top of page
  • Writer's picturePere Carbonell Vidal

Mallorquins! Estem en perill d'extinció!

Mallorquins, tenc una mala notícia: estem en perill d'extinció. Em dol a l'ànima dir aquestes paraules, però aquesta és la veritat. Molts pensaran que estic exagerant o que això de les extincions és només cosa de les espècies animals i vegetals, del canvi climàtic i de la contaminació. Però la realitat és que la història està plena de pobles, comunitats i civilitzacions extingides. Desgraciadament, la nostra cultura, la cultura mallorquina, està a una passa de l'extinció. No vull semblar catastrofista, però, molt probablement, els mallorquins no sobreviurem al segle XXI. Això no significa que els mallorquins tenguem un depredador natural que ens devori, ni tampoc vol dir que l'illa s'enfonsi i desaparegui tota la seva població. El mal que ens assetja és més poderós que mai. El nostre enemic és sigil·lós, perquè ha aconseguit entrar a ca nostra sense saber-ho. Li hem obert les portes gustosament, sense ser conscients que estàvem ficant l'enemic a casa. I ara aquest tumor maligne ha arrelat al cor de Mallorca i de la seva gent. Aquest tumor té per nom GLOBALITZACIÓ.



La globalització és un càncer que ha anat covant lentament dins l'illa i s'ha anat estenent progressivament, desenvolupant tots els seus símptomes. Així com la xylella fastidiosa és un bacteri fitopatogen que ataca i emmalalteix els nostres arbres (olivera, ametller, taronger, vinya, llorer...), la globalització atempta contra la nostra terra, llengua, cultura i identitat. Un exemple de les nefastes conseqüències de la globalització és la recent pandèmia, que encara estem vivint. Per tant, podem dir que la globalització, sigui directe o indirectament, pot arribar a posar en perill les nostres vides.


La seva aparició a Mallorca i a les Illes Balears es produeix a mitjans del segle XX. No té res a veure la Mallorca preindustrial de la primera meitat del segle XX amb la Mallorca turística de la segona meitat de segle, i molt manco encara amb la Mallorca del segle XXI on, amb la introducció de les noves tecnologies, la globalització s'ha accelerat a un ritme vertiginós. La nostra illa ha passat de tenir una cultura autòctona, hermètica i immutable a tenir una multiculturalitat aclaparadora, gairebé excessiva. Aquesta multiculturalitat no és més que el cavall de Troia de la globalització, la qual s'imposa per damunt de les cultures més petites i locals, com la nostra, la cultura mallorquina. La globalització és com una espècie invasora perquè una vegada entra a un territori que no és el seu, no descansa fins a haver extingit les espècies autòctones i fer-se amb el domini de tot el territori.


Fins a la primera meitat del segle XX Mallorca era coneguda com “la isla de la calma”, així com la va batejar Santiago Rusiñol. Però l'acceleració del món modern apareix a Mallorca amb l'arribada de la globalització, la qual trenca completament amb la calma illenca. A mitjans del segle XX comença la industrialització a l'illa, i als anys seixanta es produeix un canvi de model econòmic: el turisme, un model econòmic imposat pels interessos de l'Estat espanyol i de les grans cadenes hoteleres, que capgirarà l'economia local, basada principalment en l'agricultura i el sector primari. El "boom" turístic dels anys seixanta no només va canviar el model econòmic local, sinó que inherentment està canviant la societat, la cultura i identitat mallorquina. Així doncs, la realitat de Mallorca es veu sacsejada de dalt a baix, en tots els seus aspectes (economia, societat, cultura, política, sociolingüística, demografia, ecologia, etc.)


