PETIT TEATRE QUOTIDIÀ
Personatge: ÚNIC
(Tot sol a l’escenari)
ÚNIC.- (Tota la funció romandrà sol) Només intento que us ho passeu bé. Em presento a vosaltres per fer-vos una sola pregunta: «Us ho esteu passant bé?» Preneu-vos tot el temps del món per contestar-la. Tot el temps que vulgueu. Tot el que necessiteu. Si tot el temps que disposeu no és suficient, jo us en donaré més. En tinc molt per vendre. Per donar i per vendre en tinc, de temps. (Pausa) Sou meravellosos. Jo sí que m’ho estic passant bé. La vostra presència m’omple el cor d’alegria i les butxaques d’euros. Tenir-vos aquí, davant meu, en silenci, escoltant les meves paraules i reflexionant sobre el que estic dient. Quin goig! Soc feliç, creieu-me. (Pausa) Gràcies a vosaltres soc feliç. Molt. Gràcies a vosaltres puc sopar, alguns dies de la setmana, d’una llesca de pa amb oli i un crostó de formatge sec. (Sospira) Uf, quina sort que tinc! Us estimo. (Silenci) Us estimo de bon de veres. Què més puc fer que estimar-vos? Digueu-me què voleu que faci per vosaltres i ho faré de seguida. Però, què hi ha al món que sigui més important i elevat que estimar-vos més que cap altra cosa en el món? Vosaltres sou la meva salvació, el meu conhort més gran que jo pugui tenir. No hi ha res millor que vosaltres. Res, no hi ha res. Si us estimo com us estimo, ja no puc fer res millor. Us estimo, i de cada dia us aniré estimant més.
(Obre el braços per abraçar-los a tots)
Us asseguro que no hi ha res més heroic ni esplèndid que experimentar el plaer d’una sincera acció de gràcies. Gràcies, gràcies, gràcies! Jo us estimo, però sou vosaltres els que m’estimeu a mi! Em presteu atenció, m’escolteu sense parpellejar, em dediqueu el vostre temps i el vostre aguait, la vostra expectació, tot! M’estimeu, m’estimeu... (Reflexiona una mil·lèsima de segon). Collons, m’estimeu! (Sospira) De què em queixo? Milions de gràcies per fer tot el que feu per mi. No tinc cap dret a queixar-me de res, collons! De res! Soc un privilegiat, un home de sort, un afortunat! Soc! (Fa memòria) Ser o no ser? (Escolta) Soc! Soc, collons, soc...! Gràcies, amics, gràcies. (Para l’oïda) I, a sobre, culminant la jugada, a sobre, m’aplaudiu. M’aplaudiu! Gràcies, gràcies... Sempre us estaré agraït...
Fa una gran reverència i surt d’escena.
TELÓ
Joan Guasp, Escriptor i dramaturg
Comments