PETIT TEATRE QUOTIDIÀ
(En el pati posterior d’una casa molt humil)
Personatges.-
MOSSET
NOIETA
MOSSET.- Bon dia, noieta.
NOIETA.- Bon dia, mosset. Qui ets?
MOSSET.- M’envia el meu amo.
NOIETA.- Què vols?
MOSSET.- Et porto una bona notícia.
NOIETA.- Ja era hora que algú em dugués bones notícies. M’havies espantat. Quina és aquesta notícia?
MOSSET.- Avui concebràs un infant que serà l’alegria del món sencer.
NOIETA.- (Posant-se a riure) Que concebré un infant? Però si jo no m’he colgat mai amb cap home!
MOSSET.- El meu amo t’enviarà el seu alè i quedaràs embarassada.
NOIETA.- Deixa’m alenar! Abans m’has espantat, ara em fas riure.
MOSSET.- Ja pots riure tot el que vulguis, però és així. El meu amo així ho ha decidit.
NOIETA.- Qui és el teu amo? Això és una violació. Si jo acabo de fer només quinze anys! Encara soc immaculada...
MOSSET.- T’ho dic seriosament. El meu amo t’enviarà el seu alè i la concepció quedarà consumada.
NOIETA.- Jo? Però, per què jo?
MOSSET.- Ets la més guapa del poble.
NOIETA.- Però, però..., què he fet jo perquè em passi aquesta desgràcia?
MOSSET.- No és cap desgràcia. Tot el contrari. El teu fill serà qui salvi els homes de tots els seus desastres. El teu fill serà la salvació de la humanitat. Portarà la felicitat a totes les criatures de la terra.
NOIETA.- Home, mosset, si és així...
MOSSET.- Només hi ha una condició perquè tot això es compleixi: tu hi has de donar el teu consentiment.
NOIETA.- No sé què vols que et digui. Jo soc molt jove. Ho hauré de consultar a la meva mare. I què dirà en Josep? I les veïnes què pensaran quan em vegin embarassada sense tenir marit?
MOSSET.- Massa preguntes. O un bon sí o un bon no. No tinc tot un dia per perdre el temps amb tu! Hauries d’estar molt contenta que el meu amo t’hagi elegit a tu!
NOIETA.- Contenta? El que estic és desconcertada. No m’ho esperava, jo, això, ara. Jo estava aquí, a casa, tan tranquil·la i arribes tu amb aquesta nova... No sé què dir-te.
MOSSET.- De pressa! S’està fent tard.
NOIETA.- (Dubitativa) Bé... Bé, digues-li que sí al teu amo. Que sí, que accepto. (Baixant molt la veu): Quin remei!
MOSSET.- (Se li abraça) Has pres una bona i gran decisió, noieta. Tu seràs admirada a tot arreu pels segles dels segles.
NOIETA.- (No molt convençuda) Amén.
MOSSET.- Acabes de fer el millor negoci de la teva vida. Adeu, bonica!
NOIETA.- (Bocabadada) Adeu...
TELÓ