Amb el "boom" turístic també es produeix un "boom" migratori. Per atendre les demandes dels visitants estrangers, Mallorca hagué de rebre molta mà d'obra de l'exterior, d'aquí al creixement poblacional. Això es pot observar en l'evolució demogràfica de Palma on, en les dècades compreses entre els anys seixanta i vuitanta, la població es va pràcticament duplicar. L'any 1960 la ciutat tenia 159.000 habitants, l'any 1980 en tenia 304.500. Per tant, amb només vint anys la ciutat va haver d'acollir 145.500 persones. Aquests nouvinguts són coneguts com a "forasters", perquè, precisament, venien de fora. Fins als anys seixanta la població de Mallorca era essencialment mallorquina, però amb l'arribada de desenes de milers de forasters es produeix un canvi bastant important. Aquest canvi es pot observar, sobretot, en la progressiva decadència de la llengua autòctona, el mallorquí, el català de Mallorca.



Les dues darreres dècades també hem viscut un altre "boom" migratori. Però en aquest cas no de peninsulars, sinó d'estrangers provinents països i continents d’arreu del món. L'any 2000 Palma tenia 304.500 habitants i l'any 2020 passa a tenir-ne 410.000. En només vint anys la ciutat acull 106.000 nous residents. Així doncs, el balanç demogràfic de Palma queda així: 159.000 mallorquins, 145.500 forasters i 106.000 estrangers. És a dir, tenim 159.000 mallorquins front a 251.500 residents que venen de fora. No fa falta ser matemàtic o estadístic per veure que la balança de la població autòctona ha quedat completament descompensada. Molt pitjor és encara la situació de les Pitiüses on, en les darreres dècades, la seva població ha tengut un creixement exponencial, a causa de l'arribada massiva d'immigrants peninsulars i d'altres països.


“Hasta hace pocos años, ser mallorquín era algo absolutamente normal en Mallorca. Todavía recuerdo la época no lejana en que alguien señalaba con el dedo para alertar: "¡Mira, un turista!" Pero hoy en día la población foránea supera, entre turistas y residentes, a la de mallorquines, de modo que, si esta tendencia se mantiene, pronto nos sorprenderemos diciendo: "¡Oh, un mallorquín!"” Aquestes paraules les va escriure Guy de Forestier l'any 1994, quan encara no havia arribat a l'illa el darrer "boom" migratori, el més internacional. Han passat gairebé trenta anys i la immigració no ha deixat de créixer, superant ja la població autòctona i deixant als mallorquins en una minoria.


Moltes vegades, passejant pels carrers de Palma o anant en transport públic, sigui en el bus de l'EMT, del TIB, el tren o metro (una mostra més de la industrialització de l'illa), em sorprèn sentir una persona xerrar en mallorquí i me n'alegr molt, de sentir xerrar en la nostra llengua. Però si ens aturam a reflexionar, veurem que és molt trist que sentir parlar en mallorquí a Mallorca, sigui allò que ens sorprengui. Perquè, malauradament, el mallorquí és cada vegada menys freqüent al carrer.


També s'ha de dir que en les darreres dècades ens hem acostumat molt aviat a la presència de gent externa. Sobretot, les futures generacions què donen per suposat que la població de l'illa ha estat sempre així, una mescla multicultural de persones de tots els indrets del món. Però si giram el cap enrere, veurem que no fa tant, la població autòctona era estable i s'havia mantingut així durant molts segles en la nostra història. Abans era estrany rebre gent de fora. Les persones externes a l'illa, venguessin d'on venguessin, tant si venien de la península com de l'estranger, eren observades amb un cert recel pels mallorquins. Avui en dia, a segons quines barriades de Palma, som els mallorquins qui som observats amb recel. Entre tants de turistes, forasters i immigrants aviat veure un mallorquí a Mallorca serà com veure un pingüí al Sàhara.



