top of page
Writer's pictureManuel de Pedrolo, escriptor (1918-1990)

Llibertat d’expressió


L’any 1985, la revista LLUITA, dels Independentistes dels Països Catalans (IPC) va demanar a Manuel de Pedrolo una col·laboració. La resposta de Pedrolo va ser immediata i sorprenent, no els enviava un article d’assaig polític sinó una obra de teatre en cinc actes, titulada 'Llibertat d’expressió'.


Joana Camí feia aquesta presentació del text teatral:

Manuel de Pedrolo, amb aquella agudesa que li és pròpia i amb una dosi de sarcasme que ens planteja el dilema de no saber si posar-nos a plorar o a riure, ha escrit expressament per a 'Lluita' una peça de teatre on queda palès el 'teatre' que practica la 'democràcia' i els seus òrgans de difusió.

S’hauran produït, en els mitjans de comunicació del nostre país, situacions com les que planteja Pedrolo? Ens agradaria conèixer l'opinió dels periodistes que hi treballen. La dels directors, no cal.


Llibertat d’expressió


ESCENARI ÚNIC: La direcció del diari 'La Veu democràtica'. El despatx és banal i el DIRECTOR duu, convencionalment, barba i caçadora. L'ARTICULISTA s’afaita dia per l'altre i afecciona camises virolades i macuto.


ACTE I

DIRECTOR (assegut darrera la taula, amb uns fulls a les mans).

-Noi, la cosa no funciona… (Llegeix el títol de l'article): 'El socialisme i la corona'.

ARTICULISTA – D'això parlo.

DIRECTOR – Polèmicament. No pots pas dir que la monarquia i el socialisme són inconciliables si vivim en un estat que els ha conciliat.

ARTICULISTA – Em sembla que és discutible.

DIRECTOR – Ho és tot, per a tu. Perquè també dius que la corona és irresponsable…

ARTICULISTA- Si no se li reconeixen responsabilitats… Ho diuen les lleis vigents.

DIRECTOR – De les quals dónes una interpretació tan parcial que pot ser considerada una falta de respecte, si no un insult deliberat…

No, no, aquest va al cove.


ACTE II

DIRECTOR (bo i sacsejant el cap amb reprovació) – No et pares en barres, tu! Mira quins atacs a l'Església…

ARTICULISTA - Atacs? Em limito a aclarir algunes coses…

DIRECTOR - Uns 'aclariments', i ho poso entre cometes, que poden fer molt de favor al diari. No oblidis que la majoria encara és catòlica, ens agradi o no ens agradi.

ARTICULISTA - Un quinze per cent que practica… És una minoria.

DIRECTOR - Però hi ha un noranta i tants per cent d’enterraments religiosos… (maneja els fulls) I això altre. Et sembla que als bisbes i al clergat en general els pot fer gaire gràcia aquesta idea teva sobre la relativitat dels dogmes?

ARTICULISTA - La teologia de l'alliberament…

DIRECTOR (l'interromp) – Esperem que ens arribi. Mentrestant, més val no precipitar-se. Ho sento, noi.


ACTE III

DIRECTOR (quasi indignat) – No escarmentes! Avui l'Exèrcit!

ARTICULISTA - Sóc moderat.

DIRECTOR - En dius moderació d'adoptar una posició antimilitarista?

ARTICULISTA - Bé, de fet és la que tenen els mateixos militars quan ens diuen que són partidaris de la pau. Em limito a ajudar-los a treure les conseqüències. La pau comença amb la desaparició de la maquinària bèl·lica.

DIRECTOR – És el teu punt de vista, no el de tothom.

ARTICULISTA - Si fos el de tothom, no caldria parlar-ne.

DIRECTOR – Bé, mentre no sigui majoritari, més val reservar-se'l.

ARTICULISTA (agafa l’article) – Al cove, doncs?

DIRECTOR - No queda més remei.


ACTE IV

DIRECTOR – A fe que ets únic, únic de debò! Aquest era el tema que ens faltava, l'independentisme! Quan saps que és anticonstitucional discutir la unitat del país.

ARTICULISTA - Perfectament.

DIRECTOR (exasperat) – Per què ho fas, doncs?

ARTICULISTA (tranquil) – No la discuteixo, ben a l'inrevés, la defenso.

DIRECTOR (fulleja) - No ho sé veure…

ARTICULISTA – La del nostre país.

DIRECTOR - Que forma part d’un altre estat…

ARTICULISTA - Tu mateix ho has dit: d'un altre. Que té d'estrany que vulgui el nostre?

DIRECTOR – Però cap de trons! Que potser vols que ens tanquin el diari?

ARTICULISTA - Jo diria que, en alguns aspectes, ja ho està.

DIRECTOR - Au, fuig d'aquí abans no m'enfadi!


ACTE V

DIRECTOR - Ets incorregible, i començo a pensar que ho fas a posta. Avui el capital privat, l'alta empresa, la banca… On anirem a parar?

ARTICULISTA - Res no és més lògic que discutir aquests poders, i denunciar-los, en un estat socialista.

DIRECTOR - Tan socialista com vulguis. Però de qui et penses que mengem? Qui et paga els articles?

ARTICULISTA (irònic i amb un cop d'ull al cove) – Quins articles?



Manuel de Pedrolo, escriptor (1918-1990)

LLUITA número 117 de juliol de 1985

Σχόλια


bottom of page