La Passió de Crist
Jaume Ferrer | 05 abril 2022
Arriba el temps de processons, confrares, panades i confits. Amb ells, com cada any, es commemora la Passió de Crist. La Setmana Santa engloba els capítols evangèlics que narren els fets protagonitzats per Jesucrist entre el Sant Sopar, la seva crucifixió i posterior resurrecció. Dies de patiments entre els quals trobam elements de traïció i negació, de judicis sumaríssims amb tribunal popular fins a un via crucis que acaba amb fatalitat. Tot un mesclat d'ingredients que converteixen aquesta història en una de les més conegudes de tots els temps.
Doncs bé, al més pur estil de Hollywood, podem readaptar el guió bíblic als patiments dels mallorquinistes durant aquesta inhòspita temporada. En un primer terme, trobarem la traïció del nostre Judes Iscariot particular. Malgrat negar-ho Ortells va entregar LGP a canvi d'uns dollars més mentre li donava una aferrada en roda de premsa. Just va faltar la besada final per aconseguir la recreació escenogràfica perfecta. Ser més fals que Judes es queda curt per qui no manté la lleialtat ni assumeix en primera persona els errors comesos. Certament, però, el traïment va començar molt abans amb fitxatges que no hauria firmat ni el mateix Iscariot.
Tampoc falta en aquesta trama la traïció de Sant Pere en forma de negació. La propietat ha negat i renegat del club més vegades que l'apòstol abans que cantés el gall. Si de veritat estiguessin compromesos ja haurien aparegut per Son Moix i tal vegada la situació hagués set diferent. Ni rastre dels patrons de l'empresa Liga ACQ Lagacy Partners, amb seu a Delaware, qui té la pertinença del nostre / seu club. Seria hora que fessin acte de presència per donar ànims al vestidor, per dotar de tranquil·litat a l'entorn, però també per defensar la institució quan correspon i alçar la veu en ser necessari. La seva absència inexplicable i indefensable provoca que cada vegada més mallorquinistes no entenguin la seva actitud i comencin a sospitar que baix la seva regència estem condemnats a viure en la més absoluta de les irrellevàncies.
Per altra banda, avui s'ha confirmat l'inici de les reformes de l'Estadi i això és una excel·lent notícia pagada mitjançant els préstecs de CVC. Com sempre els americans són uns artistes del cartó pedra. Llàstima que la gestió d'un club de futbol s'avaluí primordialment pels resultats esportius.
De la mateixa manera, el discórrer de la temporada s'ha semblat al periple judicial de Jesús. El balanç de les darreres 13 jornades (2 victòries i 11 derrotes, 7 d'elles consecutives i les que falten per arribar) és sentència de mort. Durant aquests partits s'han produït diversos episodis de burles i tortures diverses a càrrec dels equips rivals així com ho feien els jueus amb el que consideraven el fals profeta. Ben cert que contra el Getafe va semblar que els arbitres es sumaren a aquesta befa, però les queixes del club, en veu del comercial de l'entitat, varen ser molt toves i suaus. Fins i tot Jesucrist va defensar en més vehemència la seva sort.
Segons els Evangelis, Ponç Pilat, governador de Judea, va decidir rentar-se les mans i no implicar-se en el judici de Jesús. El que no pot fer la plantilla del Mallorca és actuar com aquest, i no assumir errors que ens han conduït fins aquí. Ells són els únics que podem capgirar una situació que sembla definitiva. Maffeo va decidir fer una passa endavant i reconèixer que han d'aprendre dels errors d'una vegada per totes i que les mans, dins l'àrea, s'han d'amagar i no treure-les per fer-se-les netes com va fer el prefecte romà. De totes maneres, aquesta és una cançó que es va repetint jornada rere jornada sense que siguin capaços a posar-hi remei i que fa que la corona d'espines que portam al cap ens dolgui cada vegada més.
Tot això ens ha conduït a un Via Crucis terrible. Com Jesús de Natzaret hem hagut de carregar la creu en un camí penós i tortuós ple de cops, fuetades i altres penitències. Els aficionats, així com va fer Maria Magdalena, hem acompanyat i estem acompanyant a l'equip mentre recorre aquest calvari. Tots assistim a una degradació de resultats que ens condueix a la crucifixió. Quan això passi, els barralets acabarem plorant com una magdalena. Com na Maria Magdalena.
Sovint utilitzam l'expressió de Pasqua a Rams per expressar fets que esdevenen molt de tant en tant. Això és aplicable a les nostres victòries durant aquesta temporada. Qui els escriu s'atreviria a afirmar que arribarà el Diumenge de Rams i encara no haurem guanyat i donaria per bo, guanyar el Diumenge de Resurrecció. Seria un fet simbòlic i que ens donaria esperança. Esperem que Javier Aguirre ens aconsegueixi tornar a la vida. Seria un miracle com la resurrecció de Jesús. Com la resurrecció del Mallorca. El tretzè apòstol, Sant Javier Aguirre.