Si seguim així, els mallorquins aviat serem com el ferreret, una espècie en perill d'extinció. Aviat serem com una de les darreres tribus natives de l'Amazònia, les quals han estat arraconades per la globalització i a la colonització cultural. La cultura mallorquina quedarà fossilitzada i la nostra essència i tradicions populars quedaran reduïdes a museu folklòric que servirà com una atracció turística més pels estrangers. Quan els turistes arribin al museu i vegin els darrers mallorquins de Mallorca, ens fotografiaran com si fóssim ximpanzés a un zoològic. Els turistes d'arreu de tot el món, encara que principalment anglesos i alemanys, faran degustacions de la gastronomia mallorquina. Menjaran pa amb sobrassada, panades, cocarrois, ensaïmades i coques de patata. I quan ja tenguin el gavatx ple i estiguin ben sadolls, començaran amb les cerveses, una darrera l'altra. I per fer-los la menjada més entretenguda, els tocarem les xeremies i els farem una demostració de ball de bot. I ells, quan les seves galtes pàl·lides hagin mudat a un color més rogenc, començaran a riure ben contents i comentaran en el seu idioma: "Que ho són de curiosos, els mallorquins". Just després alçaran la mà per demanar al cambrer una altra gerra de cervesa ben fresqueta i escumosa. Quan l'espectacle folklòric hagi acabat i hagin fet la digestió, pujaran el cotxe el lloguer turístic, posaran el Google Maps i es desplaçaran fins a n'es Caló des moro. Faran quatre hores de cua per accedir al "paradís" que anunciava la seva agència de viatges. I quan per fi hi arribin, no pegaran un capfico com fèiem els mallorquins, sinó que faran un reportatge fotogràfic que penjaran a Instagram acompanyat del hashtag #Majorcaparadise #Ilovecalodesmoro #beautifulhollidaysinmallorca.



Les polítiques econòmiques i migratòries dels darrers seixanta anys creien (i encara creuen) en el creixement indefinit de l'economia i, per tant, inherentment, veuen viable el creixement il·limitat de la nostra demografia. Però han de saber que rebre tanta gent (no estem parlant d'uns quants milers de persones, sinó de centenars de milers) no és bo ni per la qualitat de vida dels illencs, ni tampoc per l'illa ni la seva ecologia. Tan difícil és d'entendre que és totalment insostenible incrementar, de manera indefinida, el nombre d'habitants per km²? Això no només comporta perjudicis mediambientals (allargament de les autopistes, construcció de noves carreteres, cases, edificis, depuradores, incineradores, etc.), sinó que a més comporta un deteriorament i una progressiva substitució de la llengua, cultura i identitat mallorquina.


Allò que tant els polítics, magnats i els seus interessos econòmics ens volen vendre com a progrés, modernitat, multiculturalitat, industrialització i innovació tecnològica no són més que els satèl·lits de la globalització, la qual, recordem, és el nostre principal depredador. Progrés i evolució? Sí, però no a qualsevol preu. Perquè quan aquest "progrés" i "evolució" només tenen en compte els interessos polítics i econòmics del capitalisme i, en canvi, nosaltres, els mallorquins, som els darrers de la llista, i aquest "progrés" i "evolució" ens perjudiquen més que ens beneficien, llavors el progrés es torna retrocés i l'evolució torna involució. Ja que la globalització és un gegant gairebé impossible d'aturar, una solució podria ser adaptar la globalització a les nostres necessitats locals, fusionant així ambdós conceptes: globalització + localització = glocalització. La glocalització ens permetria pensar en global i actuar de manera local.


