Evocació de l'Associació per la Cultura de Mallorca
Aquest treball, quan es commemora el centenari de l’acta fundacional de l’Associació per la Cultura de Mallorca (1923-1936), és una pinzellada evocativa de l’allau d’activitats realitzades al llarg dels tretze anys i tres mesos de vida de l’entitat. Una anàlisi crítica contrasta les diverses conductes d’alguns dels protagonistes davant de la insurrecció feixista-militar.
L’epíleg, amb arguments i documents, permet d’atribuir la iniciativa amb absoluta convicció a Pere Oliver i Domenge (1886-1968), una figura gegantina en la defensa de la llengua, la cultura, el territori i la identitat del conjunt de la nació catalana, que encara avui reclama un reconeixement equitatiu a les seves aportacions.
Un centenari que cal evocar
Al costat d’altres organitzacions, l’Obra Cultural Balear ha volgut retre un just homenatge a l’Associació per la Cultura de Mallorca (1923-1936), entitat de la qual es proclama continuadora, arran del centenari de la fundació. Dels actes programats, en romandrà testimoni una placa commemorativa de l’Ajuntament de Palma a l’indret on hi havia la primera seu de l’associació.
Dia 1r d’abril de 1923, al carrer Bisbe Maura1 de Palma, es reuniren Alfons Aguiló, Andreu Bordoy, Jaume Busquets, Joan Capó, Josep Claverol, Nicolau Dameto, Emili Darder, Joan Ferrer, Ignasi Fortesa Rei, Guillem Fortesa, Miquel Garau, Miquel Marquès, Julià Oliver, Antoni Quintana, Rafel Ramis, Elvir Sans, Jaume Sastre i Enric Vives per tal de constituir una entitat encaminada al foment de la cultura. Per unanimitat, els reunits aprovaren el nom d’Associació per la Cultura de Mallorca i un reglament que remeteren al Governador Civil en demanda de validació per tal de convocar una Junta General i determinar la directiva de l’entitat. L’acta de la sessió feia realitat una crida pública llençada sis setmanes abans per vuit prohoms. Atesa la importància de la proposta, es detallarà al final en un epíleg, amb la descripció dels vuit signataris.
Un precedent a Sóller?
Fruit de la voluntat individual que destacava a Mallorca com a gran valor en potència, a Sóller Miquel Ferrà havia creat el Correu de les Lletres, inserit en el setmanari del poble. Amb periodicitat irregular, en sortiren només tretze números, entre l’octubre de 1920 i l’abril de 19222.
També a Sóller, aquesta vegada per iniciativa de Joan Pons i Marquès, en línia amb la tradició mallorquina dels almanacs, el 1921 apareixeria l’Almanac de les Lletres3. Justament, aquesta publicació anual seria acollida per l’Associació per la Cultura de Mallorca fins a l’extinció forçada de l’entitat arran de la Guerra dels Tres Anys.
La gran tasca (i les peripècies) de l’ACM
* Tres etapes?
Les veus enciclopèdiques, aferrades al laconisme i a una freda neutralitat aparent, no permeten copsar la dimensió de la feina realitzada per l’associació durant la seva breu existència. Cal indagar i fer recerca entre la dispersa informació per dotar-la del valor que reclama la gran tasca realitzada4. D’altra banda, la informació acadèmica a l’abast no analitza, ni estudia, ni classifica les diverses etapes, fàcilment identificables, que va viure l’entitat. En paral·lel a les seves publicacions i gràcies a elles, com a mínim, es pot parlar de tres moments. El primer període aniria des del setembre de 1923, a partir de la Dictadura de Primo de Rivera, fins al gener de 1930, amb la Dictablana del general Berenguer, quan l’associació, controlada i censurada, redueix la seva projecció i es limita, sota el llapis vermell, a les publicacions. La segona època, des del gener de 1930 fins als Fets d’Octubre de 1934, seria la més productiva, de major projecció exterior i de més relleu. La tercera, fins al 1936, vendria marcada per la divergent posició davant dels fets revolucionaris d’octubre del 34 entre la gent de lletres, molt majoritàriament conservadora, i les persones de ciències, molt majoritàriament d’esquerres. L’esqueix es va fer evident quan els darrers (Francesc de S. Aguiló, Andreu Crespí, Emili Darder o Pere Oliver Domenge) abandonaren l’associació i, de manera notable, deixaren de col·laborar a La Nostra Terra.
