top of page
  • Writer's pictureGabriel Mayol

El GOB: 50 anys marcant l’agenda pública


Cinc dècades de trajectòria d’una entitat ecologista sol propiciar una pregunta excessivament simplista: els triomfs han superat les derrotes? És simplista perquè, malgrat les prediccions i les rectificacions d’alguns, la Història no ha acabat. La vida i la lluita dels moviments socials continuen. A vegades assoleixen els objectius i d’altres no.


Tanmateix, allò que sí que podem afirmar del GOB (perquè ens referim al Grup Balear d’Ornitologia i Defensa de la Naturalesa) és la capacitat que ha tengut de marcar l’agenda pública de Mallorca durant la majoria dels seus primers cinquanta anys d’història.


El grup d’ocellaires que nasqué a les darreries del franquisme ràpidament es transformà en una entitat ecologista a l’escalf del fracàs de les revolucions de 1968, de les primeres veus que posaven en dubte el creixement il·limitat del sistema capitalista i de la percepció que el paisatge de Mallorca es degradava cada vegada més a causa de l’activitat turística i constructiva.


El baptisme de foc per a l’ecologisme mallorquí foren les campanyes de l’Albufera, de l’autopista Palma-Inca, de la platja des Trenc i de l’illa de sa Dragonera. Reivindicacions proteccionistes d’assaig en una democràcia liberal representativa just estrenada i amb una societat mallorquina encara poc avesada als moviments socials més enllà de la minoritària oposició política, sindical i cultural contra la dictadura.


Ben aviat, el GOB esdevingué la principal entitat ecologista optant per la via proteccionista i d’incidència dins l’agenda pública (els partits polítics, les institucions d’autogovern i els mitjans de comunicació) contràriament a estratègies diferents que emprengueren altres opcions ecologistes també presents a l’illa com l’anarcoecologisme o l’ecopacifisme.


Els anys vuitanta varen ser la dècada on més present es va fer que l’ecologisme era un moviment que havia quedat fora dels consensos de la Transició Democràtica. Per al GOB, fou el moment de professionalització perquè les campanyes es guanyen al carrer, però també a les taules de negociació amb arquitectes, geògrafs, advocats, biòlegs, etc. També va ser la dècada de les delegacions locals en què l’ecologisme s’expandí cap a la Part Forana aglutinant grups de joves conscienciats que sovint cercaven l’aixopluc del GOB quan detectaven una amenaça a la seva contrada.


És el moment de lluites encara recordades com Salvem Mondragó, Salvem sa Canova, Salvem la Punta de n’Amer o Pau per a Cabrera. Totes quatre acabaren amb algun tipus de protecció gràcies a la convergència de grups locals, el GOB i els partits polítics d’esquerra.


Just abans de començar la darrera dècada del segle XX i amb l’experiència de quinze anys de salvems, el GOB fou una veu clarivident reclamant solucions globals, en aquest cas una moratòria, per acabar amb la degradació que patia Mallorca des de l'explosió turística dels anys seixanta.


Tot seguit aparegueren amenaces causades pel creixement desbocat de l’illa relacionades amb l’energia (projecte de central elèctrica i port industrial a s’Estelella), el tractament de residus (incineradora de Son Reus) i la voluntat del govern balear de signe conservador de convertir aquesta terra en la segona residència d’Europa (campanya contra la derogació de Llei d’Espais Naturals de 1991 i manifestació contra les urbanitzacions de 1998).


El debat públic recurrent, i encara no superat, de quin ha de ser el model territorial de la Mallorca del futur esclatà els darrers anys del segle XX i el GOB, com a entitat ecologista de referència, fou un dels protagonistes aconseguint les primeres grans demostracions de força amb les manifestacions més nombroses fins al moment. Un fet que demostrava fins a quin punt els postulats del GOB havien pres entre una part important dels mallorquins i les mallorquines. L’ecologisme s’havia normalitzat i havia deixat de ser marginal dins l’esfera pública.


La circumstància que la controvèrsia mediambiental fos un tema central en la política illenca segurament contribuí al fet que les eleccions al Parlament balear de 1999 permetessin formar per primera vegada un govern de centreesquerra. Era una novetat que els partits polítics que havien estat col·laboradors esporàdics del GOB ocupassin àrees de gestió. L’entitat volgué reivindicar la seva independència amb la famosa performance de «Pacte de ciment?» davant el Consolat de Mar poc abans de les eleccions de 2003. Una acció segurament magnificada i mitificada pels mitjans de comunicació i per la memòria, però que alguns ecologistes històrics no compartiren i, vist en perspectiva, segurament més d’un dels participants se’n penedeixen. Fos com fos, el GOB continuava marcant l’agenda pública.