Fa unes quantes dècades, principalment des del "boom" turístic, que Mallorca està vivint una transformació que sembla ser irreversible. L'illa de la calma que descrivia Santiago Rusiñol ha quedat fossilitzada en el passat i ja només la podem trobar a quadres, llibres i poemes escrits fa més de seixanta, vuitanta i cent anys. Pareix que el concepte de "societat líquida" de Zygmunt Bauman ha amarrat a les nostres costes per quedar-s'hi. La societat líquida és una metàfora que fa referència a la fluïdesa, canvi i adaptació constant que implica la postmodernitat i la globalització. La cultura mallorquina s'ha anat forjant durant segles, des de l'arribada del rei en Jaume I l'any 1229 fins a la primera meitat del segle XX. La nostra cultura també té trets i característiques de les cultures anteriors que visqueren a Mallorca, cultures com la musulmana, romana i talaiòtica deixaren la seva empremta a l'illa. Però arribat el "boom" turístic i la industrialització, la nostra cultura i identitat illenca corr el risc de desaparèixer. Moltes vegades la globalització comporta l'aculturació, un procés de canvi cultural per contacte o per imposició d'una altra cultura. La cultura global s'imposa per damunt la cultura local i autòctona. Aquest fenomen també es denomina colonialisme cultural. Alguns canvis són més evidents, però d'altres passen més desapercebuts, com si només fossin detalls insignificants, però que a la llarga van desconfigurant la nostra cultura, característiques i essència. A continuació exposaré alguns d'exemples de la substitució cultural i social que estem vivint a Mallorca.



Si ens passejam per la Plaça d'Espanya de Palma veurem que un dels pocs símbols que queden de mallorquinitat és l'estàtua del rei en Jaume I. La plaça està plena de franquícies com McDonald's, Burger King, Kentucky Fried Chicken que només ofereixen menjar ràpid i no gaire sa. També hi ha bars i restaurants que ens ofereixen centenars de plats de cuines d'arreu de tot el món, però, en canvi, pocs restaurants trobarem que es dediquin a la gastronomia mallorquina. Malauradament, hi ha hagut molts de locals mallorquins que s'han vist obligats a tancar perquè no poden competir en el mercat econòmic actual. El gegant d'Amazon, fill del consumisme i de la globalització, va devorant el petit comerç, sense obeir cap més llei que la del capitalisme. Altres locals, com la famosa taverna de Ca n'Àngel, han estat ofegats econòmicament per culpa de les restriccions sanitàries de la pandèmia i s'han vist obligats a baixar la persiana. Per sort, encara queden locals com Ca'n Joan de s'Aigo, Sa Cuina de n'Aina o Ca na Cati, que resisteixen i lluiten dia a dia per conservar el seu lloc a la ciutat.


Desgraciadament, al barri des Jonquet, l'antic poble de pescadors de devora Santa Catalina, ha passat quelcom similar. Mentre d'una banda tenim una flota de restaurants de nacionalitats molt diverses, restaurants xinesos, japonesos o americans, com el Hard Rock, que donen vida a l'efervescència nocturna d'una Palma “by night” molt atractiva tant per a turistes com per a residents, d'altra banda, tenim els molins des Jonquet que cauen a trossos. Aquests molins foren tot un símbol de la barriada, de la ciutat dels nostres padrins i, maldament existeixen molt abans que cap d'aquests restaurants tan moderns, estan sent abandonats a la decrepitud i a la decadència, sense que hi hagi ningú que es preocupi per restaurar-los.


A l'àmbit sociolingüístic cal dir que la llengua autòctona, el mallorquí (varietat dialectal del català), està cada vegada en major desús, sobretot entre el jovent. Les noves generacions no adopten la llengua pròpia del territori, i és a l'àrea urbana on es nota més aquest declivi. Als municipis veïnats de la ciutat, com Marratxí i Calvià, la llengua catalana també està perdent molts de parlants. Moltes vegades, passejant pels carrers de Palma tens la sensació d'estar a una altra ciutat, no sembla que sigui la capital mallorquina. Sents molta gent parlar molts idiomes diferents, però sents molt poca gent xerrant en mallorquí. A més, si ens fixam en els cartells dels locals i negocis privats, veurem que la gran majoria estan en castellà i són ben escassos els que tenen el cartell en català. Exactament el mateix passa amb les cartes dels restaurants. Les pots trobar en castellà, anglès, alemany, francès, italià i rus, però, en canvi, en català, la llengua d'aquí, no la trobaràs. Aquesta progressiva substitució lingüística, junt amb les grans onades migratòries i el turisme massiu, són els principals causants de la gran pèrdua d'identitat que està patint Mallorca, especialment la seva capital.