Aquest treball pretén de completar i complementar una perspectiva general del que va ser i va significar l’Associació per la Cultura de Mallorca.
* Dos logos
Just constituir-se l’associació, la Delegació de Felanitx va crear, de la mà de l’excel·lent il·lustrador Mateu Oliver, un logo modernista que utilitzaria per a moltes de les seves activitats (la convocatòria el mes de juny de 1923 dels Jocs Florals, conferències, publicacions…). Nou anys després d’aquella icona, el març de 1932, l’ACM informava de l’aprovació del seu segell (de Ciutat) i, des d’aleshores, va ser utilitzat a la seva correspondència i a les publicacions.
* Dos locals
L’ACM signà l’acta fundacional a l’entresol del n. 2 del carrer Bisbe Maura, el mateix carrer del Liceu Ripoll al costat esquerre del Teatre Balear.
Set anys després de la constitució, el maig de 1930 l’ACM va traslladar-se al n. 40 del carrer Palacio (avui Palau Reial), on havia estat la seu de l’Ateneu Balear, davant del Crèdit Balear (avui Conselleria d’Hisenda) a la mateixa banda i no gaire lluny del Círculo Mallorquín5.
* Quatre presidents i set delegacions
El primer president de l’associació va ser Elvir Sans i Rosselló (1923-1924). El rellevà Emili Darder i Cànaves (1925-1932). El tercer va ser Miquel Massutí Alzamora (1933-1934)6. Finalment, el quart i darrer president va ser Josep Sureda i Blanes (1935-1936). Pel que fa a delegacions, l’ACM en va obrir a Felanitx, Sóller, Andratx, Capdepera, La Soledad, Pollença i Inca. El mes d’agost de 1931, es varen designar delegats personals de l’entitat a tots els pobles de Mallorca. Entre d’altres funcions, difonien arreu de l’illa els calendaris i els almanacs que assoliren tirades superiors als sis mil exemplars.
* Jocs Florals
Foren moltes les iniciatives que va dur a terme l’ACM, malgrat les nombroses tribulacions que va haver de suportar7. La primera activitat rellevant va ser l’organització dels Jocs Florals que se celebraren amb èxit a Felanitx el mes de setembre de 1923, organitzats per la delegació d’aquell poble. Una setmana després, el cop d’estat de Primo de Rivera decretà una dura normativa, amb prohibició i imposició de símbols8. Per aquest motiu, de cara als propers Jocs Florals prevists a Palma l’any següent, Miquel Massutí Alzamora escrivia: els haurem de suspendre perquè el batle i el governador volen imposar-nos banderetes i marxes reials que no estam disposats a tolerar. Efectivament, els jocs de 1924 es feren a Sóller i els de Palma no es convocaren fins a l’any 1935, ja en època republicana9.
* Exposicions
L’estiu de 193o es va fer una magna Exposició d’Higiene Social que va ocupar les quatre grans sales de la nova seu de l’associació, amb cartells, gràfics i fotografies. Amb cinc metges de l’ACM (Alorda, Darder, Porcel, Valentí i Vanrell), s’informava del càncer, del tifus, de la diftèria, de les malalties venèries, de l’alcoholisme… Amb mapes de natalitat, mortalitat i malalties infeccioses, es posava èmfasi en la necessitat de la higiene i la transcendència de la neteja. La mostra va ser molt visitada i elogiada. Després de dos mesos, el setembre la mostra es va traslladar a Artà i l’octubre a Son Servera.
Una activitat que va assolir un gran èxit de participació i de públic, va ser la convocatòria d’un concurs anual de Flors. Les mostres es feren a la Llotja de Palma i, a partir de 1932, al final de la Rambla, als salons del Trocadero i els seus jardins d’arbres centenaris.
