Hipòtesi

PETIT TEATRE QUOTIDIÀ

(En un indret hipotètic)

Personatges: TU i JO

TU.- Tu ets tu?

JO.- Jo no soc tu. Jo soc una hipòtesi.

TU.- N’estàs segura?

JO.- Les hipòtesis no estem segures de res. Només creiem.

TU.- Si no estàs segura, perquè dius que ho ets? Perquè dius que ets una hipòtesi?

JO.- Perquè ho soc.

TU.- Però no n’estàs segura.

JO.- No

TU.- Aleshores?

JO.- Tu què creus?

TU.- Jo no crec res. Jo només vull saber.

JO.- I què saps?

TU.- No sé res.

JO.- No creus res ni saps res. De què et serveix no creure ni saber res?

TU.- De res.

JO.- Aleshores?

TU.- Aleshores, què?

JO.- Aleshores t’estàs complicant la vida.

TU.- Justament això és el que no vull fer, complicar-me la vida..

JO.- Doncs te l’estàs complicant tant que fa una hora que xerres amb jo i no has dit res.

TU.- Tu creus que xerrar amb tu és complicar-me la vida?

JO.- I tant! Ja t’he dit que jo soc una hipòtesi. Tu creus que amb una hipòtesi es pot parlar ni un sol minut seriosament?

TU.- No ho sé. Jo crec...

JO.- Abans has dit que no vols creure, que només vols saber.

TU.- És cert que no vull creure, però crec.

JO.- Fas coses que no vols fer?

TU.- Això sembla.

JO.- Sembla? No n’estàs segur?

TU.- No

JO.- Si no n’estàs segur per què les fas?

TU.- Hi ha quelcom que m’obliga a fer-les.

JO.- Ningú no pot obligar-te a fer allò que tu no vols fer.

TU.- Només una hipòtesi com tu.

JO.- Ara sí que m’has fotut!

TU.- Ja era hora. Mai havia pogut fotre’m d’una hipòtesi.

JO.- Adeu. Que t’ho passis bé.

TU.- Adeu

Entre interrogants cau el TELÓ.