions contra el partit republicà. Lakoff, com a militant i activista demòcrata, recorre sempre a exemples sobre el seu cas d’estudi, en el qual ell vol aplicar la seva teoria; tot i que aquesta teoria és aplicable a qualsevol tipus de comunicació política, i és per això que a continuació vos n’explicaré dos exemples.
Exemple 1: Fa un temps vaig escriure un fil de Twitter que relacionava la teoria de Lakoff amb un article que va escriure El País sobre la proposta de Vox a Múrcia del 'pin parental'. El concepte 'pin' ens recorda el control sobre el nostre mòbil, les nostres targetes bancàries..., tot això són coses que en general valoram positivament, i ens agrada tenir-ne el control; tenir un pin sobre les nostres coses ens dona la seguretat que ningú ens robarà o farà coses que nosaltres no desitjam amb les nostres pertinences. És per això que, des del diari El País varen comunicar que havien decidit no usar aquest terme perquè era imposat per la ultradreta i això suposava blanquejar-los, per això l’article explicava que havien decidit començar a parlar de 'veto parental' per la censura de continguts a les escoles que aquesta mesura suposava.
Quan assimiles una paraula, també n’assimiles el marc, és per això que Lakoff diu que les batalles les començam a perdre al llenguatge, perdent els marcs i acceptant els marcs del bàndol contrari com a bons provocam una acceptació no conscient de la idea a la quan evoca aquell marc.
Exemple 2: Lakoff, al seu llibre, ens parla de la dicotomia entre 'canvi climàtic' i 'escalfament global' aquests dos conceptes, tot i que s’empren per descriure una mateixa situació, evoquen dos marcs diferents, dues idees diferents.
Onze propostes
Lakoff, finalment, ens proposa onze coses a fer per guanyar la batalla, en el seu cas, guanyar les eleccions dels Estats Units, tot i així, hem intentat desamericanitzar-les i fer més possible que aquestes siguin adaptables al nostre context:
Analitzar les seves victòries i les nostres derrotes, on ens estan guanyant?
No usar el seu llenguatge: si discuteixes contra algú utilitzant els seu emmarcament, perds perquè estàs reforçant els seus marcs.
La veritat tota sola no ens farà lliures, el fet de només dir veritats no funciona. Necessitam emmarcar les veritats des de les nostres perspectives.
Hem de parlar des de la nostra perspectiva moral tot el temps. Hem de tenir clars els nostres valors i usar-ne el llenguatge.
Hem d’entendre la persona o l’ens amb qui estam discutint, hem de ser capaços d’explicar per què creuen el que creuen, així podrem predir com reaccionaran i què diran.
Hem de pensar estratègicament, hem de pensar en termes d’objectius morals, no d’accions perquè sí.
Hem de pensar les conseqüències de les nostres propostes.
Els votants voten la seva identitat i els seus valors, els quals han de coincidir amb el seu interès propi.
Unir-se i cooperar. Hem de pensar per sobre el nostre pensament propi i començar a pensar i parlar a partir de valors compartits.
S’ha de ser proactiu, no reactiu. Hem de jugar a l’ofensiva, no a la defensa. Hem de practicar, cada dia, en cada tema. No hem de dir només el que creim, hem d’usar els nostres marcs pertot, els usam perquè encaixen en els valors en els quals creim.
No et moguis mai cap a l’altra banda (dreta) per atrapar la gent encara no convençuda, això només farà que perdis els convençuts i que els no convençuts vagin a l’altre banda perquè per votar els autèntics o la imitació, millor els autèntics.
Maria de Lluc Muñoz Canyelles, Politòloga