El 22 d’abril de 1934, amb la col·laboració de la Societat ArqueològicaLul·liana, l’ACM va organitzar en el Saló Groc del Palau de la Diputació una Exposició del llibre mallorquí des de la Renaixença 1833-1933. La inauguració va ser un èxit, amb parlaments d’Elvir Sans, Josep Sureda Blanes i Emili Darder, el qual atribuí tot el mèrit de la mostra a Joan Pons i Marquès i aprofità per deplorar no haver aconseguit encara el decret de bilingüisme a favor de la nostra llengua.
Un any després, coincidint també amb la Festa del Llibre, l’ACM va muntar una exposició a la Galeria Costa.
* Excursions i expedicions
Una de les activitats de més èxit de l’associació foren les excursions guiades arreu de l’illa a espais d’interès històric (Capocorp, Castell d’Alaró, Cala Sant Vicenç, el Pi dels Montcades…). Fora de l’illa, cal esmentar la que es va fer a Eivissa, el mes d’agost de 1931, en defensa de l’Estatut amb una cinquantena d’associats, rebuts per les autoritats de l’illa i amb entrevistes a personalitats com Isidor Macabich. De manera molt destacada, sobresurt l’expedició de setembre de 1932 a Barcelona, amb motiu de l’aprovació de l’Estatut de Catalunya.
La crida conjunta de l’ACM i Acció Republicana va permetre noliejar un vaixell per traslladar gairebé mil persones10. Cal no oblidar tampoc la representació de l’ACM en els actes commemoratius del setè centenari del naixement de Ramon Llull organitzats a Montpeller l’any 1933 per la seva Universitat.
* Cursos, audicions, conferències…
Des del primer dia, l’ACM va impulsar un programa d’activitats ambiciós. Això no obstant, la Dictadura de Primo de Rivera, sobrevinguda quan no feia mig any de la fundació, va frenar l’ímpetu inicial i va fer restringir molts de projectes. Arran de la Dictablana del General Berenguer, a partir de gener de 1930, es va recobrar la capacitat organitzativa. El trasllat al nou local, el maig de 1930, va permetre disposar de sales espaioses. S’hi organitzaren moltes d’activitats, sovint simultànies, als diversos espais. Des d’aleshores, l’associació va viure una segona etapa de major intensitat en tots els ordres. S’impartiren cursos de mallorquí i altres idiomes (llatí, anglès, alemany i castellà), de Prehistòria, d’Història, d’Història d’Art, de Biologia Marina, de Geografia, de Literatura (mallorquina i universal), de Psiquiatria, de Folklore… Foren d’alt interès, amb elevada participació, els cursos de Gramàtica adreçats en exclusiva als mestres d’escola.
A la nova seu social, s’hi feren audicions musicals i, també, amb assistència nombrosíssima de públic, recitals de poesia (Guillem Colom, Llorenç Riber, la poeta cubana Emilia Bernal…), amb qualque intercanvi amb poetes del Principat. Igualment, foren habituals les conferències: Miquel Massutí, Miquel Forteza, Francesc de S. Aguiló, Emili Darder, Arnest Mestre, Llorenç Riber, Francesc de P. Navarro, Bartomeu Darder, Josep Sureda Blanes, Joan Estelrich i molts d’altres, amb la curiositat de la que va fer el febrer de 1931 Llorenç Villalonga, Diabetes, quan ja publicava invectives contra l’associació des de la premsa.
Més enllà del propi local, l’ACM va promoure cursos d’ortografia a diversos pobles i al Círculo Mallorquín de Palma. Des del 1923, Francesc de Sales Aguiló i Maria Mayol impartiren cursos de català a Palma, Sóller i Felanitx.
* Conferències a la Part Forana
La delegació de Felanitx, l’any 1928, va organitzar un exitós cicle de conferències a La Protectora: Les malalties infeccioses per Emili Darder, Les estacions prehistòriques de Felanitx per Andreu Crespí, L’ideal en Art per Mateu Oliver, La Germania per Pere Oliver i Domenge, Curiositat de la vida de qualques bestioles per Arnest Mestre i Un deure social: la higiene de l’especie per Francesc de Sales Aguiló. Algunes d’aquestes conferències es feren, després a Palma, Artà i altres pobles.