Si anam de visita a les escoles i instituts, i sentim un mestre passar llista, veurem com cada vegada és menys comú sentir els noms típics mallorquins i, en canvi, cada vegada es senten més noms estrangers. Noms femenins com Maria, Margalida, Catalina, Francisca, Antònia, Joana, Francina o Aina són substituïts per Keylin, Evelyn, Fatima, Samira, Xiang, Keyla, Hannah o Luna. Noms masculins com Joan, Toni, Miquel, Mateu, Tomeu, Pere, Bernat o Jaume són substituïts per Mohamed, Rachid, Adam, Mamadou, Christian, Kevin, Michael o Driss. Aquestes tendències són cada vegada més visibles als centres educatius, sobretot, als de Palma.



Moltes festes i tradicions mallorquines estan sent substituïdes per celebracions importades d'altres països, principalment dels Estats Units, el país que exporta més colonització cultural. El dia de Tots Sants ha quedat eclipsat sota l'ombra del Halloween. El Pare Noel ja fa uns quants d'anys que es cola per la xemeneia de ca nostra, en lloc d'entrar per la porta com ho fan els Reis Mags. I al mes de novembre els aparadors dels centres comercials s'omplen de cartells en negre que posen: "¡Oferta! Black Friday".


A l'àmbit laboral, d'ençà de la industrialització de l'illa i del "boom" turístic, molts dels principals oficis de Mallorca han anat desapareixent o han estat substituïts per màquines o altres professions. Fins a la primera meitat del segle XX Mallorca tenia una economia de base agrària, el sector primari dominava bona part de l'economia mallorquina. Professions com els pagesos, agricultors, ramaders i pescadors estan sent gradualment desplaçades per feines del sector de serveis, moltes d'elles relacionades amb el turisme. Cada vegada hi ha menys persones que es dediquen al conreu del camp, el qual està sent progressivament abandonat. Altres professions com els nevaters, vigents fins a principis del segle passat, s'han extingit a causa de l'aparició dels frigorífics i congeladors. En definitiva, la Mallorca rural està quedant obsoleta i està sent substituïda per una Mallorca cada vegada més urbana i turística.


A la societat mallorquina s'estan perdent molts de costums que van afeblint el teixit social. El veïnatge tan sa i tan necessari per a la vida social d'un poble està minvant cada vegada més. A les barriades de Palma i a les urbanitzacions de municipis com Calvià o Marratxí és gairebé inexistent. Un altre costum com és prendre la fresca en l'estiu també està desapareixent. Les matances, una de les tradicions més ancestrals de la nostra illa també s'estan perdent. Aquesta tradició no només té una gran riquesa cultural i gastronòmica, sinó que a més són un motiu de festa i reunió social entre els veïnats i amics del poble. Desgraciadament, les matances són cada vegada menys freqüents a la nostra societat i corren el risc de quedar fossilitzades al folklore mallorquí.


L'àmbit cultural i el món de l'entreteniment també han patit una gran aculturació per culpa de la globalització. Les futures generacions, fins i tot, fills i nets de mallorquins, desconeixen bona part de la nostra cultura popular. Els joves ja no ballen ball de bot, sinó twerking; ja no escolten les xeremies ni les cançons populars, sinó reaggeton; no fan gloses, sinó “batallas de gallos”; ni tampoc escolten els cantants autòctons com en Tomeu Penya o na Maria el Mar Bonet, sinó que prefereixen en Bad Bunny o la Rosalía. Els més menuts ja no saben qui és na Maria Enganxa ni es Drac de na Coca, però sí que saben perfectament qui són en Bob Esponja o na Peppa Pig. Molts infants no saben qui és en Bernadet de l'Amor de les Tres Taronges, però sí que coneixen en Harry Potter. I les rondaies mallorquines han estat substituïdes pel Netflix. Hi ha una cançó, “Es missatge és clar”, d'Anegats, que il·lustra molt bé aquesta transformació cultural que està patint la cultura mallorquina.


