top of page
  • Writer's pictureNoèlia Díaz Vicedo

ARS POETICA (Noèlia Díaz-Vicedo)

And what art thou? I know, but dare not speak.

Time may interpret to his silent years.

(P.B.Shelley, ‘Canto First’ Laon and Cynthia)



1

Crema el foc la pell de la neu al defora vindrà el desglaç amb el desamor i amb la paraula erma.


2

La poesia és la sang,

que rellisca com un riu

avall pel meu cos nu,

que arruixa com un volcà

un foc de paraula i solitud.


Dolor a la pell eixuta

a les mans tèrboles

i al so, que brolla dins meu

mentre arraulida contra la paret

només l’aire em sosté.


3

Silenci,

només hi ha silenci

i l’olor del ferro dins les ungles.

El color taronja rovellat

tacant les parets de l’ànima.

No hi ha cap foc que doblegue el plor

de la teua absència, ni cap cop de martell

que done forma a la teua veu.

Hi ha només el silenci de la foscor plena,

del forat dins la casa,

del capell solitari perdut al fons del bancal

entre les nostres oliveres

que ara et vigilen a l’altra vida.



4

SOC

COS


(d’anada i tornada)

O sempre estàtica i a mig camí.


5

Phoeta (amb hac o sense hac tan se val:

és el silenci o la destral)


6

ORACIÓ PAGANA

Obri les portes del balcó

i treu el cap al defora

que els nuncis de l’amor

ens reclamen a aquesta hora.

Mira amb ulls de justesa

a aquell que tens davant

i deixa a l’enteniment

fer el juí final:


només així vendrà la paraula

lletraferida entre la veu del vent.


7

EL PECAT

Mentre la pell es fa nua d’esperar

aniré descalça pels carrers

dels adéus, sola, tota sola

enmig dels estels.


8

TEMPTACIÓ

A la llum, l’ombra de la nit

teixeix una ànima de fel

i com una serp de mel

s’acaramulla ventre endins:

-és desert.


A cada pas, l’ombra de la nit

teixeix una ànima de fel

i com Penélope, exiliada

desfà a trenc de dia:

-és temps.

Comments


bottom of page