* Agrupació juvenil
L’octubre de 1930, l’ACM aixoplugà la Joventut Escolar de Mallorca, dirigida pel mestre d’escola Joan Sancho Llodrà. La va presentar públicament Emili Darder, dia 30 de novembre en el Teatre Líric, amb el parlament L’ànima nova de l’estudiant. El Nadal de 1931, en el si de la Joventut Escolar, es va crear una secció orientada a formar els aspirants a obtenir plaça de mestres. Quan es va obrir la possibilitat de posar noms als centres d’ensenyament, la Joventut Escolar va elevar la proposta d’anomenar Ramon Llull a l’Institut de Palma.
En el camp de l’oci, fomentaren les excursions i els intercanvis. L’estiu de 1931 participaren en el campament organitzat per Palestra al Pla de la Garga (Osona), al costat de catalans i valencians on, amb germanor hi ha onejat la nostra senyera. També varen promoure cursos de gimnàstica i crearen un equip de futbol. Malgrat l’embranzida dels primers anys, l’any 1934 ja no hi ha notícies d’aquella agrupació.
* Implicació política
Tot i que, reiteradament, l’ACM feia bandera d’apoliticisme, el 1930 molts dels associats participaren activament en la fundació del Centre Autonomista. Tanmateix, l’associació no es va fer aliena a situacions que anaven un poc més enllà de l’estricte àmbit cultural. En posarem dos exemples. El maig de 1931, reclamaren a l’Ajuntament de Palma que interessi que l’aprovació de l’assignatura de Gramàtica de la nostra llengua sia obligatòria als centres de Segona Ensenyança i a les dues Normals. El mes d’agost, l’ACM va remetre un ofici a tots els diputats per Balears instant a evitar que en el Projecte de Constitució es prohibeixi la Federació de regions autònomes, per quant no voldríem que es destruís la possibilitat de reconstrucció en el futur de la Catalunya integral.
Sens dubte que l’activitat política de l’ACM més destacada va ser promoure, l’any 1931, la redacció del mai reeixit Avanprojecte d’Estatut d’Autonomia. L’article 1r es referia al territori de les Balears, integrat per les illes de Mallorca, Menorca, Eivissa i altres de menors. Atesa la negativa dels menorquins a fer-ne part, l’avantprojecte esdevindria únicament de Mallorca i Eivissa. A banda de fer oficial la llengua, també es pretenia inicialment el règim econòmic del País Basc. Resulta prou significatiu que, dels 10 delegats escollits per l’Assemblea per fer la redacció definitiva, 8 eren membres de l’ACM i col·laboradors de La Nostra Terra11.
* Difusió de la bandera
Quan, dia 9 de juny de 1930, es va derogar el decret de Primo de Rivera de setembre de 1923 que il·legalitzava l’ús dels símbols que no fossin els d’Espanya, l’ACM va fer pública la petició a les institucions que sigui hissada la nostra ensenya. Algunes ho assumiren d’immediat i es va instal·lar als balcons de la Diputació i dels Ajuntaments de Palma, Capdepera, Felanitx, Inca, Montuïri, Sa Pobla, Sencelles, Sóller i Valldemossa. Les cròniques que informen de la proclamació de la República a Palma i a Felanitx, l’abril de 1931, destaquen la hissada de la nostra bandera.
