Les llunes i els calàpets
Antoni Vidal Ferrando
Nova Editorial Moll, 2024
L’escriptor Xavier Serrahima és l’encarregat de prologar aquesta novel·la inoblidable
Més que la presentació d’un nou llibre, avui es tracta de brindar per la celebració d’una novel·la que, després d’haver-se publicat trenta anys enrere, ara retorna a les llibreries convertida en una fita literària imprescindible. Es tracta de Les llunes i els calàpets (Nova Editorial Moll, 2024), d’Antoni Vidal Ferrando, una obra que destaca pel seu estil exuberant, una fórmula que sap combinar a la perfecció elements de la narrativa amb una prosa poètica rica en recursos estilístics. Publicada per primera vegada el 1994, la novel·la representa el debut de Vidal Ferrando en el camp de la narrativa, consolidant-lo com un autor versàtil i amb una mirada profunda de la realitat que l’envolta. La trama de la novel·la gira al voltant del contraban, utilitzat com a eix central per teixir la història d’una família mallorquina al llarg del segle XX, des dels primers anys fins a la Guerra Civil espanyola. Aquesta època convulsa serveix de teló de fons per a una crònica íntima i detallada, on les vivències personals i la memòria col·lectiva es fonen per crear un retrat viu, tothora cru i descarnat, de la societat rural i marinera de la Mallorca de l’època. Un dels aspectes més destacats de Les llunes i els calàpets és la seva capacitat per capturar l’essència de la vida quotidiana de l’illa, amb descripcions acurades i evocadores que ens transmeten tant la bellesa com les dificultats d’aquella. L’autor utilitza un llenguatge ric i molt expressiu, ple de metàfores i imatges poètiques que donen vida als paisatges i als personatges. La prosa d’Antoni Vidal Ferrando es caracteritza per una extrema sensibilitat i una profunda comprensió de la naturalesa humana, així com per una gran capacitat a l’hora de fer ressorgir els records i les emocions. Els personatges de la novel·la –l’avi Bramona, la comare Galerina, el patró Ribot, en Guillem Bassola…– són complexos i ben desenvolupats, cadascun amb les seves pròpies lluites i aspiracions. A través de les seves històries, Vidal Ferrando explora temes universals com l’amor, la pèrdua, la traïció i la redempció, alhora que ofereix una visió crítica i reflexiva de la història i la societat mallorquina. En resum, Les llunes i els calàpets és una obra magistral que combina la narrativa històrica amb una prosa d’aires poètics i perfils lírics. L’autor de Santanyí va aconseguir crear una primera novel·la que no només és una crònica d’un temps i d’una comunitat, sinó també una reflexió profunda sobre la memòria, la identitat i la complexitat de la naturalesa humana. La seva capacitat per evocar l’ambient i els sentiments de la Mallorca del segle XX fa d’aquesta novel·la una lectura imprescindible per a qualsevol amant de la millor literatura.
Comments