Una entitat ecologista que davant la proliferació de reivindicacions a causa de la polèmica política d’infraestructures del pacte entre PP i UM la legislatura 2003-2007 encapçalà dues grans campanyes que esdevingueren una plataforma de plataformes: «Qui estima Mallorca no la destrueix» (2004-2005) i «Salvem Mallorca» (2006-2007). De nou, el GOB esdevingué la cara visible d’un moviment social capaç de treure al carrer unes 60.000 persones a la manifestació de 18 de març de 2007 i al qual s’atribuí el tomb electoral cap a l’esquerra en les eleccions que se celebraren dos mesos després.


A partir de 2008 i fins a l’actualitat, han estat profunds els canvis que han patit el GOB, en particular, i el moviment ecologista, en general, a causa de diferents circumstàncies internes i externes.


La crisi financera de 2007-2008 i les seves derivades posteriors aturaren molts de projectes que podien suposar amenaces ecològiques. A més, la pèrdua de poder adquisitiu de gran part de la població provocà que alguns socis de l’entitat ecologista prioritzassin altres despeses que no l’aportació al moviment proteccionista. A la vegada, la generació dels fundadors i primers socis del GOB deixà pas a una nova fornada dirigent amb una successió no sempre amistosa.

L’acció col·lectiva en general també ha canviat durant aquest període. L’impacte del 15-M i altres moviments similars o la generalització de les xarxes socials i el ciberactivisme posaren de moda un tipus de moviment social més horitzontal, no professionalitzat, molt centrat en el món virtual i amb una adhesió dels partidaris menys compromesa que l’associacionisme clàssic. Un model bastant diferent d’allò que havia representat el GOB fins aleshores.


En l’esfera pública més recent, la legislatura 2011-2015 fou marcada no pel debat mediambiental o territorial sinó per l’identitari amb la política del govern de José Ramon Bauzà amb mesures que reduïen la presència de la llengua catalana com la Llei de Funció Pública i el Decret Integral de Llengües. Un canvi de prioritats en l’agenda política que per primera vegada en dècades deixà en un segon pla el GOB.


No obstant això, el retorn de l’esquerra al govern i l’encadenament de dues legislatures seguides amb un executiu presidit per Francina Armengol (2015-2023), tornaren a fer emergir un moviment ecologista amb més pluralitat de veus (l’emergència climàtica comporta cada vegada més un activisme més global) i amb un missatge més centrat que mai en les conseqüències negatives del turisme de masses. Un període que ha tengut episodis de distanciament profund entre l’ecologisme social i l’ecologisme polític amb temes com l’Impost de Turisme Sostenible i, sobretot, l’autopista Llucmajor-Campos.


Fent balanç d’aquests cinquanta anys del GOB, sovint s’ha acusat l’estratègia de l’entitat de restringir-se a l’ecologisme de topònims o, de fins recentment, no posar el focus en el capitalisme i la seva vessant illenca de turisme de masses com la principal amenaça. Malgrat tot, però, ens hauríem de demanar si l’ecologisme representat pel GOB arrelat a la terra, capaç de bastir grans aliances entre diferents sectors de la societat mallorquina i de posar-se al capdavant dels anhels de bona part dels ciutadans i les ciutadanes tacats pels mateixos objectius d’una terra menys amenaçada, hauria estat possible amb una estratègia diferent. Potser més pura, més punyent i més vistosa, però més efectiva en una societat democràtica amb pluralitat d’interessos?


El nou govern balear que vol posar «estora vermella» a les inversions privades i l’extrema dreta que nega l’emergència climàtica gestionant Medi Ambient representen una nova oportunitat per al GOB. Ara que sembla minvar la moda horitzontalista i que l’esquerra debat sobre si món virtual l’ha allunyat excessivament del món real, és un bon moment per reforçar-se amb una estratègia que apel·li als valors de la proximitat, la qualitat de vida i el convenciment que els límits són imprescindibles per evitar el col·lapse i la despersonalització absoluta. Tot plegat, inserida dins les reivindicacions globals i, al mateix temps, essent capaços de posar-se al capdavant d’un front social com més ampli millor. És possible i els cinquanta anys història ho avalen.


Gabriel Mayol, autor del llibre 'En defensa de la terra. Mobilitzacions ecologistes a Mallorca (1983-2007)'

Comments


bottom of page