* Publicacions
a) El Quadern
El mes de maig de 1923 l’ACM publicà el seu primer bolletí. Amb caràcter mensual, amb qualque mancança, n’arribà a editar 26 números fins el desembre de 1925. Tot i la ideologia aclaparadorament conservadora de les diverses juntes de govern (excepte la presidida per Emili Darder), la publicació va ser objecte de censura i, fins i tot, de persecució durant el govern de Primo de Rivera12. A les dificultats, cal afegir l’atac persistent que l’ACM patiria al llarg de la seva existència per part de Llorenç Villalonga13.
b) L’Almanac de les lletres
Una altra publicació destacada de l’ACM, herència com s’ha dit de la iniciativa sollerica, va ser l’edició anual de l’Almanac de les Lletres.
c) El calendari mallorquí
A partir de 1931 i fins a la dissolució, l’ACM edità un Calendari Mallorquíi, també, un segon Calendari de la Pagesia Mallorquina, en línia amb els atàvics i populars parenòstics
d) La Nostra Terra
La gran aportació de l’ACM va ser La Nostra Terra, revista mensual de Literatura, Art i Ciències que, des de gener de 1928, publicaria 99 números, amb un total de més de 4.500 pàgines i gairebé 250 col·laboradors, entre autors, il·lustradors i traductors14. Deixant de banda els tres números extraordinaris (dedicats a Ramon Llull, al centenari de La Reinaixença i al de Goethe), l’estructura de cada exemplar és sempre la mateixa i distribuïda en aquests nou capítols: Índex, Editorial, Poesia, Prosa, Els Llibres, Les Arts, Reculls de Fora,Noticiari iDibuixos, làmines i gravats. A partir de maig de 1930, s’incorpora un nou capítol, Crònica de l’ACM, per informar de les activitats de l’associació. Les dues característiques de la revista que més destaquen són l’actualitat i la universalitat dels continguts, per la qual cosa Josep Massot i Muntaner la qualificà com la publicació periòdica més interessant de tots els temps a Mallorca.
Es pot afirmar que, excepte en el camp de la poesia, gairebé restringit a la ja estantissa Escola Mallorquina, expressió endarrerida d’un noucentisme decadent, la revista va estar a l’avantguarda europea. Si parlam de música, gràcies a Joan Mª Tomàs i Baltasar Samper, trobarem informació referida als 50 anys de la mort de Wagner o al centenari de Shubert, i crítiques sobre els músics més importants del moment: Igor Stravinsky, Paul Hinedemith, Béla Bartók i, per descomptat, de Pau Casals. Quant a l’art, sabrem de Picasso i Le Courbussier. En el camp del cinema, llegirem la crítica de Temps moderns de Charles Chaplin i sabrem de Buñuel, d’Einsestein i de la defensa de projectar les pel·lícules en versió original. La magnitud de l’obra, no superada fins molts d’anys després, a la segona meitat del s. XX, pel Diccionari Alcover-Moll i la Gran Enciclopèdia de Mallorca, impedeix fer-ne una recensió, amb un mínim de rigor15.
Cal palesar que la defensa a ultrança de la llengua i la identitat, abanderades per la revista al llarg de la seva existència, va ser castigada per la Comisión Depuradora, establerta arran de la insurrecció armada feixista militar, amb la introducció als interrogatoris de la pregunta si eren lectors o subscriptors de La Nostra Terra. Gori Mir va escriure: Va ser un grup d’homes i dones que estimaren profundament la seva terra. No es mereixien el final que tingueren. La guerra civil va esbucar tots els seus projectes. Hi ha un missatge de LA NOSTRA TERRA que cal retenir: la força alliberadora de la cultura. I aquest repte no s’ha d’enfocar a partir d’un grosser ecologisme cultural, sinó des d’una actitud que signifiqui proclamar el dret dels pobles a crear les seves pròpies condicions d’existència col·lectiva.
e) Històries locals
Un dels projectes de l’ACM pretenia l’elaboració d’històries locals dels pobles de Mallorca, amb llenguatge senzill i pedagògic, orientades als més joves. Només es varen fer les de Felanitx i d’Inca, ambdues editades l’any 1923 i escrites per Joan Capó i Valls de Padrines, la de Felanitx amb il·lustracionsde Mateu Oliver.
f) Altres publicacions
L’ACM va editar moltes altres publicacions, entre les quals són destacables les Poesies Completes de Llorenç Riber, l’Ortografia i Gramàtica de Jaume Busquets i Dinamisme de Ramon Llull de Salvador Galmés.
