PETIT TEATRE QUOTIDIÀ
Personatges:
PECADOR.
SATAN.
ESCENA ÚNICA
(A l’entrada de l’Infern)
PECADOR.- Bon dia
SATAN.- Mal dia tinguem. Què cerques?
PECADOR.- Soc un pobre pecador. Si m’ho permeteu, voldria viure aquí.
SATAN.- Creus que has fet mèrits suficients per viure a l’Infern?
PECADOR.- I tant que sí. No he deixat mai de pecar. Soc un dimoni humà.
SATAN.- Ho pots demostrar?
PECADOR.- (Li entrega un document) Mireu. Aquí hi ha el meu full de ruta de tota la meva vida a la Terra.
SATAN.- (Agafa el document i se’l mira detingudament) No veig que hagis estat un bon pecador.
PECADOR.- Més que un bon pecador, Sereníssima Autoritat de la Tortura i el Foc Etern, he estat un gran pecador.
SATAN.- (Torna a consultar el paper que té a les mans) A mi no em semblen pecats extraordinaris els teus.
PECADOR.- He fet tot el mal que he sabut.
SATAN.- Com et dius?
PECADOR.- Menjatòrum Pecatòrum
SATAN.- Menjatòrum Pecatòrum? (Cerca aquell nom al document)
PECADOR.- Soc a la llista. N’estic segur.
SATAN.- (Al cap d’uns minuts llarguíssims) Ah, sí, ara veig el teu nom. (Segueix consultant el document) No pots entrar.
PECADOR.- No puc entrar?
SATAN.- De cap manera. No has pecat tant com per tenir via lliure a l’Infern. S’ha de ser molt cabró per venir a viure aquí.
PECADOR.- Però si he pecat tota la vida, de nit i de dia, a l’estiu i a l’hivern, d’obra i de pensament!
SATAN.- Pecats venials, res més. Si et diguessis Corruptòrum Pecatòrum, potser et deixaríem entrar. Ves-te’n a casa i torna quan hagis fet autèntiques barbaritats.
PECADOR.- (Es posa a plorar) Deixeu-me entrar. Faré molta bondat.
SATAN.- Ho veus? No ets més que un pobre aficionat.
PECADOR.- (Plorant) De cada dia seré pitjor, seré més satànic, més infernal. Seré més diabòlic, com vosaltres.
SATAN.- No insisteixis! Aquí no aguantaries ni un dia.
PECADOR.- Si us plau, si us plau...
SATAN.- El teu comportament és patètic.
PECADOR.- (Plorant desconsoladament) Us prometo que seré dolent de bon de veres.
SATAN.- Patètic: fuig de davant meu!
PECADOR.- Us penedireu de no haver-me admès. Us en penedireu!
SATAN.- Em fas pena, no pots suportar el nostre rebuig i creus que podries suportar tots els turments de casa nostra? Fora d’aquí, i no et vull tornar a veure mai més!
PECADOR.- No us perdonaré mai el que m’esteu fent! Mai! (Surt d’escena i se’n va)
TELÓ
Joan Guasp, escriptor