El passat 27 de març Francesc M. Rotger, periodista i professor de la UNED i David Ginard, professor de la UIB presentaven a La Casa del Llibre de Palma aquesta nova edició augmentada i il·lustrada, d’El moviment obrer a Mallorca, de l’editorial Documenta Balear, de Pere Gabriel i Sirvent (Terrassa, 1945), catedràtic emèrit i professor honorari d’Història Contemporània de la Universitat Autònoma de Barcelona i que recull “l’activitat i la presa de consciència obrera a Mallorca, la història política, el republicanisme, el corporativisme i el sindicalisme agrari”, segons paraules dels editors.
L’any 1973 Curial i Lavínia editaven, conjuntament, El moviment obrer a Mallorca, que passava a formar de la seva “Biblioteca de cultura catalana”, la mateixa que s’havia iniciat el 1971 amb Els mallorquins i la llengua autòctona, de Josep Massot i Muntaner. El moviment obrer a Mallorca significà en el seu moment una aportació important a la història contemporània de les nostres illes. Els protagonistes d’aquesta monografia eren les societats obreres, els partits republicans i socialistes, juntament amb el paper dels anarquistes i l’aparició del comunisme a Mallorca. Als esdeveniments del segle XX (fins a la Guerra Civil) ara s’afegeix el període corresponent al segle XIX que s’havia publicat el 1975 a la revista Randa. Això vol dir que aquesta vegada l’autor abraça des del 1848, any de la publicació del Manifest Comunista, fins a l’esclat de la Guerra Civil, encara que n’existia una síntesi publicada el 1996 a la col·lecció “Quaderns d’Història Contemporània de les Illes Balears” (Documenta Balear).
La primera part del nou volum comença, doncs, amb l’estudi de l’obrerisme i el republicanisme a Mallorca durant els darrers anys del regnat d’Isabel II i el Sexenni Democràtic, tot coincidint amb la Primera Internacional (1864); continua amb un capítol dedicat a la Unió Obrera Balear, ja a finals del segle XIX, i un altre que ens parla dels inicis del Partit Socialista a Mallorca, amb pinzellades sobre les celebracions del Primer de Maig, el caciquisme i el torn de partits dinàstics. Tot això constitueix la primera part de l’obra.
La segona part inclou els referits episodis del segle XX, des dels inicis de l’organització obrera fins al 1936, tot destacant el paper de socialistes, comunistes i anarquistes, les crisis de 1909 i 1918-1923, Joan March i l’episodi de la Casa del Poble, la dictadura de Primo de Rivera, la constitució de la UGT de les Balears i les diferents etapes de la Segona República.
El llibre tanca amb diferents apèndixs, una completa bibliografia actualitzada i un recull de les fonts periodístiques consultades, en especial El Obrero Balear i Nuestra Palabra.
L’obra de Pere Gabriel ha tengut una gran transcendència quant a la història social recent de Mallorca, però seria injust ara fer una selecció incompleta d’investigadors que han sabut continuar la seva pionera tasca de recerca i que han omplert les èpoques de la guerra i el franquisme, tant a nivell, general com a local. En tot cas destacam la sèrie anomenada Treballadors, sindicalistes i clandestins, de David Ginard i que el propi Pere Gabriel va elogiar el dia de la presentació del seu llibre.
Comments