PETIT TEATRE QUOTIDIÀ
(En un indret hipotètic)
Personatges: TU i JO
TU.- Tu ets tu?
JO.- Jo no soc tu. Jo soc una hipòtesi.
TU.- N’estàs segura?
JO.- Les hipòtesis no estem segures de res. Només creiem.
TU.- Si no estàs segura, perquè dius que ho ets? Perquè dius que ets una hipòtesi?
JO.- Perquè ho soc.
TU.- Però no n’estàs segura.
JO.- No
TU.- Aleshores?
JO.- Tu què creus?
TU.- Jo no crec res. Jo només vull saber.
JO.- I què saps?
TU.- No sé res.
JO.- No creus res ni saps res. De què et serveix no creure ni saber res?
TU.- De res.
JO.- Aleshores?
TU.- Aleshores, què?
JO.- Aleshores t’estàs complicant la vida.
TU.- Justament això és el que no vull fer, complicar-me la vida..
JO.- Doncs te l’estàs complicant tant que fa una hora que xerres amb jo i no has dit res.
TU.- Tu creus que xerrar amb tu és complicar-me la vida?
JO.- I tant! Ja t’he dit que jo soc una hipòtesi. Tu creus que amb una hipòtesi es pot parlar ni un sol minut seriosament?
TU.- No ho sé. Jo crec...
JO.- Abans has dit que no vols creure, que només vols saber.
TU.- És cert que no vull creure, però crec.
JO.- Fas coses que no vols fer?
TU.- Això sembla.
JO.- Sembla? No n’estàs segur?
TU.- No
JO.- Si no n’estàs segur per què les fas?
TU.- Hi ha quelcom que m’obliga a fer-les.
JO.- Ningú no pot obligar-te a fer allò que tu no vols fer.
TU.- Només una hipòtesi com tu.
JO.- Ara sí que m’has fotut!
TU.- Ja era hora. Mai havia pogut fotre’m d’una hipòtesi.
JO.- Adeu. Que t’ho passis bé.
TU.- Adeu
Entre interrogants cau el TELÓ.