“Dius que rius, per què rius? Perquè Sor Tomasseta ja va amb biquini, o perquè en Joan Petit ja és gran i no balla amb so dit, que ara va amb monedes que hi posen els guiris. I dius que plores, per què plores? Na Catalina de plaça ja no ven pa, ni pega cossetes en es davantal, se'n va anar de guia per guanyar millor jornal. Tiru-rí-quac-quac i es missatge és clar. Per durar és amb es vells que hem d'estar. I escoltar ses tradicions arrelades de padrins a nins llegint qualque rondaia. Digau si serà bona sa sobrassada, com se fa una ensaïmada, o una oliva trencada. Un rubiol, una panada, o lo que era una arada, i com anava s’història fins ara. I dius que rius, per què rius? Perquè en Joanet no cerca sa flor romanial, ni es seus germans li volen fer cap mal, la varen baratar per un hotel vora la mar. Me dius que plores, per què plores? Perquè sa ximbomba no sona ni sonarà, perquè Sant Antoni no va beneir es ca, ara fa sangries amb el Dimoni en es bar. Tiru-rí-quac-quac es missatge és clar. Per durar és amb es vells que hem d'estar. I escoltar ses tradicions arrelades de padrins a nins llegint qualque rondaia. Padrí quedau i així m'explicau com torrar en es caliu i a aprendre a fer es cap viu. Contau-me com fèieu abans ses matances, ball de bot, ses gloses i tantes altres coses. I dius que rius, per què rius? Sa Balanguera té reuma, però fila I filarà encara per molts més anys. Se sent tota sola perquè es jovent no l'ajuda. Me dius que plores, per què plores? Perquè es missatge és clar, sa ferida hem de rentar. I torni a deixar brollar sa nova sang, i si mos cou mos cura, i si mos pica, mos madura”.



Els mallorquins tenim la gran sort de viure a un autèntic paradís, al millor lloc del món, Mallorca. No és d'estranyar, per tant, que tanta gent hi vulgui venir a viure. Malauradament, durant les darreres dècades hem perdut bona part de la nostra essència. La personalitat illenca es va fonent com un glaçó solitari enmig de la immensitat de la Mediterrània. Les nostres arrels, cada vegada són més dèbils i fràgils, s'han vist amenaçades per la globalització i totes les conseqüències que se'n deriven. Mallorca té un poble, cultura, llengua i història pròpia. No deixem que ens l'arrabassin. No deixem que l'aculturació, l'homogeneïtzació cultural de la globalització, dilueixi la nostra identitat. No deixem que la inèrcia i la nostra passivitat ens prenguin allò que és nostre, allò que va ser dels nostres pares, padrins i repadrins: la mallorquinitat. Els mallorquins som portadors d’un Patrimoni Cultural molt valuós, un patrimoni que s’ha anat formant durant molts de segles i que s’ha anat transmetent generació rere generació. Els mallorquins som els responsables de transmetre la nostra cultura, llengua, valors i tradicions als nostres fills i nets. L’única manera de sobreviure a l’extinció és vivint i fomentant la nostra cultura dia a dia, compartir-la amb tots aquells que venguin de fora, però, sobretot, transmetent-la a les futures generacions.


Un mallorquí ha de tenir les arrels ben ficades dins la seva terra, com el Pi de Formentor, que lluita contra les ventades que tupen la ribera, els mallorquins hem de lluitar contra la globalització i la pèrdua d'identitat.

Mallorquins! Recuperem la força i valentia dels foners! Lluitem per defensar la nostra llengua i cultura. Lluitem contra tots aquells que no respectin els nostres drets com a ciutadans de les Illes Balears. Si nosaltres no defensam “lo nostro”, ningú més ho farà.


Mallorquins! Sigueu qui sou! No vos avergonyiu de la vostra identitat, ans al contrari, ens ha de ser tot un orgull poder dir: "Jo som mallorquí!"


Comments


bottom of page