També cal afegir que l’ACM es va fer càrrec del setmanari El Felanigensei el transformà en El Felanitxer, dirigit per Pere Antoni Reus Bordoy, president de la delegació de la Vila de l’associació des de 1931, arran de la incorporació de Pere Oliver a la batlia del poble. Dia 14 d’agost de 1936, les noves autoritats varen suspendre la publicació del setmanari. El seu director, advocat i jutge de pau de Felanitx, va ser afusellat l’estiu de 1938.
* Fets històrics rellevants
En els poc més de tretze anys de vida, l’ACM va ser testimoni d’una sèrie de fets que afectaren la seva trajectòria. El primer, quan no havien passat sis mesos d’ençà de la fundació, va ser el cop d’estat de Primo de Rivera. Quasi vuit anys després, la proclamació de la República prometia l’alba de les llibertats cíviques (com deia l’editorial d’abril de 1931 de La Nostra Terra) i, de fet, va estimular la implicació de l’ACM en defensa de l’Autonomia, ratificada el setembre de 1932 arran d’aprovar-se l’Estatut de Catalunya.
L’any 1934, hi va haver un primer intent d’agermanament entre Catalunya i Mallorca, arran del manifest de Pompeu Fabra Desviacions en els conceptes de llengua i de pàtria, saludat i correspost des de l’ACM16. L’associació va crear el Comitè de Relacions entre Catalunya i Mallorca, des d’on es va elaborar un programa d’intercanvis que havien de començar el darrer trimestre d’aquell any17. Els fets d’octubre de 1934, amb la destitució i l’empresonament del govern de Catalunya18, no sols va frustrar aquella programació, sinó que va obrir una escletxa en el si de l’associació que es va materialitzar en l’abandó dels col·laboradors d’ideologia més esquerrana: Francesc de Sales Aguiló, Arnest Mestre, Andreu Crespí, Maria Mayol, Emili Darder, Pere Oliver i Domenge, Miquel Àngel Colomar i els professors de la Normal de signe progressista. Posteriorment, arran de les eleccions de febrer de 1936, amb la victòria del Front Popular, l’ACM, des de La Nostra Terra, reprenia la reclamació d’un Estatut que no podia ser només de caràcter econòmico-administratiu sinó que és precís que sia també de caràcter eminentment polític.
Tanmateix la darrera activitat liderada per l’ACM, amb Joan Pons i Marquès i Miquel Ferrà al capdavant, va ser el mes de juny de 1936 l’elaboració de la Resposta als Catalans per correspondre el Missatge als Mallorquins, transcrit en el darrer exemplar de La Nostra Terra del mes de maig19. A partir de l’aixecament militar, l’ACM i els seus membres foren objecte de persecució i represàlies, amb conductes ben divergents20. El 10 d’agost de 1936, Luis García Ruíz, signà el decret que fulminaria l’ACM: he acordado la clausura de los Sindicatos Obreros, sociedades culturales y deportivas de tendencia revolucionaria y cuantos centros compuestos de elementos revolucionarios han venido funcionando hasta la fecha. Evidentment, l’Associació per la Cultura de Mallorca era revolucionària.
Epíleg (tres annexos substancials)
1.- La Crida
En el setmanari El Felanigense de dia 24 de febrer de 1923, es vapublicar una proclama, signada dia 20 d’aquell mes per vuit persones aleshores prou reconegudes, orientada a crear l’Associació per la Cultura de Mallorca (sic), reclamant adhesions i formulant una tirallonga d’objectius possibles. Entre d’altres: publicar un butlletí mensual, editar obres d’autors mallorquins i universals, instal·lar biblioteques populars, organitzar cicles de conferències, diades per la llengua, festes populars, jocs florals… L’escrit informa que: Es un fet positiu que l’esperit individualista o de petites agrupacions prospera i floreix arreu de Mallorca. (…) Arreplegats tots aquests calius solitaris podria encendrer-se un gran foc. (…) L’Associació per la Cultura de Mallorca tendrà per objecte unificar tots els esforços individuals i organitzar a Ciutat i a tots els pobles actes culturals de tota mena. Signaven la proposta Jaume Sastre, prevere, Andreu Bordoy, Joan Capó, Guillem Colom (de Sóller), Miquel Duran (d’Inca), Llorenç Garcias (d’Artà), Pere Oliver i Domenge (de Felanitx) i Josep Claverol (de Sant Jordi).
