Johann Wolfgang Goethe,
Els sofriments del jove Werther.
Traducció Ramon Monton.
Editorial Ela geminada, 2024.
Hi ha llibre que han fet història i Els sofriments del jove Werther de Johann Wolfgang Goethe (1749-1832) n’és un d’ells. Aquesta obra clau del Romanticisme alemany s’ha convertit en tot un clàssic de la literatura que explora el poder destructiu del desig i la impossibilitat de trobar l’equilibri entre els impulsos amorosos i les normes de la societat burgesa establerta i puritana. Mitjançant les cartes que envia al seu amic Wilhelm, en Werther confessa una passió desfermada i desbordant per la Lotte, una jove ja promesa amb un altre home. A poc a poc la seva fascinació creixent per la jove esdevé una obsessió malaltissa que l’allunyarà de la realitat i el condemnarà a un tràgic final. Un desenllaç tràgic que escandalitzà els lectors del segle XIX, però que deixa la seva imprompta en la reivindicació de la llibertat d’estimar i desitjar. De fet, el camí d’en Werther cap a l’autodestrucció esdevé un crit de rebel·lia contra les convencions socials burgeses, però també una reflexió dolorosa sobre la solitud i els límits de l’ànima humana. Goethe retratà a la perfecció aquest camí de calvari que confronta Werther amb el seu fons obscur, amb la seva passió no corresposta i que a ulls del protagonista anihila el món i el valor de l’existència. En una de les cartes al seu amic, Werther és prou explícit: “De vegades no entenc com la pot estimar un altre, com es pot admetre que l’estimi, si només jo l’estimo d’una manera tan íntima i absoluta, sense conéixer cap altra cosa, sense saber cap altra cosa, sense tenir cap altra cosa que no sigui ella!”. Sens dubte, avui dia podríem identificar aquest tipus de passió amb ‘l’amor tòxic’ i possessiu, però Goethe tenia ben clar que calia donar un retrat intens i commovedor de l’ànima del personatge i els seus sentiments per a fer veure que són les convencions socials, i no la passió viscuda, el que pot comportar la degradació de l’amor i el sofriment. Sigui com vulgui, gràcies a aquesta obra i al seu Faust, Goethe es va convertir en tot un referent literari en la llengua alemanya i en tot un símbol de la cultura europea de la modernitat. No debades Schopenhauer considerava que Alemanya havia donat dos “genis” al món: Immanuel Kant, com a filòsof, i Goethe, com a literat. Dos “genis” que il·luminaren els camins de la modernitat i reflexionaren sobre els anhels de l’individu i la seva llibertat. Així, no us deixeu perdre aquesta obra de Goethe, traduïda a la perfecció per Ramon Monton, i que gràcies a l’Editorial de la Ela gemida podem tornar a gaudir en català. Sentiu i gaudiu amb la passió del jove Werther.
Comments