2.- La mà creativa de Pere Oliver Domenge
La simple lectura de la crida palesa el segell inconfusible de Pere Oliver i Domenge. Amb la informació avui a l’abast i atesa la nombrosa documentació que ho prova, més enllà de la prosa que delata l’autoria de la redacció, resulta evident que l’impuls d’aquella iniciativa va ser obra de Pere Oliver i Domenge. Ell havia expressat reiteradament l’observació que serveix com a principal argument per reclamar l’associació. A la sèrie d’articles que inicià amb El dolor de la Ciutat, publicats a El Felanigense, Oliver es lamentava de l’excés d’individualisme i de la manca de capacitat organitzativa de la societat mallorquina, amb una apel·lació a l’activisme gregari. Cal tenir en compte que feia poc més d’un any que Oliver havia tornat a Mallorca. Tenia 35 anys. Després de 25 a Barcelona, la realitat que va trobar a Mallorca, en contrast amb l’intens associacionisme del continent, el va decebre i alarmar.
En el marc associatiu, poques persones (molt possiblement cap a Mallorca com ellabans de 1936) disposen d’un bagatge, com a activista cultural en el marc de l’associacionisme, tan ingent i productiucom elque va demostrar Pere Oliver a Barcelona durant el primer quart del segle XX21. Unes dades de referència no exhaustives serveixen per validar la tasca. El 1903, mentre estudia farmàcia i fa feina a la de son pare a la Rambla, participa a la fundació del CADCI (Centre Autonomista de Dependents del Comerç i de la Indústria). El 1909 presideix la Coral Catalunya Nova, sota direcció d’Enric Morera, i s’incorpora a la junta d’Unió Catalanista. El 1910 funda el Centre Mallorquí de Barcelona, del qual serà secretari i, posteriorment, president. El 1915 funda les Joventuts Nacionalistes de Catalunya i és elegit el primer president. El mateix any és el secretari d’imatge i comunicació del grup Els nets dels Almogàversquan, l’11 de setembre,instal·len la primera placa al Fossar de les Moreres. Membre també de la junta del Foment Autonomista. El 1916 s’incorpora a la gestora del Comitè Pro Aliats. El mateix any, crea i presenta el logo i la bandera de la Joventut Nacionalista Renaixença.
El 1917 s’incorpora a l’Associació Protectora de l’Ensenyança Catalana, de la qual presideix la Comissió de Propaganda (amb Josep M. Batista i Roca com a secretari). Durant el seu mandat es crea el butlletí, s’edita La Catalanitat de les Mallorquesi altres llibres i postals, es difon el famós cartell i es passa de 200 socis individuals i 5 de col·lectius a 8.262 i 212, respectivament. Gràcies a ell, l’entitat pren força a Mallorca.
S’incorpora a la junta de Nostra Parla, entitat d’àmbit nacional que publica Ofrena i la distribueix arreu del territori. El 1919 es designat vicepresident del Centre Nacionalista Catalài presidentdel Comitè Pro Catalonia.
Aquell mateix any es designat representant a la Societat de Nacions a Ginebra, on el setembre de 1921 presenta una proposta en el Congrés Internacional per la Defensa dels Drets dels Pobles. Tot això sense detallar els seus escrits a nombroses publicacions (La Nació, L’Intransigent, Palestra…) i les seves conferències als casals de Sans, Poble Nou, Martinenc, Sagrera…
Amb l’exuberant experiència com a activista cultural, quan Pere Oliver decideix traspassar la farmàcia que tenia a Barcelona i obrir-ne una a Felanitx, es toparà amb un desert. D’immediat, es proposa convertir la Vila en un petit oasi. Als pocs mesos, constituïa i presidia la Coral Aulí. També, com a nou president, el 1922 va revitalitzar la Societat Recreativa, amb la prohibició dels jocs d’atzar i amb la programació d’activitats culturals.
